Ausias March

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Ausias March
Ausias march.JPG
Naiximent 1400
Gandia o Beniarjó
Mort 3 de març de 1459
Valéncia
Activitat Poeta
Obres principals Cants d'Amor

Ausias March fon un important poeta valencià.

Si be no es sap si naixqué en Valéncia, en Gandia o en Beniarjó el 3 de març de 1397 o de 1400, és inqüestionable la seua valencianitat, per la gran vinculació de la seua familia al Regne de Valéncia i per l'amarc llament en primera persona que fa en els seus Cantichs de mort:

"La velledat en Valencians mal prova, e no sé com yo faza obra nova"

La teoria de que naixqué en Valéncia, es basa en que la família materna residia en el Cap i Casal; pero, per atra banda, els March teníen diversos senyorius en Gandia i Beniarjó.

Contingut

[edita] Biografia

Fon fill de Leonor Ripoll, filla del senyor de Masalaves, segona muller de Pere March. Havien contret matrimoni en juny de 1395, i ell ostentava el carrec de Procurador General de les possessions del Duc de Gandia. Esta condició avala la teoria de que naixqué en Gandia. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de Beniarjó, i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli.

Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, després de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en llengua valenciana, fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.

Jaume I en 1249 donà terres en la comarca de Gandia a Pere March, notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei Pere el Cerimoniós i foren premiats en mes terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats.

Ausias March estudià llati i retorica en Gandia. Sobre tot el llati li donà una base extraordinaria per al domini de les llengües romàniques, en especial la seua, la llengua valenciana, en aquella época encara prou proxima al llatí.

El domini de la llengua llatina li valgué molt per a llegir texts en les llengües dels països que visità.

Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el Senyor de Beniarjo, Pardines i Vernissa, baix el tutelage del Duc de Gandia. Tingué una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes.

En 1415 prengué part en les Corts Generals del Regne convocades pel rei Ferrando I d'Antequera, elegit rei d'Aragó en el Compromis de Casp per l'infuencia de Sant Vicent Ferrer. Molt jove fon nomenat cavaller, en 1419, després d'estar al servici del Duc de Gandia uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'Alfons el Magnanim en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del Mediterràneu.

Participà en les conquistes de Cerdenya i Corcega, en esta última patí un important revés. En 1420 estigué en el sege de Calvien en les mars de les illes de Guergues, en el golf de Gobes, i participà en la batalla de Kerkenah, destacant per sa valentia. Gil Polo el definí i calificà com el Deu Mart, al tindre noticies de sa valentia i actuació.

Foren moments i epoques vives de la seua joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com Jordi de Sant Jordi. En 1421 tornà a les ses possessions en la comarca de Gandia. Estant en una nova etapa faltà el Duc de Gandia, baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del rei d'Aragó.

No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en 1424 embarca de nou en les tropes d'Alfons el Magnanim que planeja la conquista de Napols, on fracassen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'Africa i apoderar-se de l'emirat de Tunicia. Prenen l'illa de Djerba, pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres.

Tornen a Valéncia i en 1425 el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condició de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics.

Quan mor sa mare, Leonor, que era qui administrava les finques, torna a la comarca de Gandia a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de Beniarjó, Vernissa i Pardines. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a moros, cristians, moriscs, mossaraps, cristians vells, homens lliures i esclaus. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En 1435 com senyor de Beniarjó i pel braç militar, assistí a Corts, en l'any 1436 anà a les de Monço i en l'any 1448 a les de Morella.

L'afició a la lliteratura li vingué per son pare, Pere March, notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura.

Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja.

Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte.

Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'Isabel Martorell, germana del escritor Joanot Martorell, després d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella.

Als tres anys es casà en segones noces en Joana Escorna, de familia noble i rica. Al ser parents, hagué de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, prop de Gandia, en el camí de Gandia a Albaida, a on també fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i més tart, ordenà soterrar-la en Valencia. Ad ella li dedicà provablement Cants de Mort.

Muigué Ausias March el 3 de març de 1459. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava.

Soterrat en la Seu de Valéncia, davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren més de 10.000 versos. Sa singularitat és acabar en l'estil provençal i la tradició trobadoresca.

[edita] El poeta

És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a Itàlia begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios.

Son versos dedicats a sa segona dona, despres de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana.

En l'obra lliteraria d'Ausias March s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment Petrarca i Dante, aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica.

[edita] Obres

  • Lliri entre cards
  • Cant espiritual
  • Plena de seny
  • Amor, amor, oh foll amor
  • Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional.

Fon el poeta en llengua valenciana mes famos de la baixa Edat Mija. Se li coneix com el Petrarca Valencià i Príncip dels Poetes.

[edita] Vore també

[edita] Vínculs externs

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes