Dia

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Duració d'un dia en la Terra, d'acort a la latitut.

Se nomena dia (del llatí dies), al lapse que tarda la Terra des de que el sol està en el punt més alt sobre el horiçont fins a que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de la Astronomia ha mostrat que, dependent de la referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al Sol i el segon pren com a referència a les estreles-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a Dia solar mig, base del temps civil, que es vidiix en 24 hores, de 60 minuts, de 60 segons, i dura, per tant, 86.400 segons.

Contingut

[edita] Dia solar mig

És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.

En la mateixa referència, el Sol, se té el any tropical o any tròpic, lapse que demora la Terra en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, on any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.

[edita] Dia sidèreu

També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits successius del equinocci mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el Punt Àries atraviessa el seu meridià.

En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al Sol, pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu

  • 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
  • 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.

El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.

En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.

Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.

[edita] Dia com a concepte contraposat a nit

També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que va des de la eixida del Sol al seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.

[edita] Dies de la semana

En el calendari gregorià, un dia és la sèptima part d'una semana. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i dumenge.

[edita] Vore també

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes