L'Horta de Valéncia

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

L'Horta de Valéncia o L'Horta (en castellà Huerta de Valencia), és una comarca històrica de la Comunitat Valenciana, Espanya. Formen part d'ella la ciutat de Valéncia i tots els municipis de les actuals comarques de L'Horta Nort, part dels de L'Horta Sur (Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Lloc Nou de la Corona i Sedaví) i part dels de L'Horta Oest (Chirivella, Mislata, Paterna i Picanya). Actualment, és tendix a incloure el restant dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.

És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu Túria en les zones inundables de la seua vega, aixina com l'entorn de l'Albufera de Valéncia. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'arròs, hortalices i cítrics que s'exporten a través del port de Valéncia. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, aixina com el seua àrea metropolitana, està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.

Localisació de L'Horta de Valéncia respecte de la Comunitat Valenciana

Contingut

[edita] Geografia

L'Horta de Valéncia s'estén des de Puçol, pel nort, fins a l'Albufera, pel sur, i pels relleus de Paterna, Torrent i Moncada, per l'oest. És tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior.

[edita] Pobles de L'Horta de Valéncia
  • Burjassot. Població: 37.403 hab. Superfície: 3,40 km². Densitat: 11.000,88 hab./km².
  • Alboraya. Població: 21.582 hab. Superfície: 8,30 km². Densitat: 2.409,76 hab./km².
  • Moncada. Població: 21.109 hab. Superfície: 15,80 km². Densitat: 1.336,01 hab./km².
  • Puçol. Població: 17.947 hab. Superfície: 18,10 km². Densitat: 991,54 hab./km².
  • Massamagrell. Població: 14.568 hab. Superfície: 6,20 km². Densitat: 2.349,67 hab./km².
  • Godella. Població: 12.993 hab. Superfície: 8,30 km². Densitat: 1.565,42 hab./km².
  • Meliana. Població: 9.827 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 2.090,85 hab./km².
  • Tavernes Blanques. Població: 9.270 hab. Superfície: 0,70 km². Densitat: 13.242,85 hab./km².
  • El Puig. Població: 8.197 hab. Superfície: 26,80 km². Densitat: 305,85 hab./km².
  • Rafelbunyol. Població: 7.103 hab. Superfície: 4,20 km². Densitat: 1.691,19 hab./km².
  • Almàssera. Població: 6.928 hab. Superfície: 2,70 km². Densitat: 2.565,92 hab./km².
  • La Pobla de Farnals. Població: 6.752 hab. Superfície: 3,60 km². Densitat: 1.875,55 hab./km².
  • Foyos. Població: 6.358 hab. Superfície: 6,50 km². Densitat: 978,15 hab./km².
  • Rocafort. Població: 6.259 hab. Superfície: 2,40 km². Densitat: 2.607,91 hab./km².
  • Museros. Població: 4.834 hab. Superfície: 12,50 km². Densitat: 386,72 hab./km².
  • Albalat dels Sorells. Població: 3.708 hab. Superfície: 4,60 km². Densitat: 806,08 hab./km².
  • Albuixech. Població: 3.646 hab. Superfície: 4,40 km². Densitat: 828,63 hab./km².
  • Bonrepòs i Mirambell. Població: 3.047 hab. Superfície: 1,10 km². Densitat: 2.770,00 hab./km².
  • Alfara del Patriarca. Població: 2.858 hab. Superfície: 2,00 km². Densitat: 1.429,00 hab./km².
  • Vinalesa. Població: 2.783 hab. Superfície: 1,50 km². Densitat: 1.855,33 hab./km².
  • Massalfassar. Població: 1.880 hab. Superfície: 2,50 km². Densitat: 752,00 hab./km².
  • Emperador. Població: 467 hab. Superfície: 0,10 km². Densitat: 4.670 hab./km².
  • Catarroja. Població: 26.552 hab. Superfície: 13,00 km². Densitat: 2042,46 hab./km².
  • Paiporta. Població: 22.374 hab. Superfície: 3,90 km². Densitat: 5736,92 hab./km².
  • Alfafar. Població: 20.321 hab. Superfície: 10,10 km². Densitat: 2011,98 hab./km².
  • Benetússer. Població: 14.238 hab. Superfície: 0,76 km². Densitat: 17.853,75 hab./km².
  • Sedaví. Població: 9.575 hab. Superfície: 1,80 km². Densitat: 5.319,44 hab./km².
  • Massanassa. Població: 8.325 hab. Superfície: 5,60 km². Densitat: 1.486,61 hab./km².
  • Lloc Nou de la Corona. Població: 120 hab. Superfície: 0,04 km². Densitat: 3000,00 hab./km².
  • Paterna. Població: 59.043 hab. Superfície: 44,00 km². Densitat: 1.341,83 hab./km².
  • Mislata. Població: 43.336 hab. Superfície: 2,10 km². Densitat: 20.636,19 hab./km².
  • Chirivella. Població: 30.212 hab. Superfície: 5,20 km². Densitat: 5.810,00 hab./km².
  • Picanya. Població: 10.543 hab. Superfície: 7,50 km². Densitat: 1.403,73 hab./km².
  • Valéncia. Població: 810.064 hab. Superfície: 134,65 km². Densitat: 6016,07 hab./km².
  • Total població: 1.261.439 hab.
  • Total superfície: 369,05 km².
  • Total densitat: 3.418,07 hab./km².

[edita] Orige

L'horta valenciana va nàixer en l'época de l'imperi romà, creant la ciutat de Valentia, com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre Ibèria .

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i el cep. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.

No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels visigots. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'Edat Mija, durant el periodo islàmic, creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de séquies i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del Túria i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats a lo llarc d'estes infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de Russafa, el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.

És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, aixina com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, cereals, vinya, oliveres, s'afigen l'arròs i la chufa com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.

Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel tribunal de les aigües, encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.

Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.

Vore també: Historia de la ciutat de Valéncia''

[edita] Construccions típiques

A causa de la peculiaritat del terreny hi ha diverses vivendes típiques. La principal vivenda en l'horta valenciana és la l'alqueria o Casa algunes inclús transformades en molins d'aigua, aprofitant el curs de les séquies.

Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, és crea una construcció autòctona la barraca valenciana en que per a la seua construcció s'unixen dos elements el fanc i la palla, sent esta més habitual en el sur de la comarca junt en l'albufera i els arrossars.

[edita] Demografia

L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la Comunitat Valenciana. L'àrea metropolitana de Valéncia, a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera àrea metropolitana d'Espanya per població, només superada per Madrit i Barcelona. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i l'incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles.

[edita] Vore també

[edita] Referències

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Huerta_de_Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.

Comarques de la Comunitat Valenciana
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Oest · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes