José Vicente Gómez Bayarri

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Josep Vicent Gómez Bayarri, historiador valencià

José Vicente Gómez Bayarri és un articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic valencià especialiste en temes històrics. Naixqué en Valéncia, el 3 d'octubre de 1948.

Biografia[editar]

Josep Vicent Gómez Bayarri sempre ha estat lligat al valencianisme actiu, entenent per això, la definició clàssica. És una personalitat que en els seus estudis, llibres i publicacions, intenta traure a la llum els aspectes històrics més determinants dels valencians.

Des de la moderació, l'estudi, i la seua indubtable faceta pedagògica, ha contribuït a aclarir molts aspectes que des de determinats àmbits acadèmics intenten que passen desapercebuts, com tot allò que s'ha relacionat en la Llengua Valenciana[1] , la Valéncia de l'edat mija, el Regne de Valéncia, i fins i tot més recentment la contradicció de l'Acadèmia Valenciana de nova creació.[2]

Ya en l'any 1982 podem trobar a Bayarri escrivint en defensa de Valéncia davant de la "ofensiva propagandística" del nacionalisme català coneguda com “crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana”

En 1999 va participar en un sentit homenage al gran mijevaliste Antonio Ubieto Arteta, colaborant en un documental emés durant l'entrega dels premis de Lo Rat Penat.

Des de 1994, colabora en la Revista de Filologia Valenciana publicada per l'editorial Acció Bibliogràfica Valenciana i Lo Rat Penat.[3]

Currículum[editar]

Josep Vicent Gómez Bayarri és Doctor en Història, Catedràtic en l'Institut “Lluís Vives” de Valéncia, professor en l'“Universitat de l'Experiència” del CEU-Cardenal Herrera i en l'“Universitat Senior” de l'Universitat Politècnica de Valéncia.

Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de Secundària i Primària, recolzats per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Actualment és Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir la “Escola d'Estudis Valencians” de la mateixa RACV.

Premis[editar]

Josep Vicent Gómez Bayarri ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. Ajuntament de Valéncia en els “Jocs Florals” de 1989, els Premis “Vinatea” (1990) i “Jaume I” (1999) o el “Jaume Roig” de 2002, convocat per la RACV. No podem deixar de fer menció al “Premi Josep Mª Guinot i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “Cardona i Vives” de Castelló l'any 2002, o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la RACV” l'any 2006.

Llibres publicats[editar]

Portada del llibre “Reyes forales medievales del Reino de Valencia" Ed. “Del Senia al Segura”, (2000)

Artículs de prensa[editar]

Cites[editar]

El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d´una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d´Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l´aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l´àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del segle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l´ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.
Identificació onomàstica valenciana José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia Hui, 25.4.2008)
En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l'Humà (1395-1410); l'Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d'Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479).

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d´Espanya (1516-1556).

Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.
Identificació onomàstica valenciana (Valéncia Hui, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.

Referències[editar]

  1. Carles Ros i Hebrera. Vida i obra d'un fervent apologista de la llengua valenciana. Valéncia, 2001
  2. Web de l'Acadèmic Gómez Bayarri
  3. Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417

Enllaços externs[editar]