Idioma francés

De Uiquipèdia
(S'ha redirigit des de Francés)
Direccions ràpides: navegació, Busca
Francés
Français
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: França, Bèlgica, Benin, Burquina Faso, Burundi, Camerú, Canadà, Chat, Costa de Marfil, Gabó, Guinea, Haití, Illes Comores, Luxemburc, Madagascar, Malí, Mònac, Níger, Suissa, República centreafricana, República democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Togo, Vanuatu i Yibuti
Regió: Mundial
Parlants: 127 millons
Rànquing: 13º
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Llengües d'oïl
      Francés

estatus oficial
Llengua oficial de: França, Bèlgica, Benin, Burquina Faso, Burundi, Camerú, Canadà, Chat, Costa de Marfil, Gabó, Guinea, Haití, Illes Comores, Luxemburc, Madagascar, Malí, Mònac, Níger, Suissa, República centreafricana, República democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Togo, Vanuatu i Yibuti
Regulat per: Acadèmia Francesa
còdics de la llengua
ISO 639-1 fr
ISO 639-2 fre/fra
ISO/FDIS 639-3 fra
SIL
Map-Francophone World.png
vore també: llengua

El idioma francés (en francés: français) és una llengua romanç parlà en tot el territori de França metropolitanta, junten atres llengües com el bretó en Bretanya, el occità en el sur del país, el eusquera, el català i el cors, en Còrcega. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el tahitià, en la Polinèsia Francesa, o en dialectes com el <<créole>> en la illa de la Reunió (Illa), en Guadalupe o Martinica.

Contingut

[edita] Història de la llengua

[edita] Orige

El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals alrededor del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseien escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora del eusquera, pero desconeixien la escritura. En la zona de Massilia (Marsella) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.

Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga Gàlia segurament foren desapareguent en la colonisació romana i la progressiva implantació del llatí. En el decliu del Imperi Romà, una série depobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, el idioma parlat pels francs està en el orige del neerlandés que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els Països Baixos, a on se li denomina holandés, en part de Bèlgica i en el nort de França.

Durant molt de temps, el idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí mé so manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques del idioma germànic parlat pels francs. Al sur, la evolució es diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos lleng¨^ues en una frontera que en principi se marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçantse cada volta més pac al sur, degu al espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en París, ya que a partir de la Revolució Francesa la llengua francesa passà a ser un element identificaor i igualaor de tots els francesos. La langue d'oïl (oïl ha evolucionat a oui) se parlava en la zona nort i el langue d'oc en el sur. La llínia de separació anava del Maciç central a la desembocadura del Loira en Nantes.

[edita] El francés antic

Lo que se coneix com a francés antic se'n anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que se parlava al nort del Loira com si se tratara d'una sola llengua, en realitat es tractava de dialectes en elements comuns.

La influència germànica en el idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns dígrafs per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, u dels elements fonètics més caracter´sitics de la influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per el us de la n en posciió final de sílaba. La evolució fonètica de la u llatina cara al so que actualment té en francés obligà aixinamateix a utilisar el dígraf ou per a reproduir el so original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la h ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: la existència de la h aspirà.

[edita] Eixemple de francés

Francés: Notre Père: Notre Père, qui es aux cieux, Que ton nom soit sanctifié, Que ton règne vienne, Que ta volonté soit faite Sur la terre comme au ciel. Donne-nous aujourd'hui notre pain de ce jour Perdonne-nous nos offenses, Comme nous pardonnons aussi à ceux qui nous ont offensés Et ne nous coumets pas à la tentation, Mais délivre-nous du mal.

Amen.

Valencià: Pare nostre: Pare nostre, que estas en lo cel: santificat siga el teu nom. Vinga a nosatres el teu Regne. Faça’s la teua voluntat, aixina en la terra com en lo cel. El pa nostre de cada dia, dona-nos, Senyor, el dia de hui. I perdona les nostres deutes, aixina com nosatres perdonem als nostres deutors. I no nos deixes caure en la tentació, i lliura-nos del mal.

Amen.

[edita] Chicotet vocabulari

  • Hola: Salut, Bonjour
  • Adeu: Adieu, Au revoir
  • ¿Com te diuen?: Comment tu t'apelles?
  • ¿Com estàs?: Comment ça va?, Comment allez-vous?
  • ¿Quants anys tens?: Tu as quel âge?
  • Tinc... anys: J'ai ... ans.
  • Francés, Francesa: Français, française.
  • Valencià, valenciana: Valencian, valenciane.
  • Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.
  • ¿Parles espanyol, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencian/italien?
  • ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est?
  • És...: C'est....


[edita] Vore també

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià
Llengües de França 750px-Flag of France svg.png
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes