Calendari chinenc

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

El calendari chinenc és de tipos llunisolar, a diferència del calendari gregorià occidental que utilisa el sol com a referència.

Contingut

[edita] Orige

El seu orige s'associa en el Emperador Groc (Huang tu,Huang Doní), al voltant de l'any 2637 a. C., quan va introduir 5 cicles de dotze anys regits per animals distintius: Rata, Búfal, Tigre, Llebre, Dragó, Serp, Cavall, Ovella, Mona, Gall, Gos i Porc. Les cases pigues o shu són cada una de les 28 constelacions del zodíac llunar. Depenent del dia i hora de naiximent de la persona, la lluna estarà en algun de les cases pigues, que, segons l'astrologia chinenca, determina a cada persona.

Alguns atribuïxen l'orige del calendari chinenc tradicional a la civilisació Xia, que ocupava la regió durant el sigle XXII a. C., mentres que atres ho atribuïxen directament al mític Huangdi, unificador i primer emperador de la China, que va viure en el sigle III a. C.

Els historiadors situen els seus orígens cap a la mitat de la dinastia Shang (1300 a. C.), quan es té primera constància documental de l'utilisació dels contes cíclics per als dies.

El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.

Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles van buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.

Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs van arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any 480 de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).

[edita] Principis del calendari chinenc

El calendari chinenc és llunisolar. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un any embolismal (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.

Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, van arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys (cicle metónic) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el solstici d'hivern ha de succeir sempre en el 11é mes de l'any.

Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del gnòmon, en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.

Des de l'introducció del budisme en China, cada any, ademés del seu número, té el nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: Shu (Rata), Niu (Búfal), Hu (Tigre), El teu (Conill), Long (Dragó), She (Serp), Ma (Cavall), Yang (Cabra), Hou (Mona), Ji (Gall), Gou (Gos) i Zhu (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.

Cada mes el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un mes el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el mes a intercalar. Es nomena en el nom del mes anterior antecedit del prefix "shun-".

Els mesos s'agrupen en tres grups: meng (primer), Zhong (mig) i Ji (últim); i en quatre estacions, Chun (primavera), Xia (estiu), Qiu (primavera d'hivern) i Dong (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim mes de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.

Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.

Els dies del mes es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 schis. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena schi-kjao i la segona schi-tssching. Cada schi es dividix en huit ke (quarts d'hora), el ke té 15 fen, per la qual cosa un fen equival a un minut. Una hora es nomena tschuco, un jike és un quart d'hora.

[edita] Ajusts

Per a ajustar el cicle llunar de 354 dies al cicle solar de 365 s'ha d'intercalar un mes cada 2 o 3 anys, a diferència del calendari gregorià solar que afig un dia cada quatre anys.

[edita] Referències

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Calendario_chino de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes