Argentina

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Republica Argentina1
Bandera de Argentina Escut de Argentina
Bandera Escut
 
Situació de Argentina
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Buenos Aires
n/d
34°40′ S 58°24′ O
ciutat més poblada Buenos Aires
Idiomes oficials n/d
Forma de govern
Fundació
 •
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres

n/d
n/d
n/d
Població
 • Total
 • Densitat

n/d
n/d
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
IDH n/d
Moneda n/d
‎Gentilici n/d
Fus horari n/d
Domini Internet n/d
Prefix telefònic n/d
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO n/d

La República Argentina és un estat sobirà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’América. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, Buenos Aires, capital de la nació i seu del govern federal. La seua població, propenca als 40 millons d’habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent econòmic i calitat de vida, que es troben entre els més alts d’Amèrica Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal es el 30º més important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia més important del mon.

Per la seua extensio, 2.780.400 km², és el segon estat d’Amèrica del Sur, quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecta a la seua sobirania efectiva; si es tenen en conte les Illes Malvines, Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel Regne Unit, encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada Antartida Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en Bolívia i Paraguai, al nordest en Brasil, a l’oest i sur en Chile i a l’est en Uruguai i l’Oceà Atlàntic.

El 25 de maig de 1810 fon depost l’últim virrei espanyol que governà des de Buenos Aires, organisant-se la Primera Junta de govern, i el 9 de juliol de 1816 fon proclamada formalment en Tucumán la seua independencia com país lliure i sobirà.

Contingut

[edita] Toponímia

El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despres arribà Juan Díaz de Solís en 1516, nomenant-lo Mar Dolç.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en 1602 per l'espanyol Martín del Barco Centenera titulat La Argentina, en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de Buenos Aires. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en 1612 l'obra La Argentina manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del sigle XVIII, la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitucio de 1826. Durant el periodo de 1835 i 1852, s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de 1853 es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de Buenos Aires, en 1860 es va canviar per Nacio Argentina.

[edita] Geografia

El territori argentí esta situat entre la cordillera dels Andes i l'oceà Atlàntic. La gran extensio territorial de l’Argentina te una diversitat de paisages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetació esteparia en boscs i selves.

L’area total de fronteres es de 9.376 km, tocant cinc països veïns: Chile, Bolívia, Paraguai, Brasil i Uruguai. La frontera mes extensa es en Chile (5.150 km), a lo llarc de toda la Cordillera dels Andes.

Al nort llimita en Bolívia i Paraguai, i l’extrem meridional esta en la confluència dels rius Gran de San Juan i Mojinere (provincia de Jujuy).

Al sur llimita en Chile i l’Oceà Atlàntic, seent que l’extrem austral es el Cabo San Piu, ubicat en l’Illa Gran (provincia de Tierra del Fuego).

A l’est llimita en Brasil, Uruguai i l’Oceà Atlantic. El punt extrem oriental s’ubica al nordest del municipi de Bernardo de Irigoyen (provincia de Misiones).

A l’oest llimita en Chile. El punt extrem occidental s’ubica entre el Mont Agassis i el Mont Bolados, en el Parc Nacional Los Glaciares (província de Santa Cruz).

El país pot dividir-se en sis arees geografiques clarament diferenciades:

  • PAMPA: Cobrix la regio centro-oriental del païs. Es una immensa planiça d’intensa explotacio agropecuaria. Clima templat i humit.
  • MESOPOTAMIA: On s’ubica la selva subtropical i la conca hidrografica formada pels rius Uruguai i Paraná. Clima subtropical.
  • NOREST: Compren les terres del Chaco argenti, riques en fusta. Clima calit i humit.
  • NOROEST: Sol montanyos ric en minerals. Clima calit i dessertic.
  • CUYO: Regio andina de montanyes fertils apropiades al cultiu vitivinicola, en abundants fonts d’aigües minerals i termals. Clima templat.
  • PATAGONIA: Es una replanell ubicada en el sur del païs, a qual païsage esta dominat per llacs, boscs i glaciars. Clima fret i humit.

[edita] Flora i fauna

Argentina albergue prop d’u 10% de la flora mundial, lo que causa un poc de sorpresa degut a la seua diversitat geografica: el nort subtropical, les arides pampes de l’estepa patagonica, els boscs andins i les capes de gel sub antartic.

Les Pampas

Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d’estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de cereals i soja. Alguns especies d’arbres incloen l’arbre nacional el ceibo i l’acàcia aixina també unes poques especies introduïdes com l’eucaliptus i l’alber. La malea es comu en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. Es abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com fusta, i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns cervs de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

[edita] Poblacio i idioma

Argentina és un país de poca densitat demografica, de 36.223.947 habitants (cens de l'any 2001), principalment ubicats en els centres urbans. A diferencia de la majoria dels països llatinoamericans, el 95 % de la seua poblacio es de raça blanca, en un 85% de descendents d'europeus (principalment d'italians i espanyols). Argentina te relativament pocs mestiços (persones d'orige mixt europeo i indigena), arribant a sol el 4,5 %; i la poblacio indigena pura (mapuches, collas, tobas, matacos, chiriguanos,etc.) nomes representa el 0,5 %. Prop de la mitat de la poblacio residix en la Capital Federal i Gran Buenos Aires. La poblacio urbana es majoritaria, comprenent el 88 % mentres que la rural ocupa el 22%.

La densitat de la poblacio es de 9,63 habitants per km2 en un creiximent anual del 1,5 %. D'acort al cens de l'any 2001, la poblacio de l'Argentina esta conformada per:

  • Homens: 17.659.072
  • Dones: 18.601.058
  • Total General: 36.260.130

L’Argentina, com el restant dels països d’Amèrica ha segut el llar de diferents grups etnics originaris i d’immigrants de diferents parts del mon, principalment d’Europa.

L'espanyol o castellà es l'idioma oficial, i ho parla la totalitat dels argentins. L'anglés, francés i l'italià son idiomes difundits en major o menor medida dins del païs. En algunes zones es parla el guaraní i unes atres llengües propis de les minories indigenes.

[edita] Economia

[edita] Historia

Els aborigens americans arribaren des d’Àsia en diverses epoques, travessaren l’estret de Bering i passaren de Siberia a Alaska. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansio, que a l llarc de siscents generacions els portà fins l’actual Terra del Foc, patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del Pacífic.

Estes primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de poblacio que fon comu en Àsia i Europa.

Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del sigle XVI. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisacio que si hi havien alcançat els pobles maya, açteca i inca, en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisacio andina i en influencies de l’imperi Inca; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la Patagonia s’establiren cultures nomades.

Darrer dels passos de Colón, en 1492, es varen succeir noves expedicions. En 1516, en un intent per trobar un pas que conectara l’Oceà Atlàntic en l’Oceà Pacífic, Juan Diaz de Solis, va tindre que concloure el seu viage en les costes del Riu de l’Argent. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. Sebastià Cabot arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’Espanya Carles V. Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en 1527. En 1534 la conquista quedà en mans de Pedro de Mendoza, qui despres fundà Nuestra señora del Buen Ayre a la vora del riu de la Plata, sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en 1541, a Assunció, en Paraguay.

Han hagut tres corrents colonisadores:

Despres de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

Administrativament es dividiren en governacions, depenent del Virregnat del Peru fins l’any 1776, quan per decret real es va crear el virregnat del Riu de la Plata, que ademes incloïa els actuals territoris d'Uruguay, Paraguay, Bolivia i part de Brasil.

El 25 de maig de 1810, degut a l’invasio napoleonica en Espanya, es va produir l’instalacio d’un nou govern, seent la Primera Junta; despres s’incorporen els diputats de l’interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l’Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les Provincies Unides del Riu de la Plata

L'independencia fon proclamada oficialment el 9 de juliol de 1816 en la ciutat de Tucumán. En decembre de 1826, un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.

Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de Juan Manuel de Rosas, es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ Argentina a finals del sigle XIX: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integracio en l’economia mundial.

Entre 1880 i 1930 l’Argentina fon una de les 10 nacions mes riques del mon. Les forces conservadores dominaren la politica fins l’any 1916, quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l’any 1930. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, Juan Domingo Perón prengué el poder per mig d'un atre colp d’estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de 1946. La seua muller, Eva Duarte de Perón, coneguda com Evita, fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Perón fon triat novament en 1952 fins l’any 1955 en que fon derrocat.

Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perón, qui va guanyar la seua tercera presidencia.

En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despres de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any 1976, i les forces armades governaren el país.

Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre 1976 i 1983. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la Guerra de les Malvines, produïren la caiguda de la dictadura.

A partir de la restauracio democràtica de 1983 s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situacio economica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat economiques en la decada de 1990, en l’any 2001 es va produir la pijor crisis economica de l’historia d'Argentina. En 2003 fon triat president Néstor Kirchner per un periodo de quatre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de 2007 Cristina Fernández de Kirchner.

[edita] Organisacio Politica

Segons la constitucio, la Republica Argentina és un país presidencial i esta dividit en tres poders:

  • Eixecutiu
  • Llegislatiu
  • Judicial

El poder eixecutiu esta representat pel president de la republica, qui es el cap de l'estat i del govern, es triat per la poblacio per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reeleccio. La presidenta actual, Cristina Fernández de Kirchner, fon triada el 28 d'octubre de 2007.

El poder llegislatiu esta format pel Congres, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argentí), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.

El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat. Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislacio federal en tot el païs (tribunals federals).

Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio maxima. La Constitucio vigent es de l'any 1853. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de 1994, permitix la reeleccio del President de la Nacio, per 1 periot.

[edita] Organisacio territorial

Segon la Constitucio de 1853, reformada en diferents oportunitats i l’ultima en 1994, l'Argentina és una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica.

Les mateixes son :

[edita] Simbols

L’Argentina te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de juliol de 1816. L’escut, representa l’unio de les provincies, començà a utilisar-se en 1813.

L’himne Nacional fon escrit per Vicente López y Planes en música de Blas Parera, i aprovat en 1813. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despres.

[edita] Enllaços externs


 
Països d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Canadà   Mèxic   Estats Units
Amèrica Central: Antigua i Barbuda   Bahames   Barbados   Belize   Costa Rica   Cuba   Dominica   República Dominicana   El Salvador   Granada   Guatemala   Haití   Hondures   Jamaica   Nicaragua   Panamà   Saint Kitts i Nevis   Saint Lucia   Saint Vicent i les Granadines   Trinitat i Tobago
Amèrica del Sur: Argentina   Bolívia   Brasil   Colòmbia   Equador   Guyana   Paraguai   Perú   Surinam   Uruguai   Veneçuela   Chile
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes