Bonifaci Ferrer

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

Bonifaci Ferrer (Valéncia 1350- †1417), fon un religiós valencià, germà de Sant Vicent Ferrer.

Estudià en l'Universitat de Perusa i l'Universitat de Lleida, i fon representant de la "Ciutat e Regne" de Valéncia en diverses ocasions; pero al morir sa esposa i nou dels seus onze fills, ingressà en el Monasteri de Porta-Coeli (Portaceli), en plena Serra Calderona.

Al final de sa vida s'instalà en la Cartoixa de Vall de Crist, en Altura, aplegant a ser el prior principal.

Fon soterrat en la Cartoixa de Vall de Crist, i desenterrat i inhumat en 1884 davant de l'altar major de l'església parroquial d'Altura.

Contingut

[edita] Obra lliterària

En Portaceli feu una traducció del llatí a la llengua valenciana a partir de la Biblia Vulgata.

Esta Bíblia Valenciana constituïx una de les primeres mencions de la llengua valenciana com a tal, puix en l’epílec s'explica que "fon arromançada en lo monasteri de Portaceli de llengua llatina en la nostra valenciana".

Fon una de les primeres obres en ser editades en la península Ibèrica, en 1478, a mans de l'impressor Lambert Palmart.

[edita] Obra política

En 1412 fon representant del Regne de Valéncia, junt a Sant Vicent Ferrer i Pere Beltrán, en el Compromís de Casp.

[edita] Cova Santa

Una tradició popular, afirma que en Altura es dedicà a elaborar imàgens de la Verge. De igual forma, se li atribuïx l'aparició posterior (pòstuma) d'una image de la Verge en la Cova Santa (una zona pròxima a Altura), que provocà la veneració ad esta sima.

[edita] Vore també

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes