Història econòmica de la Comunitat Valenciana

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'història econòmica de la Comunitat Valenciana és l'història de l'organisació econòmica de la Comunitat Valenciana desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.

Edat Antiga[editar]

Vore també: Edat Antiga en la Comunitat Valenciana

Íbers[editar]

Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.

La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, però no es conixen els tipos de barques que ampraven.

L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc però que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.

La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de roig, tant geomètriques com figuratives.

El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i l'argent.

En relació a la moneda, a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda d'argent.

Romans[editar]

Edat Mija[editar]

Visigots[editar]

Época musulmana[editar]

Regne de Valéncia[editar]

Vore també[editar]

Bibliografia[editar]

  • Burns, Robert Ignatius (1975) Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia, Princeton University.
  • García Marsilla, Juan V (2002) Vivir a crédito en la Valencia medieval: De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, Valéncia: Universitat de Valéncia
  • Giménez López, E. (1981) Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen, Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial
  • Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana. Valéncia: Universitat de Valéncia
  • Salvador, Emilia (1972) La economía valenciana en el siglo XVI: (Comercio de importación), Valéncia: Universidad de Valencia.
  • Santamaría Arández, Alvaro (1966) Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
  • El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón
  • Glick, Thomas F. (1988) Regadío y sociedad en la Valencia medieval, Valencia: Del Cenia al Segura.