Jaume I

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Jaume I, Rei de Valencia

Jaume I de Valéncia, Aragó, Mallorca i Montpellier, naixqué el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (sur de França) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En Pere II d’Aragó, sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne. Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Múrcia (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de Simón de Montfort, son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del Papa Inocenci III.

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de Lleida de 1214. Heretà el senyoriu de Montpellier a la mort de sa mare en (1219).

En el mes de febrer de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella i de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferran III; i s'apoderà de Mallorca l'últim dia de l'any 1228.

Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre Castella i Aragó en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-Hungria i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hungria, filla d'Andreu II, rei d'Hungria (setembre de 1235); tres anys despuix, el 9 d'octubre de 1238, feu la seua entrada triunfal en Valéncia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d'este nom afegit al d'Arago, Corona d'Aragó.

En 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un fur inspirat en el dret romà: Els Furs, donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valéncia. En 1261 convocà les corts en la ciutat de Valéncia, en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.

Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, Pere III rei d'Aragó i Valéncia, i a Jaume II rei de Mallorca, Senyor-Baró de Montpellier, Comte del Rosselló, de la Cerdanya, de Conflent, i moltes atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.

En 1276, el 27 de juliol va caure malalt, Jaume I va fallir en Valéncia quan es disponia a partir cap a Tarragona, a on proseguiria per a descansar en el Monasteri de Poblet. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la Casa d'Aragó.

Vore també[editar]

Imagens[editar]

  • (a remaquetar quan n'hi haxca mes text)
Estatua a Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnanim de Valencia Ciutat
Retrat de Jaume I