Idioma gallec

De Uiquipèdia
(S'ha redirigit des de Gallec)
Direccions ràpides: navegació, Busca
Gallec
Galego
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya i Portugal
Regió: Galícia i Castellà i Lleó. Encara aixina, n'hi ha certa conrovèrsia respecte a l'eonaviego, en l'occident asturià ya que per un costat hi han filòlecs que consideren este parlar com a gallec, atres com a asturià, i atres simplement com a un dialecte de transició. Al mateix temps està A fala en Extremadura, que hi ha controvèrsia també si nomenar-ho portugués, gallec, transició…
Parlants: 2.587.407
Rànquing: No està entre els 100 primers.
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Ítalo-occidental
     Sub-grup Occidental
      Grup Galo-Ibèric
       Grup Ibero-Romanç
        Sub-grup Galaico-Portugués          Gallec

estatus oficial
Llengua oficial de: Galícia
Regulat per: Real Academia Galega
còdics de la llengua
ISO 639-1 gl
ISO 639-2 glg
ISO/FDIS 639-3 glg
SIL
vore també: llengua

El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

Contingut

[edita] Extensió

Ademés de ser usat en Galícia, també es parla i es permet la seua enenyança reglada en el occident del El Bierzo (Província de Lleó) i en una chicoteta zona de Zamora dita Las Portillas, abdós de Castella i Lleó, segons un acort entre la Conselleria de Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria de Educació de Castella i Lleó. En el curs 2005-06 cap colege sanabrés solicità encara impartir la assignatura optativa de gallec, front als 844 alumnes que ya l'estudien en 9 municipis ercians, a càrrec de 47 profesors. Ademés en el Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, en el seu artícul 5º, s'indica: "Gojaran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats llingüístiques en els llocs en que habitualment s'utilisen".

En tres municipis cacarenys, fronteriços en Portugal, de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla A fala, una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.

També es parla en els concells limítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Navia, diguent-se eonaviec o gallec-asturià, encara que este és un punt sobre el que hi ha gran controvèrsia. Per un costat es troba la romanística internacional, dels quals els seus estudis afirmen que la llengua natural d'esta comarca asturiana pertany formalment al conjunt llingüístic galaico-portugués; en el punt contrari es posicionen el govern del Principat, l'Acadèmia de la Llengua Asturiana i certs sectors del nacionalisme asturià, que reivindiquen l'asturianitat de les parles situades entre el Nàvia i el Eu; considerades com a una transició entre el tronc galaico-portugués i el asturlleonés, en contra dels estudis llingüístics que afirmen el caràcter de transició entre les dos llengües per a la varient occidental de la llengua asturiana.

Una enquesta llingüística realisada en 2004 en Catalunya per el seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.

Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caraques (Veneçuela), Montevideo (Uruguay), La Habana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i en Europa, el conserven en bona precarietat, i en Brasil en adaptacions i girs del portugués brasileny.

[edita] Història

El gallec prové del gallec-portugués (o galaico-portugués), llengua medieval frut de la evolució del llatí en la zona noroccidental de la península Ibèrica, concretament en part de la antiga província romana de Gallaecia, que comprenia el territori de Galícia actual, el nort del actual Portugal, Astúries, l'actual província de Lleó i part de Zamora.

Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, que data de 1228, es tracta del fur de Castro Calderas (<<Foro do bo burgo do Castro Caldelas>>) otorgat pel rei Alfonso IX en abril de dit any a la vila orensana.

Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la Península Ibèrica. El rei de Castella Alfonso X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María.

La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne d ePortugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del sigle XIX, com els séculos escuros (sigles oscurs).

A finals del sigle XIX es produix un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del sigle XX comença a ser utilisada en els mítins per els partits galleguistes. En 1906 es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de 1934 el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. En tot i això, tras la guerra civil seguix un periodo de represió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de 1978 el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de 1981.

Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de la Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.

Tots els anys se celebra el Dia de las Letras Gallegas (Dia de les Lletres Gallegues) (17 de maig), dedicat a un escritor en esta llengua triat per la Real Academia Gallega de etnre aquells morts fa més de deu anys. Este dia és utilisat per els organismes oficials i per colectius socioculturals per a preservar i potenciar el us i el coneiximent tant de la llengua com a de la lliteratura gallega.

[edita] Us del gallec

Parlants de gallec com a primera llengua segons els cens de població i vivenda de l'Instituto Galego d'Estadistica.

[edita] Galícia

Us real de la llengua gallega (2001)
Total Seempre A voltes Mai
Total 2.587.407 1.470.836 56’84% 783.780 30’29% 332.791 12’86%
De 5 a 9 anys 101.840 38.329 37’63% 48.651 47’77% 14.860 14’50%
De 10 a 14 anys 122.747 50.891 41’46% 60.430 49’23% 11.426 9’30%
De 15 a 19 anys 156.950 69.760 44’44% 66.343 42’27% 20.847 13’28%
De 20 a 24 anys 207.341 95.008 45’82% 77.044 37’15% 35.289 17’01%
De 25 a 29 anys 213.402 96.059 45’01% 79.586 37’29% 37.757 17’69%
De 30 a 34 anys 201.392 94.785 47’06% 72.506 36’00% 34.101 16’93%
De 35 a 39 anys 193.342 96.992 50’16% 65.641 33’95% 30.709 15’88%
De 40 a 44 anys 191.180 104.074 54’43% 60.615 31’70% 26.491 13’85%
De 45 a 49 anys 174.056 100.166 57’54% 51.965 29’85% 21.925 12’59%
De 50 a 54 anys 168.473 102.227 60’67% 46.607 27’66% 19.639 11’65%
De 55 a 59 anys 163.029 106.103 65’08% 39.920 24’48% 17.006 10’43%
De 60 a 64 anys 135.040 94.459 69’94% 27.844 20’61% 12.737 9’43%
Más de 65 anys 558.615 421.983 75’54% 86.628 15’50% 50.004 8’95%



Competència llingüística en gallec (evolució)
Fecha Entenen Parlen Lligen Escriuen
Cens 1991 96’96% 91’39% 49’30% 34’85%
Cens 2001 99’16% 91’04% 68’65% 57’64%

[edita] Dialectes

Divisió dialectal del Gallec.

Segons la separació dialectològica de galícia empleada per orgaismes com la Real Academia Gallega (RAG) i el Insituto da Lingua Galega (IKG) existixen tres blocs llingüístics reconeguts, cada u en ses particularitats. El bloc occidental abrca les Rias Baixas i arriba fins a la zona de Santiago de Compostela. El central ocupa la gran majoria del territori gallec, mentres que el oriental compren les zones més orientals de Galícia i els territoris la gran majoria del territori, Lleó i Zamora. Estos blocs estan caracterisats per laf orma de construir el plural de les paraules acabades en -n, sent les isogloses que els delimiten cans/cas (bloc oriental i centra, respectivament) i cas/cais (blocs central i occidental, també respectivament).

Ell filòlec portugués Cintra, que estudià els dialectes gallecs com a pertanyents al diasistema gallec-portugués i dels quals els seus treballs son considerats de referència en Portugal, preferí separar el territori gallec en dos àrees: l'occidental, que presenga gheada (aspiració del fonema /g/ convertint-se en una /h/ aspirada similar a la del inglés) i la oriental, que no presenta este fenòmen.

[edita] Fonologia

La llengua gallega dispon de set vocals en posició tònica (a diferència del portugués, que son sistema vocàlic incluix dotze fonemes), en la excepció del àrea ancaresa que pesenta vocalisme nasal, lo que supon dotze vocals (al igual que el portugués). Les vocals son /i/, /e/, /ɛ/, /a/, /ɔ/, /o/, /u/. Utilisa el mateix sistema vocàlic que el valencià.

En posició àtona, el número de vocals es reduix a cinc, puix es suprimix la diferència entre e oberta i tancada, i entre o oberta i tancada.

A diferència de lo que ocorrix en portugués, la nasalitat no és un rasc pertanyent en el vocalisme gallec, pese a estar present en el consonant nasal velar sonora /ŋ/ que interferix en la fonació, tant en mig de paraula (funme, cansei) com al final de paraula (cor, camió).

El gallec admetix 16 diptoncs o combinacions de dos vocals en una mateixa sílaba. Dits diptoncs son decreixents i quan la primera vocal te un major grau d'obertura que la segón, i creixents, quan ocorrix al revés.

Els diptoncs decreixents del gallec son els següents:

  • /ai/ (eix. "laborais")
  • /au/ (eix. "causa")
  • /ei/ (eix. "conselleiro")
  • /eu( (eix, "defendeu")
  • /iu/ (eix. "viviu")
  • /oi/ (eix. "escoitar")
  • /ou/ (eix. "Ourense")
  • /ui/ (eix. "puido")

Els diptoncs creixents són:

  • /ia/ (eix. "diante")
  • /ie/ (eix. "ciencia")
  • /io/ (eix. "cemiterio")
  • /iu/ (eix. "triunfo")
  • /ua/ (eix. "lingua")
  • /ue/ (eix. "frecuente")
  • /ui/ (eix. "lingüista")
  • /uo/ (eix. "residuo")

[edita] Vore també

Idiomes d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Gallec · Lleonés · Asturià · Vasc · Aragonés · Català · Valencià · Extremeny · Balear · Castellà · Aranés
Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes