Idioma anglés

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Anglés
'English'
Pronunciació: AFI: [ˈɪŋglɪʃ]
Atres denominacions: {{{atresdenominacions}}}
Parlat en: Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions.
Regió: Europa Occidental (Regne Unit, Irlanda, Nort-Amèrica (Estats Units, el Canadà, i a algunes comunitats i ciutats de Mèxic), alguns països d'Àfrica, alguns països d'Àsia, Oceania (principalment a Austràlia i Nova Zelanda)
Parlants: Llengua materna: 309–400 millons
Segona llengua: 199–1.400 millons[1][2]
Total: 500 milions–1.800 milions[3][2]
Rànquing: 3 (parlants natius)[4]
Total: 1 o 2 [5]
Família: llengua indoeuropea

  germànica
    occidental
      anglès

estatus oficial
Llengua oficial de: Austràlia, Bahames, Barbados, Bermuda, Dominica, Ghana, Gibraltar, Grenada, Guyana, Illes Salomó, Irlanda, Jamaica, Nigèria, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Lucia, Saint Kitts i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago, Zimbabue, el Regne Unit, als estats dels Estats Units i a l'Unió Europea
Regulat per: Cap institució
còdics de la llengua
ISO 639-1 en
ISO 639-2 eng
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL eng
{{{mapa}}}
vore també: llengua

L'anglés és una de les llengües més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.[6] Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte francés de Normandia. Les llengües actuals mès pròxims a l'anglés és el frisó i l'escocés.

Contingut

[edita] Extensió

Extensió de l'anglés

L'anglés és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a este país no és oficial, sino de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.

També és un dels idiomes principals a Belize (en el castellà), el Canadà (en el francés), Camerun (en el francés i diverses llengües africanes), Dominica (en el francés i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (en el francés i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (en el gaèlic), Libèria (en diverses llengües africanes), Singapur i Sur-Àfrica (en l'afrikaans i diverses llengües africanes).

És oficial (pero sense ser pas un idioma natiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Swazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe.

Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la Unió Europea. És considerat per molts com la lingua franca moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se només entre persones de llengües diferents.

[edita] Història

L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (anglesos, sets i saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglés antic parlat en aquella época és la base de l'anglés modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francés, després de l'invasió normanda el 1066. L'anglés mijà (Middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'orige llatí. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglés modern (Modern English) va començar a l'época de Shakespeare.

L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la Gran Bretanya, i més tart per les colònies de l'imperi Britànic. El número estimat de parlants natius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

[edita] Vocabulari

Atés que l'anglés ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el Oxford English Dictionary n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.

Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:


[edita] Sistema d'escritura

L'anglés utilisa l'alfabet llatí en l'escritura. L'ortografia de l'anglés és etimològica i no fonètica, especialment per a les paraules d'orige llatí o recentment incorporades del francés. Existixen regles d'escritura per a les paraules d'orige germànic i les adaptades antigament del francés, i per lo tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'estes, encara que n'hi ha excepcions.

[edita] Principals dialectes

  • dialectes d'Anglaterra
  • dialectes americans
  • australià
  • canadenc
  • caribeny
  • escocés
  • anglés galés
  • anglés d'Índia
  • dialectes d'Irlanda
  • anglés de Terranova
  • novazelandés
  • surafricà
  • anglés de Nigèria
  • anglés de Singapur (Singlish)
  • anglés de Malàsia (Manglish)

[edita] Referències

  1. vegeu: Ethnologue (estimació del 1984); The Triumph of English, The Economist, 20 de decembre del 2001; Ethnologue (estimació del 1999); «20,000 Teaching Jobs» (en anglès). Oxford Seminars. Consultat el 18-02-2007.;
  2. 2,0 2,1 «Lecture 7: World-Wide English». EHistLing. Consultat el 26-03-2007.
  3. Ethnologue (estimació del 1999);
  4. Ethnologue, 1999
  5. Languages of the World (Charts), Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a The World's Most Widely Spoken Languages
  6. The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.

[edita] Enllaços externs

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes