Àustria

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
República d'Àustria
Bandera de Àustria Escut de Àustria
Bandera Escut
Lema: Cap
himne nacional: Land der Berge, Land am Strome
 
Situació de Àustria
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Viena

48° 12′ N, 16° 21′ E
ciutat més poblada Viena
Idioma oficial Alemà
Forma de govern República democràtica
President
Canceller
Heinz Fischer
Werner Faymann
Independència
 • Tractat de l'Estat d'Àustria
27 de juliol de 1955
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 113º
83.871 km² km2
1,3%
2.558 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 92º
8.214.160
97 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 36º
US$ 317.007 millons
n/d
IDH (2013) 0,881 (21º) – Molt Alt
Moneda Euro
‎Gentilici Austríac, austríaca
Fus horari
 • en estiu
UTC+1
UTC+2
Domini Internet .at
Prefix telefònic +43
Prefix radiofònic OEA-OEZ
Còdic ISO 040 / AUT / AT
Membre de: ONU, OCDE, OSCE, COE

Àustria (en alemà, Österreich; nom oficial: República d'Àustria, Republik Österreich) és un país d'Europa central, organisat com una república federal parlamentaria, membre de l'Unió Europea des de 1995. País sense frontera marítima, Àustria compartix fronteres en Alemanya, República Checa, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Itàlia, Suïssa i Liechtenstein.

Els orígens de l'actual Àustria es remonten a la dinastia dels Habsburc que va convertir al país en una part fonamental del Sacre Imperi Romà Germànic. En 1867 l'Imperi austríac es va convertir en l'Imperi austro-hongarés. L'Imperi dels Habsburc va terminar en 1918 en finalisar la Primera Guerra Mundial. La Primera República d'Àustria es va establir en 1919. En 1938, per mig del procés conegut com el Anschluss, el país va ser ocupat per l'Alemània Nazi. Esta ocupació duraria fins al final de la Segona Guerra Mundial, quan Àustria tornaria a recuperar la seua independència i establint en 1955 la Segona República d'Àustria.

En l'actualitat Àustria és un govern parlamentari en una democràcia representativa composta pels nou estats d'Àustria. La major ciutat d'Àustria és la seua capital, Viena, en una població d'1,79 millons de persones. Àustria és un dels països més rics del món, en una renda per càpita, per a l'any 2014, de 38.500.[1] El país ademés té una de les taxes més altes d'Índex de Desenroll Humà i una taxa de desocupació del 9,1 en 2015. Àustria ha segut membre de les Nacions Unides des de 1955 i de la Unió Europea des de 1995. És ademés membre fundador de la OCDE. La moneda en curs és el euro, adoptat en 1999.

Toponímia[editar]

Primer escrit en el mot "ostarrichi" (encercolat en roig). En l'Àustria moderna s'honora este document, datat en l'any 996, com a document fundacional de la nació.

El nom alemà Österreich deriva de l'alemà antic Ostarrîchi'', el qual apareix escrit per primera vegada en el "document Ostarrichi" de 996.[2] Esta paraula és provablement una traducció del llatí medieval orientalis Marchia en un dialecte local (Baviera). El nom significa "frontera oriental". Àustria va ser una prefectura de Baviera creada en l'any 976. La paraula "Àustria" és una llatinisació del nom alemà i va ser registrada per primera vegada en el sigle XII.

Friedrich Heer, un dels historiadors més importants d'Àustria en el sigle XX, va afirmar en el seu llibre Der Kampf um die identitat Österreichische (La lluita sobre la identitat d'Àustria),[3] que la forma germànica Ostarrichi no era una traducció de la paraula llatina, si no que abdós mots són el resultat de la derivació d'un terme molt més antic originari de les llengües cèltiques de l'antiga Àustria: fa més de 2.500 anys, la major part del país actual era nomenat Norig per la població celta (cultura de Hallstatt), d'acort en Heer, "no-" o "nor-" signifiquen "est" o "oest", mentres que "-rig" està relacionat en el modern Reich alemà, que significa "regne". En conseqüència, Norig essencialment significaria Ostarrichi i Österreich, per tant Àustria. El nom celta va ser llatinisat eventualment com a Noricum'' després que els romans varen conquistar la zona que envolta la major part de l'actual Àustria, aproximadament en l'any 15 aC. Noricum més tart es va convertir en província romana a mijans del sigle primer.[4] Regio australis i la forma llatina Austria són neologismes de l'Edat Mija.

La designació oficial és la República d'Àustria (Republik Österreich). Després de la caiguda de l'Imperi austrohongarés del 1918 se nomenà 'Estat alemà d'Àustria[5] pero després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye va haver de canviar el nom a "Republik Österreich" "República d'Àustria". El nom "Republik Deutsch-Österreich" es pot trobar a sagells i diners de principis dels anys 20. El nom es va tornar a canviar durant el règim fasciste (des de l'any 1934 fins a l'any 1938) a Estat Federal d'Àustria (Bundesstaat Österreich), pero va tornar a ser el mateix en la independència i la "Segona República Austríaca" (1955 – actualitat). Pero Àustria també té atres idiomes, com per eixemple el serbocroat, l'eslové o l'hongarés.


Història[editar]

En temps prehistòrics, la terra d'Europa central que és ara Àustria va ser ocupada abans de la romanisació per diverses tribus celtes. Va estar habitada inicialment per iliris, a els que més tart se sumarien celtes procedents del nort. El regne celta de Noricum va ser reivindicat per l'Imperi romà com a província. A partir de l'any 15 a. C. va passar a ser una província del Imperi romà.

En la decadència de l'Imperi (sigle IV), huns, gots, llombarts i vàndals varen creuar la frontera en vàries ocasions. Despuix de la caiguda de l'Imperi romà, la zona va ser invadida pels bàvars, eslaus i àvars.

Alta Edat Mija[editar]

Durant el periodo de les grans migracions, els eslaus, més específicament els actuals eslovens, varen emigrar als Alps en iniciar-se l'expansió dels [àvar]]s en el sigle VII, mesclant-se en la població celto-romànica, i varen establir el regne de Karantania, que comprenia gran part del territori austríac de l'est i central. Mentres, la tribu germànica dels bàvars s'havia fet fort en els sigles V i VI en l'oest del país i en Baviera, mentres que l'actual Vorarlberg havia segut fundat pels alamans. Estos grups es varen mesclar en la població retorromànica.

Baix la pressió dels àvaros, Karantania va perdre la seua independència davant Baviera en 745 i va passar a ser un margraviat. Durant els sigles següents, els assentaments bavars varen descendir pel Danubi i varen ascendir pels Alps, un procés pel qual Àustria va passar a ser el país de parla germana que és hui en dia.

Els bàvaro varen passar a estar baix el control dels carolingis i, en conseqüència, varen formar un Ducat del Sacre Imperi Romà Germànic. El Duc Tasiló III de Baviera, que volia mantindre l'independència bàvara, va ser derrotat i el poder va passar a Carlemany en 788.

Carlemany[editar]

Carlemany va conquistar la zona en 788 i va encorajar a la colonisació i el cristianisme. Com a part oriental de l'imperi Franco, els principals àmbits que ara comprenen Àustria varen ser llegats a la casa de Babenberg. La zona era coneguda com la Marchia Orientalis i va ser entregada a Leopoldo I d'Àustria en 976.

El primer vestigi en el nom d'Àustria és de 996, en el que està inscrit com Ostarrîchi, referint-se al territori de la marca dels Babenberg. El terme occidental "Àustria" no és històricament determinat, encara que, segons pareix, és una traducció de "Marchia orientalis", que només va aplegar molt més vesprada.

En la Edat Mija, el Imperi carolingi es va establir en la regió. Des del sigle X al XIII Àustria va estar baix el domini dels Babenberg, que varen ser succeïts per la casa dels Habsburc, l'història dels quals a partir d'este moment i fins al final de la Primera Guerra Mundial es fon en la d'Àustria.

Els següents sigles es caracterisen en primer lloc per la conformació del país. En 1156 el Privilegium Minus Austria eleva al territori a la categoria de ducat. En 1192, la família Babenberg també va adquirir el ducat d'Estiria.

En la mort de Federico II en 1246, la llínea Babenberg es va extinguir. Otakar II de Bohèmia va controlar efectivament la Prúsia d'Àustria, Estiria i Carintia. El seu regnat va aplegar al seu fi en ser derrotat en Dürnkrut per Rodolf I d'Habsburc en 1278. D'allí en avant, fins a la Primera Guerra Mundial, Àustria va ser en gran partix l'història de la seua dinastia gobernant, els Habsburc.


Habsburc[editar]

Escude d'armes d'un Emperador Habsburc.

En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen començar a acumular atres províncies en les proximitats del Ducat d'Àustria. En 1438, el duc Alberto V d'Àustria va ser elegit com a successor del seu sogre, el emperador Segismundo. Encara que el propi Alberto només va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.

Aixina mateix, els Habsburc varen començar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En 1477, el archiduc Maximiliano, fill únic de l'emperador Federico III, es va casar en l'hereua de Borgonya i, per lo tant, va adquirir la major part dels Paisos Baixos per a la família. El seu fill Felipe el Bell, casat en Juana la Loca, hereua de la Corona de Castella i de Aragó, va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En 1526, a raïl de la batalla de Mohács, els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de Bohèmia i d'Hongria no ocupada pels otomans va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la cridada Guerra Llarga de 1593 a 1606.

Mapa ètnic de l'Imperi Austrohúngaro en 1910.

En els sigles XVII i XVIII els Habsburc varen ampliar enormement els seus territoris davant la descomposició del poder otomà (1699 i 1718), i els repartiments de l'herència hispana (1713-1714) i de Polònia (1772 i 1795). Els regnats de María Teresa I (1740-1780) i del seu fill José II (1765-1790) varen ser un periodo de gran desenroll social i polític en la monarquia (abolició de la servitut, llibertat de cult, abolició de la tortura, reformes administrativa i judicial, centralisació administrativa...), dins de l'esperit del Despotisme Ilustrat.

Les guerres napoleòniques varen ser una dura prova per a la supervivència de la monarquia, pero la victòria va reforçar als Habsburc, que en el seu canceller Metternich es varen convertir en els garants de la restauració (1815-1848). El sorgiment dels nacionalismes i les derrotes exteriors entre 1848 i 1866 varen portar a la reorganisació de la monarquia, naixent el Imperi austrohongarés que ocuparia l'últim periodo de la monarquia dels Habsburc (1867-1918). Periodo caracterisat pels problemes polítics entre les diverses nacionalitats, pero també per un gran desenroll econòmic i social, i un major desenroll encara en l'àmbit de la cultura.

República d'Àustria[editar]

Artícul principal → Primera República d'Àustria.
Lliberació del camp de concentració de Mauthausen-Gusen, el 6 de maig de 1945.
Tropes alemanes entrant vitoreades en Viena, el dimarts 15 de març de 1938.

En 1918, despuix de la derrota en la Gran Guerra i la desmembració de l'Imperi, es crea la República de l'Àustria alemana, sent modificada pels vencedors de l'I Guerra Mundial i convertint-se en Àustria (les províncies alpines i germàniques), una república parlamentària, que va tindre una vida caracterisada per la permanent crisis econòmica, política i social. En 1934, el canceller Engelbert Dollfuss va establir una dictadura conservadora, que no va poder fer front a l'espenta anexionista de la Alemània nazi.

Àustria va ser anexionada per la Alemània nazi el 12 de març de 1938 (per mig del denominat Anschluss'') convertint-se en el Ostmark del Tercer Reich. Abans de la derrota final de l'Alemània Nazi, gran part d'Àustria, inclosa Viena, va ser presa per l'Eixèrcit Soviètic. Despuix de la derrota dels nazis, les forces aliades i l'URSS varen ocupar Àustria al final de la Segona Guerra Mundial fins a 1955, any en que el país va tornar a ser plenament independent en la condició de que permaneixquera neutral. Despuix del colapse del comunisme en la Europa de l'Est, Àustria va incrementar la seua participació en els assunts europeus. En 1995 es va convertir en membre de la Unió Europea i en 1999 va adoptar el sistema monetari europeu.

Govern i política[editar]

Artícul principal → Governe i política d'Àustria.

Àustria és una república federal i democràtica governada segons una constitució que data de 1920, encara que modificada més tart.

El poder eixecutiu és eixercit pel president, que és elegit per sufragi universal cada sis anys, i pel Consell de Ministres que dirigix un canceller, designat pel president per a un periodo no superior a quatre anys.

Situació política d'Àustria[editar]

Àustria està composta per nou Estats federats. El Cap d'Estat és el President Federal, electe per vot popular directe per un periodo de sis anys. El Cap de Govern és el Canceller Federal, qui encapçala el Consell de Ministres, tots ells responsables davant el Parlament d'Àustria. El poder llegislatiu ho eixercix el parlament i està dividit en dos cambres:

  • La cambra alta (consell federal o Bundesrat'') integrada per 62 membres. Els seus membres són elegits pels consells dels Estats per un periodo equivalent al dels mandats regionals, per la qual cosa el pes intern dels partits en ell representats es modifica a intervals irregulars depenent de les eleccions que se celebren en les entitats federatives.
  • La cambra baixa (consell nacional o Nationalrat'') en 183 membres elegits cada quatre anys. És el verdader orgue de decisió llegislativa.

Política exterior d'Àustria[editar]

Sèu del Ministeri d'Assunts exteriors d'Àustria en Viena.

La política exterior d'Àustria es manté com una política denominada de neutralitat participativa, en la qual es destaquen en els següents punts:

  • Velar per la seguritat nacional.
  • Fomentar les relacions diplomàtiques en el món àrap.
  • Fomentar les relacions diplomàtic-comercials en Estats Units (en la lluita contra el terrorisme, Àustria ha permés que Estats Units puga utilisar territori austríac per a eixos fins, aixina com ha brindat tota la cooperació burocràtica que necessite).
  • Cooperar en la lluita contra el terrorisme.
  • Mantindre la neutralitat anomenada “neutralitat participativa” a excepció dels següents casos: Cooperar en el Consell de Seguritat de la ONU, ajudar en les missions de la OSCE i operacions de "Tipo Petersberg" contemplades dins del Tractat d'Àmsterdam.
  • Promoure la cooperació a fi d'evitar tant el víncul a un bloc militar, com la construcció de bases militars d'atres Estats en el seu territori. Este procés d'adequació en la tradicional política exterior austríaca està en gestació, ya que ha enfrontat séries reticències a l'interior.
  • En el marc de la UE, Àustria busca fomentar al màxim la seua cooperació en l'organisme.

Situació política actual[editar]

En l'actual govern, encapçalat pel senyor Werner Faymann, s'han reduït els imposts sobre la renda, els quals eren molt alts, per a estimular l'inversió productiva. S'ha procurat unificar a la classe política. S'ha proporcionat una major despesa pública a l'educació, a l'investigació i a les infraestructures. Es va elevar el salari mínim als 1000 euros mensuals i la pensió mínima als 726 euros. S'ha establit també una série de reformes socials pel que fa a les lleis matrimonials i de divorços. S'ha intensificat la lluita contra la migració illegal. S'ha sistematisat la burocràcia austríaca. Aixina mateix s'ha establit una reforma electoral i diverses reformes constitucionals. En política internacional és el primer govern austríac que es pronuncia a favor de l'entrada a l'UE de Croàcia i Turquia.

Organisació polític-administrativa[editar]

Artícul principal → Organisació territorial d'Àustria.

Com república federal, Àustria està dividida en nou estats (en alemà: Bundesländer). Estos estats es dividixen en districtes (Bezirk) i ciutats estatutàries (Statutarstadt''). Els districtes se subdividixen en municipis (Gemeinde''). Les ciutats tenen les competències estatutàries concedides a abdós districtes i municipis. Els estats no són meres divisions administratives, sino que tenen alguna autoritat llegislativa específica per part del govern federal, per eixemple, en matèria de cultura, atenció social, protecció de la naturalea i de la joventut, la caça, la construcció i les ordenances de zonificació. En els últims anys s'ha discutit si és apropiat per a un país menut mantindre dèu parlaments.

Geografia[editar]

Mapa topogràfic d'Àustria. Es mostren les províncies, les seues capitals, les principals zones urbanes, els països limítrofs i el quebrat relleu austríac.
Artícul principal → Geografia d'Àustria.


La major part del territori d'Àustria, dos terços del total, està dins de la secció oriental dels Alps, que alcancen altures de més de 3000 m. La població es concentra en les valls dels rius, entre els que destaca el del més important, el Danubi, que entra en Àustria per Passau, en la frontera en Alemània, passant per Linz i Viena, fins a Bratislava, en la frontera en Eslovàquia. En Alemània rep al Inn, que passa per Innsbruck, en el seu afluent el Salzach, que passa per Salzburc.

El llac de Constança és el més gran del país i forma la frontera oest en Alemània i Suïssa.

Economia[editar]

Artícul principal → Economia d'Àustria.
El Centre internacional de Viena, on descollen les DC Towers.

Àustria és un dels 10 països més rics del món en térmens de PIB per càpita i ocupa el dècim primer lloc dels països en major PIB de l'Unió Europea. Té una economia social de mercat ben desenrollada i un nivell de vida molt elevat. Fins a la década de 1980, numeroses empreses varen ser nacionalisades. En els últims anys, no obstant, la privatisació ha reduït les explotacions estatals a un nivell comparable al d'atres economies europees. Junt a una indústria altament desenrollada, el turisme internacional és la part més important de la economia nacional.

Alemània ha segut històricament el principal soci comercial d'Àustria, lo que la fa vulnerable a la ràpida evolució de l'economia alemana. Pero des de que Àustria es va convertir en un Estat membre de l'Unió Europea, s'han establit vínculs més estrets en atres economies de la Unió Europea i s'ha reduït la seua dependència econòmica d'Alemània. Ademés, el número de membres de l'UE ha preparat una afluència d'inversors estrangers atrets per l'accés al mercat únic europeu i la proximitat a l'UE. El creiximent del PIB es va accelerar en els últims anys i va alcançar el 3,3% en 2006.

Cultura[editar]

Artícul principal → Cultura d'Àustria.

Àustria, es va proclamar en el passat com a gran potència europea, i el seu entorn cultural han generat una indispensable enorme contribució a la cultura europea a través de les diverses formes d'art, molt especialment en la música. Viena va ser des de fins del s.XVIII fins a la Primera Guerra Mundial la capital cultural d'Europa (només superada per París).

Àustria ha segut el lloc de naiximent de molts compositors famosos, com Gluck, Mozart, Haydn, Schubert, Bruckner, Wolf, Johann Strauss pare, Johann Strauss fill i Mahler, aixina com membres de la Segona Escola de Viena, com Schönberg, Anton von Webern, Alexander von Zemlinsky, Siegmund von Hausegger i Berg. Viena ha segut des de fa molt temps un important centre de l'innovació musical. En el sigle XVIII i el sigle XIX, la ciutat va atraure a grans compositors pel patrocini dels Habsburc (Beethoven, Carl Maria von Weber, Brahms...). Eslaus i hongaresos (súbdits de l'imperi) varen influir també en la música d'Àustria (Franz Liszt, Franz Lehár, Smetana, Dvořák, Béla Bartók...).

L'actual himne nacional d'Àustria, cridat Bundeshymne (Himne federal) va ser triat despuix de la Segona Guerra Mundial per a reemplaçar el tradicional himne austríac compost per Joseph Haydn ("Kaiserlied"). Va ser escrit per Paula von Preradovic, adaptant la melodia de la "Laßt uns mit geschlung'nen Händen" (Menuda cantata masònica) composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 17 de novembre de 1791. Va ser declarat oficial en 1947.

Àustria ha produït també un notable músic de jazz, el pianiste Josef Zawinul. Falque, aclamat músic de roc i pop, es va convertir en un dels més famosos artistes de la new wave en els anys huitanta, especialment per la seua cançó "Roc Em Amadeus" dedicada a Mozart. Àustria va conseguir el primer lloc en el Festival d'Eurovisió 2014 celebrat en Dinamarca en "Rise like a Phoenix" de Conchita Wurst, en lo que en 2015 el Festival d'*Eurovisió es va celebrar en la capital del país, Viena.

Art i arquitectura[editar]

Capella de la Pau (1652): prop de metal (sigle XVII) en l'escut d'armes de Martin Greysing, abat del monasteri Schlägl.
El Palau Belvedere de Viena, eixemple d'arquitectura barroca.

Entre els artistes i arquitectes d'Àustria figuren els pintors Ferdinand Georg Waldmüller, Rudolf von Alt, Hans Makart, Gustav Klimt, Oskar Kokoschka, Egon Schiele, Carl Moll i Friedensreich Hundertwasser; els fotógrafs Inge Morath i Ernst Haas, i els arquitectes Johann Bernhard Fischer von Erlach, Otto Wagner, Adolf Loos i Hans Hollein (guanyador del Premi Pritzker en 1985).

Llengua[editar]

L'alemà d'Àustria és la llengua més utilisada, existint gran varietat de dialectes que fonamentalment pertanyen al àustro-bavar.

Lliteratura[editar]

Ademés de la seua condició com a terra de artistas i científics, Àustria sempre ha segut un país de poetas, escritorés i novelistes. És la llar dels novelistes Arthur Schnitzler, Stefan Zweig, Bertha von Suttner (primer Nobel de la Pau), Marie Ebner von Eschenbach, Oswald von Wolkenstein, Thomas Bernhard, Franz Kafka, Robert Musil i dels poetas Georg Trakl, Franz Werfel, Franz Grillparzer, Rainer Maria Rilke, Adalbert Stifter i Karl Kraus. Menció aparte mereix Hugo von Hoffmansthal, poeta i novelista, símbol de la Viena "fin de siècle".

Famosos novelistes i dramaturcs contemporàneus són la premi Nobel Elfriede Jelinek i l'escritor Peter Handke.

Referències[editar]

  1. http://www.datosmacro.com/pib/austria
  2. Error en el títul o la url.{{{autor}}}«» (en anglès). Statoids, 9 giner 2006. [Consulta: 14 abril 2008].
  3. Friedrich Heer: Der Kampf um die österreichische Identität. Böhlau, Wien/Köln/Graz 1981, ISBN 3-205-07155-7
  4. Error en el títul o la url.«». AEIOU. [Consulta: 20 maig 2009].
  5. Àustria - l'Enciclopèdia: Història: 1918 - 1920
Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo3    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia (FYROM)    República Checa    Romania    Rússia    Sant Marí    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia