Anfós Ramon

De Uiquipèdia

Direccions ràpides:navegació, Busca
Anfos Ramon en Manuel Latorre
Anfos Ramón

Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia 1924 - ) es un escritor valencià en llengua valenciana

La seua formacio lliterària l'adquirix a nivell de poble, sense mes tituls, donant-li mes valor a la seua condicio d'autotidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove i utilisa en casi tota la seua obra, la Llengua Valenciana.

Contingut

Llengua

La seua obra està escrita casi al cent per cent en Llengua Valenciana, pero tambe ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.

Prensa

Va formar part de la redaccio del desaparegut diari "Al dia", en la seua primera epoca, dedicat exclusivament a l'informacio economica i que dirigia don Marti Dominguez, tenint com antecedent el semanari "Valencia-fruits".

Atres càrrecs i honors

Fon director de "La Noche Eucarística", vicepresident de "Lo Rat Penat" i president de la Seccio de Jocs Florals, durant onze anys.

Se li concedí el títul de "Caballer de la Poesia", per l'Asociacio "Amigos de la Poesia" de Valéncia.

El 13 de decembre de 2002 rebe el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, tercera edicio, otorgat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.

Actualment es vicepresident de Coalició Valenciana.

Es posseïdor del Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista des de l'any 2008.

L'importancia de la seua activitat lliteraria l'ha dut a figurar en la "Gran Enciclopedia de la Región Valenciana", aixi com en la "Antology of Valencian Poetry", editada en bilingüe (angles i valencià), en 1970, per la "Stephen F. Austin State University".

En el llibre de Sanchis Guarner sobre la Renaixença en el Regne de Valéncia, figura classificat en el grup dels "angoixats", de la generacio neo-realista. Autor de bon numero de llibres, molts d'ells en premis lliteraris dins de l'ambit valencià.

Flors Naturals

La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesi, en 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castello i Puçol, donant-se la circumstancia, que en esta ultima poblacio, tambe li donaren la Viola i l'Englantina. En 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a mes de les de Castello, Manises, Algemesi, Meliana i Vilanova de Castello...


Llibres

La casa vella

Yo tinc una casa vella

al poble on em vaig criar.

Tinc un forcat i una rella

i un lligo i una corbella

que saben de treballar.


Es una casa que obliga

a recordar als majors:

Una casa molt antiga

que sap del gra i de l'espiga

i de frets i de calors.


I tinc davant el paisage

d'un poble que mira al cel

portant al cor el mensage

d'una llengua que es fa image

i es mes dolça que la mel.


Alli tinc un lloc propici

per reviure la costum.

Tinc el recort i l'indici

d'una vida i un ofici

ple de terra i ple de llum.


I tinc el temps de l'escola

i les llibretes en blanc.

Tinc el colom que revola

i el morter i la caçola

i la tauleta i el banc.


Alli tinc el pas primer

i encara el primer desig.

Tinc la flor del taronger

i el joc montat al carrer

i el trinquet i el set i mig.


I perque la meua infancia

està viva en aquell lloc,

ara que ho veig a distancia,

comprenc la seua importancia

i em dic per dins a poc a poc:


Yo tinc una casa vella

que em parla del dia clar.

Tinc el blat i la rosella

i un somi entre cella i cella:

Tornar al poble, ¡tornar! ...

Obres colectives

Ha participat en:

Enllaços externs

Navegació
Ferramentes