Jaume I

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Jaume I, Rei de Valencia

Jaume I de Valencia, Arago, Mallorca i Montpellier, naixqué el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (sur de França) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En Pere II d’Arago, sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien sos pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Murcia (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de Simon de Montfort, son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del Papa Inocenci III.

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de Lleida de 1214. Heredà el senyoriu de Montpeller a la mort de sa mare en (1219).

En el mes de febrer de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella i de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferran III; i s’apoderà de Mallorca l'últim dia de l’any 1228.

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre Castella i Arago en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-Hungria i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’Hungria (septembre de 1235); tres anys despres, el 9 d’octubre de 1238, feu la seua entrada triunfal en Valencia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’Arago.

En 1240 concedix a la ciutat de Valencia un fur inspirat en el dret romà: Els Furs, donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valencia. En 1261 convocà les corts en la ciutat de Valencia, en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.

Tingue molts fills i deixà dos reis en la familia, Pere III rei d’Arago i Valéncia, i a Jaume II rei de Mallorca, Senyor-Baro de Montpellier, Comte del Rossello, de la Cerdanya, de Conflent, i moltes atres senyorius que se’l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigue casat tres vegades i tingue unes amants.

En 1276, el 27 de juliol gens malalt, Jaume I va fallir en Valéncia quan es disponia a partir cap a Tarragona, a on proseguiria per a descansar en el Monasteri de Poblet. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i Infants de la Casa d’Arago.

[edita] Imagens

  • (a remaquetar quan n'hi haxca mes text)
Estatua a Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnanim de Valencia Ciutat
Retrat de Jaume I
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes