Just Llorca

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Just Llorca, poeta valencià

Just Llorca Llopis és un poeta i escritor valencià, naixcut en l'any 1937 en el barri de Russafa (Valéncia). Als quatre anys és traslladat a la ciutat d'Algemesí, a on residirà fins als vintiú, edat en que se'n va voluntari a la Marina, ofici este, el de marí, que el marcarà positivament de per vida, com el marcarà el seu estage, als deneu anys, en París, a on va descobrir l'encant de la lliteratura.

Escritor i poeta[editar]

Consagrat a la llectura i la traducció a la llengua valenciana dels clàssics grecs i llatins, serà en la llectura de l'obra de Goethe i, posteriorment, en la de Rilke, on trobarà el cami del seu quefer en poesia, i, en la de l'obra de Jung, el sentit de la vida i la resposta a les preguntes trascendents.

De la seua obra poètica te publicats els poemaris Nadal i nou poesies més (1991), La consumació dels amats (1994. Premi Ciutat de Valéncia 1992), Antologia inicial (1997) i Com el crit d'un angel (2002). Trobarem poesia seua en Recitals poetics Primavera 94, Ausias des de la Valéncia dels 90, Poesia patriotica valenciana, Cresol. Revista de lliteratura en llengua valenciana, Tractat de Metrica Valenciana i en l'obra de Voro Vendrell De la consumacio dels amants a la busca d'eternitat.

La poesia seua també està en diverses antologies de la colecció Corona del Sur, en la Biblioteca FPV del poeta malacità Francisco Peralto, en les de l'Acadèmia Iberoamericana de Poesía i en Málaga & Poesía i Revista de Literatura.

Atres gèneros[editar]

Portada del llibre de poesia "Com el crit d'un Angel" (2002) de Just Llorca. Ed. Accio Bibliografica Valenciana

També ha creat en el camp dels contes, la novela o la prosa agenèrica. En la revista Cresol (Acció Bibliogràfica Valenciana), té publicats els contes El dictament, Un cas eixemplar, La carta trobada en l'altar de Sant Vicent i El secret de felicitat. En Clams de vida, antologia de prosistes valencians, està present en el conte El viager extravagant. En novela, en busca de l'obra genial, treballa al marge de concursos i editors. Encara que inedites, o en edicions no venals, noveles seues son El diari de la rectoria, Un sombrero de Paris, Limón Expreso, En el jardi de Luxemburg, Sobre el llac de Como, El doctor Faust en Roma, La dama de Kyoto i Memories novelables de la ciutat de Xativa. De prosa agenèrica, té publicats fragments de Cartes d'un poeta itinerant, Dialecs en el jardi del Palau i Conversacions epistolars en una distinguida dama parisenca.

Articuliste[editar]

Com a articuliste, ha colaborat en Las Provincias (1998-2001). Des d'agost de 2001, colaborà en Diario de Valencia, a on, en llengua valenciana, feya escrits lliteraris i defenia en decisio la personalitat valenciana. En llengua castellana, els seus artículs apareixen en els diaris La Tribuna i EI Heraldo de Tegucigalpa, (Honduras). Com a conferenciant, els temes més freqüents en els seus discursos son: Els viages, la lliteratura, els temes valencians, etc. Entre totes les conferències, cap destacar Veritat, conflicte i llengua, llegida en Valéncia, en la seu del Grup d'Acció Valencianista, i la que donà en San José de Costa Rica, en l’universitària Tertulia de Escazú, en el títul L'ahir i el hui del Regne de Valéncia.

Enllaços externs[editar]