Àustria

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
República d'Àustria
Bandera de Àustria Escut de Àustria
Bandera Escut
Lema: Cap
himne nacional: Land der Berge, Land am Strome
 
Situació de Àustria
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Viena

48° 12′ N, 16° 21′ E
ciutat més poblada Viena
Idioma oficial Alemà
Forma de govern República democràtica
President
Canceller
Heinz Fischer
Werner Faymann
Independència
 • Tractat de l'Estat d'Àustria
27 de juliol de 1955
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 113º
83.871 km² km2
1,3%
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 92º
8.214.160
97 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
IDH
Moneda Euro
‎Gentilici Austríac, austríaca
Fus horari
Domini Internet .at
Prefix telefònic +43
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO

Àustria (en alemà, Österreich; nom oficial: República d'Àustria, Republik Österreich) és un país d'Europa central, organisat com una república federal parlamentaria, membre de l'Unió Europea des de 1995. País sense frontera marítima, Àustria compartix fronteres en Alemanya, República Checa, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Itàlia, Suïssa i Liechtenstein.

[edita] Toponímia

Primer escrit en el mot "ostarrichi" (encercolat en roig). En l'Àustria moderna s'honora este document, datat en l'any 996, com a document fundacional de la nació.

El nom alemà Österreich deriva de l'alemà antic Ostarrîchi'', el qual apareix escrit per primera vegada en el "document Ostarrichi" de 996.[1] Esta paraula és provablement una traducció del llatí medieval orientalis Marchia en un dialecte local (Baviera). El nom significa "frontera oriental". Àustria va ser una prefectura de Baviera creada en l'any 976. La paraula "Àustria" és una llatinisació del nom alemà i va ser registrada per primera vegada en el segle XII.

Friedrich Heer, un dels historiadors més importants d'Àustria en el segle XX, va afirmar en el seu llibre Der Kampf um die identitat Österreichische (La lluita sobre la identitat d'Àustria),[2] que la forma germànica Ostarrichi no era una traducció de la paraula llatina, si no que abdós mots són el resultat de la derivació d'un terme molt més antic originari de les llengües cèltiques de l'antiga Àustria: fa més de 2.500 anys, la major part del país actual era nomenat Norig per la població celta (cultura de Hallstatt), d'acort en Heer, "no-" o "nor-" signifiquen "est" o "oest", mentres que "-rig" està relacionat en el modern Reich alemà, que significa "regne". En conseqüència, Norig essencialment significaria Ostarrichi i Österreich, per tant Àustria. El nom celta va ser llatinisat eventualment com a Noricum'' després que els romans varen conquistar la zona que envolta la major part de l'actual Àustria, aproximadament en l'any 15 aC. Noricum més tart es va convertir en província romana a mijans del segle primer.[3] Regio australis i la forma llatina Austria són neologismes de l'Edat Mija.

La designació oficial és la República d'Àustria (Republik Österreich). Després de la caiguda de l'Imperi austrohongarés del 1918 se nomenà 'Estat alemà d'Àustria[4] pero després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye va haver de canviar el nom a "Republik Österreich" "República d'Àustria". El nom "Republik Deutsch-Österreich" es pot trobar a sagells i diners de principis dels anys 20. El nom es va tornar a canviar durant el règim feixista (des de l'any 1934 fins a l'any 1938) a Estat Federal d'Àustria (Bundesstaat Österreich), pero va tornar a ser el mateix en la independència i la "Segona República Austríaca" (1955 – actualitat). Pero Àustria també té atres idiomes, com per eixemple el serbocroat, l'eslové o l'hongarés.

[edita] Referències

  1. Error en el títul o la url.{{{autor}}}«» (en anglès). Statoids, 9 giner 2006. [Consulta: 14 abril 2008].
  2. Friedrich Heer: Der Kampf um die österreichische Identität. Böhlau, Wien/Köln/Graz 1981, ISBN 3-205-07155-7
  3. Error en el títul o la url.«». AEIOU. [Consulta: 20 maig 2009].
  4. Àustria - l'Enciclopèdia: Història: 1918 - 1920


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes