Idioma ucranià

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Ucranià
українська мова / Ukrajinsĭka Mova
Pronunciació: AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ
Atres denominacions:
Parlat en: Ucrània, Polònia, Rúsia, Eslovàquia, Moldàvia, Hongria, Romania, Bielorrúsia, Sèrbia i Kasajistà
Regió:
Parlants: 41 millons
Rànquing: 26ª
Família: Indoeuropea

   Eslava
    Oriental
     Ucranià

estatus oficial
Llengua oficial de: Ucrània, Transnístria (Moldàvia)
Regulat per: Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
còdics de la llengua
ISO 639-1 uk
ISO 639-2 ukr
ISO/FDIS 639-3 ukr
SIL
vore també: llengua

L'ucranià украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrus. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del idioma ruté antic o mig. No obstant, el ucranià parlat es sembla més al vocabulari polac, que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

El idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que predomina. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable des de el passat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la llengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en Crimea el ucranià està casi absent.

Pot esperar-se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.

[edita] Alfabet

A a Б б В в Г г Ґ ґ Д д Е е Є є Ж ж З з И и
A a B b V v J j G g D d E e Ye Zh Z z Ɨ ɨ
I i Ї ї Й й К к Л л М м Н н О о П п P p С с
I i Yi Ll ll K k L l M m N n O o P p R r S s
Т т У у Ф ф Х х Ц ц Ч ч Ш ш Щ щ Ь ь Ю ю Я я
T t U u F f J j Ts Ch Sh Shch signe

moll

Yu Ya

[edita] Grups de variants

Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià (2005).
  • Grup septentrional
    • Polesi
      • Polesi occidental
      • Polesi central
      • Polesi oriental
  • Grup sudoriental
    • Dniéper (poltau)
    • Slobozhà
    • Estepa
  • Grup sudoccidental
    • Volini
    • Nadsià
    • Galitzià (o del Dniéster superior)
    • Lemko
    • Boiko
    • Transcarpàtic
      • Dolinià
    • Hutsul
    • Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)
    • Podoli

[edita] Vore també

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes