Idioma vasc
De Uiquipèdia
| Eusquera Euskara | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya i França |
| Regió: | Euskadi, Navarra i País Vasc Francés |
| Parlants: | 883.146 parl. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Llengua aillada |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Euskadi i Navarra |
| Regulat per: | Euskaltzaindia |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | eu |
| ISO 639-2 | baq (B) eus (T) |
| ISO/FDIS 639-3 | eus |
| SIL | |
| vejau també: llengua | |
L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
Contingut |
Introducció
El eusquera és la única llengua no indoeuropea de la Península Ibèrica i de Europa Occidental. Tingué una marcà influència en la evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de 1950 i principis de la de 1960. En la arribada de la democràcia, la Constitució de 1978 i el Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el País Vasc a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en el artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de Navarra de 10 d'agost de 1982, es va establir la oficialitat del eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de 1986 descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el castellà, aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, el eusquera no goja del estatus de llengua oficial.
Us i distribució
Dins d'Espanya es parla en les tres províncies del País Vasc (Àlava, Viscaya i Guipúscoa) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de França es parla en una zona integrà dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos trés últims comúnment se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").
El eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de la industrailisació. Segons les senyes de 1867 que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de guipuscoa, 149.000 dels 183.000 viscains (dels que 6.000 eren extrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.
Us actual del eusquera
Segons senyes del estudi realisat en 2006 pel Eustat en la comunitat autónoma del País vasc, el 60% dels abitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 hu entenien pero heu parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de 2001 a 2006. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscains i el 25% dels alavessos es vascoparlant. En 2008 es constatà un aument creixent de la población que estudiava eusquera en Navarra, quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
Orige
Encara que n’hi han moltes hipótesis sobre el orige i parentescs del eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única probà és la que heu relaciona en el antic aquità parlat en la regió inmediatament al nort del País Vasc, del qual sols es conserven breus inscripcions fúnebres.
- Històricament, una de les primeres hipótesis mítiques del orige del eusquera es el tubalisme. La teoría entronca en la creencia de que totes les llengües procedixen de Babel i sa famosa torre. El eusquera seria el idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes del eusquera en el sigle XVIII i principis del sigle XIX arribaren a dir que una lengua tan perfecta sols podría haver segut inspirà pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curisoament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es trova la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i sigué el mont Ararat, a on Noé posà la seua arca, que es trova el riu també dit Araxes, lo que ha donaat lloc a no poques interpretacions sobre el orige del idioma.
- Durant la major part del sigle XX, se li considerà emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué Miguel de Unamuno) de les que sols queden inscripcions en bronces i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no sigué el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoría sigué el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que el idioma íber era el antecesor del eusquera. Hui dia la teoría torna a tindre vigencia, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de Sprachbund de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües perteneixien a un mateix grup llingüístic, pero que el íber no seria el antepassat del eusquera.
- En les dècades finals del sigle XX, prengué cos la hipótesis de que el eusquera era el únic supervivent d’una familia, quisà més extesa, de les llengües d’Europa que sigué granejà en l’arribà dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre el eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, la idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, Bilbao i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; valencià: cest, mosatros, hermós.)
- A partir del sigle XX, ha hagut una explosió de posibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusio han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat tambe en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona el eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat la aceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors extrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del llati; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramatica no tenen paregut algu.
- Existix diversitat de teories que emparenten el eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà el eusquera en diversos idimes parlats en Sibèria (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’Europa. Sal lengua es la que es parlava desde el Càucaso al Atlàntic i desde el nort d’Àfrica al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. El saris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”
- Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de Múnich) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del sigle XIX exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la Península Iberica i en aprt d’Europa i que estaven emparentaes en el eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialsites en llingüistica.
Unificacio del eusquera
El eusquera unificat o eusquera batua (del eusquera ‘’batua’’ unificat) sigue creat a partir del any 1968, impulsat per la necesitat de proporcionar als parlants una norma unificà per al registre cult, donà la inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisacio casi des dels inicis de la lliteratura vasca, sigue en la década de 1950 quan es vullgue abordar la qüestio definitivament, per consideraro necesari si se volia garantisar la qüestio definitivament, per consideraro necessari si que volia garantizar la supervivencia del idioma. Una corrent propon utilizar com a bas el “laborta classic” de Axular com a model en la mateixa funcio que tingue el toscà en la unificacio de la llengua italiana i en les decades de 1950 i 1960, Federico Krutwig sigue el principal defensor d’este model i sigue seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta acabà siguent rebujà per la majoria dels escritors i estudiosos per trovar-se massa alluntà de la base sociológica de la llengua.
En el Congres de Arantzazu, celebrat en 1968 i convocat per la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despres seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua. Alguns critics sostenen qu el batua es una llengua artificial, com el esperant, i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisio publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espais en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.
Dialectes
El eusquera es una llengua prou dialectalisà arribant al punt de qeu certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment el idioma està unificat pel eusquera batua.
Els seus dialectes son:
- Dialecte viscaí
- Dialecte guipuscoà
- Dialecte Alt navarro
- Dialecte Baix navarro
- Dialecte labortà
- Dialecte Suletí
- Dialecte Roncalés †
Veja's també
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Gallec · Lleonés · Asturià · Vasc · Aragonés · Català · Valencià · Extremeny · Balear · Castellà · Aranés |
Llengües de França· 
|
|---|
| Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
