Àfrica

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Àfrica
AfricaLocation svg.png
Països 53
Extensió 30.272.922 km²
Població 910.844.133 hab.
Densitat 33,52 hab/km²
Organisacions Unió Africana (UA) i l'ONU

Àfrica és el tercer continent del món per grandària. Llimita al nort en el Mar Mediterràneu, a l'oest en l'oceà Atlàntic i a l'est en el Mar Roig, l'oceà Índic i Àsia a través del canal de Sues. Encara que posseïx una superfície total de 30.272.922 quilómetros quadrats (621.600 en massa insular), la qual representa el 22% del total terrestre, la població és de tan sols 910.844.133 habitants, menys del 16%. El continent s'organisa en 53 països, sent tots ells membres de l'Unió Africana, a excepció de Marroc.

Contingut

[edita] Història

Màscara del faraó Tutankamon

Es creu que el sur o l'est d'Àfrica és el breçol de l'Humanitat i d'allí procedixen les successives espècies d'homínits i antropoides que van donar lloc als sers humans i que s'han anat expandint pel restant de continents, inclòs l'Homo sapiens sapiens fa prop de 190.000 anys.

Durant tota l'antiguetat i fins als primers sigles de l'era cristiana l'història d'Àfrica del nort es conjuga en la del mediterràneu. Entre tant les regions de l'Àfrica Subsahariana viuen desenrolls diferents entre si. Segons l'historiador grec Heròdot (484 A.C.), una expedició fenícia auspiciada pel faraó Necao (616 A.C.) va circumnavegar el continent africà per primera vegada.

Els orígens del tràfic comercial entre l'oest i el centre d'Àfrica i la conca mediterrànea es perden en la prehistòria. Els primers relats històrics daten de l'antiguetat i conten dels nómades que organisaven el comerç entre Leptis Magna i el Tad. Este comerç va viure el seu primer auge en el sigle I A.C. en l'ascens de l'Imperi Romà. Sobretot es comerciava en or, esclaus, marfil i animals exòtics per als jocs de circ a Roma en intercanvi en bens de lux de Roma. De fet és en esta época en que es gesta el propi nom d'Àfrica. Després de la derrota de Cartago per Roma en la tercera guerra púnica s'establix la província romana d'Àfrica que comprendria aproximadament el Tunis actual. Fon una generalisació territorial de la província el que donà nom a tot el continent. Una importància crucial va tindre també la major utilisació del gamell a partir del sigle I en el nort d'Àfrica.

A partir del sigle VII els àraps invadixen l'Àfrica del nort. El comerç caravaner i l'expansió islàmica alimenten l'establiment de noves relacions entre les "dos Àfriques".

L'Imperi Kanem-Bornu existí Àfrica entre el sigle XIII i la década de 1840. En el seu moment de major esplendor va comprendre l'àrea del que actualment és el sur de Líbia, Chad, noroest de Nigèria, est de Níger i nort de Camerun.

El Regne del Congo fon un estat situat en lo que actualment constituïx la zona nort d'Angola, l'enclavament de Cabinda, la República del Congo i la part occidental de la República Democràtica del Congo. La seua esfera d'influència comprenia també als estats veïns.

La total repartició colonial d'Àfrica per les potències europees, iniciada desordenadament a partir del sigle XVII tingué lloc, aproximadament, en 1885, en la Conferència de Berlin i l'escomençament de la Primera Guerra Mundial, época en la qual els imperis colonials es van estendre més ràpidament en Àfrica que en qualsevol atre lloc del món, si be dos països, Libèria i Etiopia, conseguiren mantindre la seua independència. És un eixemple del Nou Imperialisme generat per la necessitat dels països europeus d'obtindre matèries primeres per al ràpit creiximent de la seua producció manufacturera després de la Revolució Industrial, iniciada en Anglaterra a finals del sigle XVIII.

Gran Zimbabue

Al final de la Segona Guerra Mundial els aliats no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana de Líbia. En eixe moment és un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per a la població desplaçada d'Itàlia per la guerra, que va començar a buscar llocs als quals emigrar. Els recels entre Occident i l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) fan que finalment l'Organisació de les nacions Unides (ONU) decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei Idris.

Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica (Libèria 1847, Suràfrica 1910, Egipte 1922 i Etiopia 1941) Líbia es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en 1951, a la que seguirà la de Ghana en 1957. Més avant les potències europees llamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del Mediterràneu.


[edita] Circumstàncies històriques i humanes

Les circumstàncies històriques i humanes han marcat la divisió entre l'Àfrica del Nort o del Sàhara i el Sur del Sàhara, coneguda també com l'Àfrica Negra. Alguns historiadors encara que, els dits térmens són pocs coneguts, no tant com s'han denominat en les Amèriques com l'Amèrica Llatina o l'Amèrica Anglosaxona o com en Europa, l'Europa Llatina, l'Europa Anglosaxona, la nòrdica, l'eslava etc.. A continuació estes són les següents denominacions com alguns ho definixen en el continent.

[edita] L'Àfrica Llatina

Àfrica Llatina és la denominació dels països del continent que foren conquistats i colonisats per nacions llatines europees com França, Portugal, Bèlgica, Espanya o Itàlia. En conseqüència són els països que tenen com a idioma matern i llengua oficial una llengua romanç, en l'actualitat compartixen la dita llengua en els idiomes natius o autòctons, incloent també ací a alguns idiomes de la regió del Sàhara.

Països de Llengua Francesa: Algèria (junt en l'àrap), Benín, Burkina Fasso, Burundi, Camerun (junt en l'anglés), Congo, Costa de Marfil, Chad (junt en l'àrap), Comors (junt en l'àrap), Congo, Egipte (junt en l'àrap i l'anglés), Gabon, Guinea, Guinea Equatorial (junt en l'espanyol i el portugués), Madagascar (junt en el malgaig), Mali, Marroc (junt en l'àrap, el bereber i espanyol), Maurici (junt en l'anglés), Mauritània (junt en l'àrap), Níger, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Rwanda, Senegal, Seychelles, Togo, Tunis (junt en l'àrap) i els territoris ultramaritims francesos d'Illa Europa, Mayotte i Reunió.

Països de Llengua portuguesa: Angola, Cap Vert, Guinea Bissau, Moçambic, São Tomé i Príncip, Guinea Equatorial (junt en l'espanyol i francés) i els territoris portuguesos de Madeira i Açores. Països de Llengua espanyola: Guinea Equatorial, Sàhara Occidental (junt en l'àrap), les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla i Illes Canàries, Marroc (junt en l'àrap, bereber i francés), les ciutats de Cocobeach en Gabon, Luena en Angola, Orà i Tinduf en Algèria. Països de Llengua italiana: Eritrea (junt en el tigrinya), Etiopia (junt en l'amàric), Somàlia (junt en el somalí i àrap) i Líbia (junt en l'àrap).

[edita] L'Àfrica Anglosaxona

Són aquells països del continent que foren colonisats per Gran Bretanya o el Regne Unit, ademés tots ells són membres de la Mancomunitat Britànica de nacions i tenen l'anglés com a llengua oficial i administrativa. Estos són els països de llengua anglesa: Botsuana, Camerun (junt en el francés), Egipte (junt en l'àrap i francés), Gàmbia, Ghana, Kenya, Libèria, Malawi, Namíbia (junt en l'afrikaans i l'alemany), Rwanda, Seychelles, Serra Lleona, Suràfrica (junt en l'afrikaans), Suazinlàndia, Uganda, Zàmbia, Zimbaue i les colònies britàniques de Santa Helena i Tristan da Cunha. Moçambic també és membre de la Mancomunitat Britànica de nacions, pero no es considera part d'este terme, a causa de la influencia cultural lussófona o portuguesa per tant este és considerat un país llatí.

També en esta part del continent països com Alemanya i els Països Baixos, tingueren les seues possessions colonials.

[edita] Geografia

Àfrica vista des del satèlit

Majoritàriament Àfrica és una enorme i antiga plataforma continental massiça i compacta, elevada entre 600 i 800 m.snm, solcada per grans rius (encara que pocs) i escassa en penínsules. Destaca per la seua regularitat orogràfica i considerable altitut mija.

Tres franges climàtiques successives es repetixen al nort i al sur de l'equador, comprenent els climes mediterràneu, desèrtic, subtropical i intertropical plujós, est últim, en els seus dos tipos principals, tant de sabana com de selva. Àfrica és el continent en major índex d'insolació anual, lo qual podria haver donat orige al seu nom (Àfrica, del llatí ‘sense fret').

Els sols són excepcionalment rics en minerals i molt aptes per a pasts allí on la mosca tse-tsé no prolifera. Les principals àrees cultivades es troben en les terres altes orientals i la zona dels Grans Llacs, alguns deltes i riberes i inclús en el Sahel.

[edita] Principals ecosistemes

Magrep

  • Desert del Sàhara
  • Sahel
  • Sabana
  • Desert de Namíbia
  • Desert del Kalahari
  • Delta de l'Okavango
  • Grans Llacs
  • Massiç Etíop
  • Terres altes de Kenya
  • Gran Vall del Rift
  • Selva de la conca del Congo
  • Selva costera equatorial atlàntica.

[edita] Principals illes i archipèlecs

  • Archipèlec de les illes Canàries
  • Archipèlec de Cap Vert
  • Bioko
  • São Tomé i Príncip
  • Madagascar
  • Archipèlec de les Mascarenyes
  • Zanzibar
  • Pemba
  • Archipèlec de les Comores
  • Archipèlec de les Seychelles
  • Socotra.

[edita] Principals rius

  • Riu Congo (segon més cabalós del món, després de l'americà riu Amazones)
  • Riu Limpopo
  • Riu Níger-Benue
  • Riu Nil (segon més llarc del món, després de l'americà Amazones)
  • Riu Aurenja
  • Riu Senegal
  • Riu Volta
  • Riu Zeneze

[edita] Divisió política

Àfrica esta composta per 53 països independents, 17 dependències i 5 territoris no reconeguts.

[edita] Territori nacional de països no africans

  • Espanya:
    • Ceuta
    • Chafarinas
    • Melilla
    • Penyó de Vélez de la Gomera
    • Illa de Perejil (estatus disputat en Marroc)
    • Illes Alhucemas
    • Illes Canàries
    • Sàhara Occidental (de jure)
  • França:
    • Mayotte
    • Reunió

Bassas da Índia

    • Illa Europa
    • Illes Glorioses
    • Juan de Nova
    • Tromelin
  • Portugal:
    • Madeira

[edita] Territoris no reconeguts

  • Camerun Meridional
  • República Àrap Saharaui Democràtica
  • República de Cabinda
  • Somalilandia
  • Sudan del Sur

[edita] Economia

En la seua condició de ex-colònies, la majoria dels països africans mantenen estretes relacions econòmiques en l'Unió Europea (UE).

Hi ha una organisació supranacional, prenent com a referència a l'Unió Europea, nomenada Unió Africana, de la que formen part tots els països del continent excepte Marroc, inclosa la República Àrap Sahraui Democràtica. La major part dels països africans estan subdesenrollats o en via de desenroll.


[edita] Demografia

Les estimacions sobre la població no són precises a causa de lo obsolet de gran número de censos nacionals, es calcula que viuen en Àfrica almenys 800 millons de persones.

En Àfrica predomina la raça negra, prop d'un 80% del total de la població, a excepció de la franja costera mediterrànea on són majoritaris, encara que no exclusius, tipos humans árap-berebers i caucasoides-mediterráneus. Entre el tròpic de Capricorn i el tròpic de Càncer la població és casi en la seua totalitat negra, que sol ser subdividida en quatre grups principals, encara que sempre han existit en les zones limítrofes entre estos grans grups, pobles més o manco mixts en totes les seues combinacions. Tals grups principals són: Sudanés (Sahel i països del golf de Guinea), Nilòtic (Nil, des de Sudan fins als Grans Llacs), Kushític (massiç etíop i Corn d'Àfrica) i Bantú, més estés que ocupa tota l'àrea al partir del cinturó selvàtic equatorial i que és pròpiament un tipo mixt relacionat en dos tipos antany molt estesos i hui en dia minoritaris; els Twa i atres grups mal denominats pigmeus, habitants dels boscs i els Kung-Sant mal denominats bosquimans de les zones àrides de l'extrem sur.

Migrants d'orige francés es troben establits en el Magrep i escassament en les grans ciutats d'Àfrica Occidental, els d'orige espanyol habiten Marroc i el Sàhara Occidental, mentres que en Angola i algunes ciutats costeres d'Àfrica Occidental, hi ha un número minoritari de grups mixts d'orige Africà-portugués. En el sur d'Àfrica hi ha una significant quantitat (6 millons) d'Africans Blancs o Afrikaaners, descendents d'holandesos i anglesos.


[edita] Característiques de la població

En Àfrica les característiques de la població i la seua esperança de vida varia segons les condicions. En Àfrica del Nort o Sàhara, la major part dels seus habitants són adults i superen la població jovenil, encara que no es dona tampoc un envelliment progressiu. En l'Àfrica Subsahariana la major part dels seus habitants són jóvens, encara que en les últimes décades s'ha experimentat un creiximent en la població adulta i un progressiu envelliment. Açò es dona principalment en països com Etiopia i Somàlia, encara que en Suràfrica també s'experimenta un creiximent de població adulta pero no tan comú l'envelliment. Lo més preocupant en esta regió del continent és la persistència de crisis alimentàries periòdiques.

[edita] Religió

La mesquita Hassan II, la més gran d'Àfrica

La major part del continent professa religions tradicionals africanes, englobades dins de l'imprecís grup conegut com animiste. El dit animisme sol donar-se davall l'apariència de religions universalistes com l'islam o el cristianisme. L'islam té una presència dominant en el nort i destacada en el Sàhara, el Sahel, Àfrica Occidental i Àfrica Oriental. El cristianisme monofisita, encara que més antic que l'islam, quedà confinat en Etiopia. A partir del sigle XX adquiriran una creixent importància el catolicisme i protestantisme.

No obstant tant l'islam com el cristianisme es troben en Àfrica en sincretismes més o manco sectarisats com el kimbanguisme o l'Església Cristiana Celestial, que persistixen i es reproduïxen gràcies a la fortalea implícita dels conceptes de les religions tradicionals. Les religions tradicionals africanes tenen una presència destacada en Amèrica, especialment el Vodú en Haití, la religió Yoruba i les religions de l'antic Regne del Congo en el Carip i en Brasil principalment. Existixen aixina mateix minories hinduistes.

[edita] Teatre

El teatre africà, entre tradició i història, s'està canalisant actualment per noves vies. Tot predispon a Àfrica al teatre. El sentit del ritme i de la mímica, l'afició per la paraula i la verborrea són qualitats que tots els africans compartixen en major o menor mida i que fan d'ells actors nats. La vida quotidiana dels africans transcorre al ritme de variades cerimònies, rituals o religioses, concebudes i vixcudes generalment com a verdaders espectàculs. No obstant, encara que Àfrica ha conegut des de sempre este tipo de cerimònies, hi ha que preguntar-se si es tractava realment de teatre; als ulls de molts, estos espectàculs estan massa carregats de significat religiós per a que puguen considerar-se com a tal. Atres estimen que els tipos de teatre africans guarden cert paregut, com en atres temps la tragèdia grega, com un pre-teatre que mai arribarà totalment a ser teatre si no es desacralisa. La força i les possibilitats de supervivència del teatre negre residiran, per tant, en la seua capacitat per a conservar la seua especificitat. En l'Àfrica independent esta prenent forma un nou teatre.

Nou Teatre: Es tracta d'un teatre compromés, inclús militant, concebut per a defendre l' identitat d'un poble que ha conseguit la seua independència

Teatre de vanguarda: S'orienta actualment cap a una investigació sobre el paper d'actor, pròxima a la de Jerzy Grotowski i el seu teatre laboratori. Aixina, a Libreville (Gabon), es va formar en 1970 un teatre vanguardiste que realisà dos espectàculs que van deixar una calcigada perdurable en les jóvens generacions de comediants. Una atra via d'investigació és el teatre de silenci, creat per François Rosira, el fi del qual era realisar espectàculs en que el cant, el recitat, la música i el ball es complementen en perfecta harmonia.

Associacions com Ndjembé promovien el caràcter teatral en Àfrica.


[edita] Vore també

Portal:Àfrica Contingut relacionat en Àfrica

[edita] Enllaços externs

[edita] Notícies

[edita] Directoris

[edita] Política

[edita] Associacions i ONGs que ajuden en Àfrica

[edita] Referencies


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue


  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/África de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes