Estació del Nort (Valéncia)

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Construcció en 1915.
Frontera de la estació del Nort en 1918.
Frontera de la estació del Nort, actualment.

L'Estació del Nort o Valéncia-Nort és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de Valéncia

Contingut

[edita] Història

Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construïda entre 1906 i 1917 aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

L'obra, dissenyada per l'arquitecte Demetrio Ribes s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la Sezession, caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme valencià. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

[edita] L'edifici

L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la Llonja de Valéncia, en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.

Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en Otto Wagner, que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el racionalisme.

Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

[edita] Plans

[edita] Situació

L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de MetroValéncia, en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

[edita] Servicis ferroviaris

[edita] Distribució de les vies

Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea La Encina-Valéncia (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea Valéncia-Tarragona (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries Valéncia-Conca-Madrit i Valéncia-Chirivella-l'Alter, pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'AVE a la ciutat.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

Via Trens i destins
1 LogoC6valencia.png Castelló de la Plana MD-L7 Tortosa
2-3 Llarga distancia
4-5-6 Madrid-CercaniasC1.png Gandia / Plaja i Grau de Gandia, MD-L1 Rodalies Alacant/Múrcia, MD-L3 Albacete
7-8-9 LogoC2valencia.png Xàtiva / L'Alcúdia de Crespins / Moixent, MD-L4 Alcoy
21-22 LogoC5valencia.png Caudiel, MD-L6 Terol / Saragossa-Delicias

[edita] Llarga Distancia

tipo de tren << destí destí >> observacions
Alaris terminal Madrit Chamartín
Castelló de la Plana Madrit Chamartín 1 tren diari en cada sentit
Gandia Madrit Chamartín 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit
Oropesa Madrit Chamartín circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
terminal Barcelona Sants 1 tren diari en cada sentit
Alacant-Terminal Barcelona Sants 1 tren diari en cada sentit
Euromed Alacant-Terminal Barcelona Sants
Arco , García Lorca, (4 rames) Sevilla-Santa Justa, Badajoz, Màlaga-Maria Zambrano, Almeria, Granada Barcelona Sants les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana
Talgo , Mare Nostrum Cartagena Montpellier
Talgo Llorca-Sutullena Barcelona Sants
Múrcia del Carmen Barcelona Sants
Trenhotel , Gibralfaro Màlaga-María Zambrano, Granada Barcelona Sants

[edita] Mija Distancia Renfe

Llínea Destí Material Mòvil
L-1 Alacant-Terminal, Múrcia del Carmen, Cartagena 592 / 440R
L-3 Albacete, Alcázar de San Juan, Ciutat Real 440R / 470
L-4 Alcoy 592
L-6 Terol, Saragossa-Delicias, Osca 592 / 594 (TRD)
L-7 L'Aldea-Amposta-Tortosa, Barcelona-Estació de França 440R / 470 / 447[1]

[edita] Rodalies Valéncia

Llínees de Rodalies Valéncia que presten servici en l'estació
orige/destí < estació llínea estació > orige/destí material mòvil
terminal Madrid-CercaniasC1.png Alfafar-Benetússer, Sueca[2] Gandia, Plaja i Grau de Gandia 447 / Civia
terminal LogoC2valencia.png Alfafar-Benetússer, Benifayó-Almussafes[3] Xàtiva, L'Alcúdia de Crespins, Moixent 447 / 440R
terminal LogoC5valencia.png Valéncia-Cabanyal Caudiel 592
terminal LogoC6valencia.png Valéncia-Font de Sant Lluís, Valéncia-Cabanyal[4] Castelló de la Plana 447

[edita] Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants

[edita] MetroValencia

Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.

Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Xàtiva
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Rafelbunyol Colón Llínea 3 Àngel Guimerà Aeroport
Marítim-Serrería Llínea 5
Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Bailén
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Marítim-Serrería Colón Llínea 5 Jesús Torrent Avinguda
Llínees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Plaça Espanya
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Llíria Àngel Guimerà Llínea 1 Jesús Torrent Avinguda
Bétera Vilanova de Castelló

[edita] Autobusos EMT

Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.

  • 5 Circular interior.
  • 6 Torrefiel – Malilla.
  • 7 Mislata – Fonteta de Sant Lluís.
  • 8 Estació d'Autobusos – Malilla.
  • 10 Benimaclet - Sant Marcelí.
  • 14 Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
  • 17 Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
  • 15 Pinedo - Marqués de Sotelo.
  • 19 La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
  • 32 Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
  • 35 Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
  • 40 Universitats - Estació del Nort.
  • 63 Noves Facultats – Xàtiva.
  • N1 Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
  • N7 Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.

[edita] Metrobús (FGV) i atres

[edita] Vore també

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

  1. Les unitats de la Serie 447 de Renfe en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats Valéncia-Oropesa que circulen en periodo estival
  2. Sueca és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-1.
  3. Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-2.
  4. Cabanyal és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-6.
  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Estación_del_Norte_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.
Monuments, edificis i museus de la Ciutat de Valéncia · Escutdevalencia.png
Llonja de Valéncia · Estació del Nort · Catedral de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau de la Generalitat · El Micalet · Palau de Justícia · Torres de Quart · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · Plaça de l'Ajuntament · Sant Joan del Mercat · Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Torres dels Serrans · Plaça de la Mare de Déu · Palau de Benicarló · Plaça del Mercat

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes