Ibers

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Dama d'Elig, l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, Elig (Comunitat Valenciana). Actualment es troba en el Museo Arqueológico Nacional de Madrit.

Els ibers fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la Península Ibèrica per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del segle VI a. C.: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la Península Ibèrica.

Contingut

[edita] Orige dels ibers

A pesar de que estos pobles compartien certes característiques comuns, no eren un grup ètnic homogéneu ya que divergien en molts aspectes. No se sap detalladament l'orige dels ibers, encara que n'hi han vàries teories que intenten establir-los:

  • Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo Neolític, i la seua arribada se data des del quint milenari ans de Crist al tercer milenari ans de Crist. La majoria dels estudiosos que adopten esta teoria se recolzen en evidències arqueològiques, antropològiques i genètiques estimant que els ibers procedien de les regions mediterrànees situades més al est.
  • Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'Àfrica. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.
  • Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'Europa occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'Irlanda, Gran Bretanya i França. Posteriorment, els celtes creuarien els Pirineus en dos grans migracions: en el segle IX a. C. i el segle VII a. C.. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu Duero i el riu Ebre, a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.

[edita] Guerrers

Gràcies als bons cavalls que posseïen i ser uns grans ginets,la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels romans com pels cartaginessos

La seua tàctica mes destacada era l'atac per sorpresa.

A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la llibertat.


[edita] Art

El Guerrer de Moixent, figura ibèrica datada cap al 400 a.C., descoberta en la Bastida de les Alcusses, Moixent (Valéncia)

La mateixa diversitat que existix entre les zones ibèriques es troba en el art. L'escultura sols existix en Andalusia i el SE, mentres que la orfebreria és casi en sa totalitat de filiació tartesa, tant per les tendències que manifesta com pel àrea geogràfica en que apareix centrada.

En quant a la decoració de la ceràmica, n'hi ha que senyalar que, a part el comú geometrisme ornamental, els centres dedicats a la decoració en figures humanes o en motius vegetals i zoomòrfics se localisaven en el SE i Llevant, en esporàdiques manifestacions en la vall de l'Ebre. El arcaisme de l'estatuària ibèrica és molt acusat: frontalitat, estatisme i convencional hieratisme.

Per allò no vol dir que coincidixca cronològicament en l'escultura humana i zoomòrfica, sense que allò implique negació de la seua originalitat i de la seua independència, ya que l'influix clàssic no anulà la realitat històrica de la cultura indígena.

[edita] Llengua

Artícul principal → Idioma iber.

L'iber és una llengua pre-indoeuropea parlada per les tribus iberes.

[edita] Enllaços externs


[edita] Bibliografia

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes