Antoni Canals

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

Antoni Canals fon un flare dominic teòlec valencià naixcut (provablement en Canals) vora 1352, fon discípul de sant Vicent Ferrer . Faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat.

En 1395 substituí a Sant Vicent Ferrer en la càtedra de Teologia de la Catedral de Valéncia. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.

Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador.

Contingut

[edita] L'escritor

Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

Fon el primer escritor que distinguí entre “llengua catalana” i “llengua valenciana”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:

"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."


[edita] Obra de Canals

La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.

“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”

[edita] Originals

  • Scala de contemplació
  • Tractat de confessió

[edita] Traduccions

  • Valerio Maximo
  • De providentia
  • Pater Noster
  • Salve Regina
  • Exposició del Ave Maria
  • Carta de Sanct Bernat a sa germana
  • Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal
  • De arrha animae

Atres títuls s'han perdut.

[edita] Valeri Màxim

Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

En el pròlec diferència el valencià del català: "tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana". Esta cita fon un abans i un després en l'evolució de la llengua valenciana.

[edita] Vore també

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes