Calendari armeni

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

El calendari armeni fon introduït en Armènia pels perses en el sigle IV a. C., pero té mes similituts en el calendari egipci. El any constava de 360 dies més 5 intercalats. No té anys bisests, per lo que perden un dia cada 4 anys.

Els messos armenis actuals tenen els siguients noms: Chams, Atam, Chepaz, Naja, Gamar, Natar, Zira, Tane, Hamira, Aram, Ovtam i Nirham. El primer dia del any armeni és el 11 d'agost, i es denomina Nurus.

El calendari armeni coincidix en el julià cada 1461 anys armenis (1460 anys julians). A este peridodo se li diu Gran Era Armènia. Ademés d'esta gran Era existixen eres menors de 532 anys: la era de Alexandria, la era de Joan Diàcon i la era de Azaries Yulja (esta última és l'actual). La Gran Era Armènia escomença en el concili de Tiben, en el que es produix el cisma de la Iglésia grega. Escomençà el 9 de juliol de 552 (any bisest).

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes