Antònia Vila

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Antonia Vila»)
Saltar a: navegació, buscar
Antònia Vila
Antonia Vila.jpg
Naiximent 14 de novembre de 1921
Onil, (Alacant)
Activitat Escritora e intelectual
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XX
Obres principals Fabules Curtes“”
Antonia Vila, intelectual valencianista

Antònia Vila i Ferri va nàixer el 14 de novembre de 1921 en la ciutat d'Onil, (Alacant) en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la Llengua valenciana, que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del Pare Lluís Fullana. És per açò que ha segut sempre fullanista, partidària de la normativa i de la gramàtica de l' ilustre filòlec de Benimarfull (Alacant), llingüiste, acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua (o RAE) i catedràtic de llengua valenciana i filologia valenciana de l'Universitat de Valéncia el Pare Lluís Fullana i Mira

Usuària de l’idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fabules, relats, artículs periodístics. Va ser una de les personalitats intelectuals valencianistes que rubricaren l'adhesió a les popularment nomenades Normes d'El Puig (o de la Secció de Llengua de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o RACV el dia 7 de març de 1981 en el Monasteri de Santa María d' El Puig en representació de les entitats culturals valencianistes del sur. concretament en nom del Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia"

Estudià els cursos de valencià de Lo Rat Penat del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a Elig per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l’identitat valenciana com Josep Payà, Tonico Sansano, Vicent Pastor Chilar i Josep Marin Morell.

Fruït d’estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia" i el Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig, en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les juntes directives.

Co-creadora dels guardons “Palmes Daurades” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Va ser la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat organisats per esta entitat en Elig i dirigits per Josep Boronat.

Al mateix temps i quan encara no era obligatòria l’ensenyança en valencià, donà els primers cursets d’iniciació-preparació a mestres en l’Institut de La Torreta en Elig.

Participà com a ponent en el I Congrés de la llengua valenciana organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig en maig de 1985. Seguix donant classes de valencià en sa casa.

Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de Moros i Cristians, Pobladors d’Elig, Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc.

Escriu també en el diari “Canfali” d’Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.

Junt en el poeta i periodiste ilicità Tonico Sansano tingué una serie de programes els dissabtes sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l’emissora decana "Radio Elig EAJ 45 AM".

S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “Elig”.

Guanyadora de certàmens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig. Posteriorment fon membre del jurat d’eixos premis “Història d'Elig”. Més tart passà a ser traductora i correctora de texts.

Co-fundadora d'Unió Valenciana en el sur de la Regne de Valéncia. Membre de facto i d’honor de diverses entitats culturals valencianes.

Ha publicat els seus treballs guardonats a banda dels llibres “Fabules Curtes” en el 2001 i "Rondalles i Endevinalles' en el 2010. Es membre de l'Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Com a una de les poques persones actualment supervivents, va ser l' elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del Sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en solemne acte homenage i de recort celebrat el dumenge 6 de març de 2011 en l' històric salò de senyeres del Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig que organisà la Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valencia (ARV)

Actualment Antònia Vila viu en Alacant dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a Valéncia. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua Patria. Un cor que li reglota valenciania. Sense cap dubte podem afirmar que N’Antònia Vila Ferri ha segut una dirigent històrica del valencianisme en les nostres comarques.

Enllaços externs[editar]