Bèlgica

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Koninkrijk België
Royaume de Belgique
Königreich Belgien
Bandera de Bèlgica Escut de Bèlgica
Bandera Escut
Lema: L'union fait la force (original)
Eendracht maakt macht
(«L'Unió fa la força» en francés i neerlandés respectivament)
himne nacional: La Brabançonne
 
Situació de Bèlgica
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Brusseles

n/d
Idioma oficial neerlandés, francés i alemà
Forma de govern Monarquia constitucional
parlamentària
Felip
Elio Di Rupo
Independència
 • Declarada
Reconeguda
dels Països Baixos
el 1830
el 1839
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 136èº
30.528 km2
0,82% (250 km²)
Població
 • Total
 • Densitat

10.541.893¹ ([[juliol 2006[nb 1]]])
345,32 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
IDH
Moneda Euro[nb 2]
‎Gentilici
Fus horari CET +1
Domini Internet n/d
Prefix telefònic +32
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO

El Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandés, Royaume de Belgique en francés i Königreich Belgien en alemà) o simplement Bèlgica és un país d'Europa Nort-occidental. És un dels membres fundadors de l'Unió Europea les institucions principals del qual són hostajades pel país, aixina com moltes atres organisacions internacionals, com l'OTAN. Bèlgica cobrix una superfície de 30528 quilómetros quadrats en una població aproximadament de 10.396.421 habitants.

A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, principalment en la regió de Flandes, parla neerlandés, mentres que prop del 40% parla francés (en la regió de Valònia, al sur, i en la regió de Brusseles-Capital, una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la Comunitat germanòfoba, a l'est del país. Sovint, esta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex sistema de govern de Bèlgica i en la seua historia política.

Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional de la Gàlia, Gallia Bèlgica , el nom del qual procedix d'un grup de tribus celtas, els belgues. Històricament, Bèlgica ha segut part dels Països Baixos, que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual Benelux.

Des de finals de l'Edat Mijana fins al sigle XVII, fon un florent centre de comerç i cultura. Des del sigle XVIII fins a la Revolució belga de 1830, Bèlgica, en aquella época crida els Països Baixos del Sur, fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s'ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa".

[edita] Toponímia

La menció més antiga dels termes Belgae i Belgica, en llatí, es troben en el llibre De bello gallico de Juli César. Ell dividix la Gàlia en tres parts: els pobles gals, els aquitans i els belgues. Estos últims estaven separats de la Gàlia pels rius Sena i Marne. La Gàlia fon dividida per Marc Vispani Agripa en tres províncies, una de les quals portava el nom de Belgica. Domicià al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una Gallia Belgica'' i dos Germania. La Gallia Belgica fon dividida una vegada més en dos: la Belgica Prima i la Belgica Secunda. La major part de la Bèlgica actual se situa rn la Germania Inferior (més tart nomenada Germania Secunda) i rn la Belgica Secunda.

Estos térmens desaparegueren quasi totalment després de les Grans invasions germàniques, i no subsistiren sino als llibres del clericat. Reaparegueren en la segona mitat del segle IX, després de l'escissió de l'imperi de Carlemany en la creació de la Lotaríngia. El clericat de l'época utilisaren el terme Belgica per a designar el regne de Lotari II, situat entre la Gallia de Carles II el Calp i la Germania de Lluís II el Germànic. Les denominacions Belgae, Belgica, Gallia Belgica desaparegueren una vegada més en el segle XII, després de la desaparició de la Lotaríngia.

Durant els segles XV i XVI comtats i ducats post-carolingins s'agruparen. El terme Belgica reaparegué en els humanistes del Renaiximent pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: Belgium, Belgia. En esta época, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburc i el nort de la França actual eren coneguts com els Països Baixos o les Províncies Belgues.

Durant els segles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies després de la Guerra dels Huitanta Anys. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de neerlandés, el qual els incloïa.[1] En l'anexió de França,[2] i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,[3] el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any 1830, el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

[edita] Referències

  1. Direcció General d'Estadística (francés)
  2. Francs belgues fins el 2002
  1. Els Estats Units bèlgics es coneixien com a Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten en neerlandés.
  2. Xavier Mabille, Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement, Éditions du CRISP, Bruxelles, 2000, p. 47-48, Plantilla:ISBN.
  3. Jacques Liénard, A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973, in Wallonie-France n°77, Lieja, 2008, p.17, N° dépot 0088398


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Croàcia | Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrvia

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes