Llengües romàniques

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

Les llengües romàniques (també nomenades llengües neollatines o en el nom conjunt de romanç) són una rama indoeuropea de llengües estretament relacionades entre si i que històricament aparegueren com a evolució del llatí vulgar (entenent en son sentit etimològic de "parlat pel poble" i com opost al llatí clàssic). La llengua romanç més parlada és el castellà, parlat per més de 400 millons de persones.

Contingut

[edita] Ubicació i Historia (La Romania)

Llengües romances d'Europa.

Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els térmens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques. El primer escrit en que se troba el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en l'any 813. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà antic.

La evolució del llatí vulgar cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la seguent manera:

  • Entre el 200 aec i el 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
  • Entre el 500 i 600: estes formes comencen a distinguir-se'n entre si.
  • A partir del 800: es reconeix la existència de les llengües romàniques.

[edita] Característiques comunes

Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú de atra llengua sobre varies llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:

  • Les llengües romances són totes llengües fusionants.
  • El Alineament morfosintàtic dominant d'estes llengües es de tipo nominatiu-acusatiu.
  • El orde bàsic pareix ser SVO, tenen preposició i els determinats generalment precedixen al substantiu (encara que en rumà l'artícul es postposat).
  • Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple de irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.
  • Presència de al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).
  • Presència de concordàncies gramaticals de gènere entre el sustantiu i el adjectiu, i entre el número del subjecte i el número expresat en el verp.
  • Presència d'artículs desenrollats a partir de demostratius del llatí.

[edita] Del llatí clàssic al llatí vulgar

Artícul principal → Llatí vulgar.


[edita] Llista de llengües romàniques

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificà i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot i això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart.

Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola lelngua en tres dialectes principals). Cap notar que la elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral. encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comendre de la siguient manera:

(Tant escrit com oral): Gallec, valencià, italià, asturià. (Escrit només): francés, portugués, rumà, català, occità i mallorquí.

La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la propia llengua):

[edita] Llengües galorromàniques

[edita] Dialectes retrorromànics

Son varietats llingüístiques galorromàniques molt properes parlaes en el sur de Suissa i nort-est d'Itàlia. Llingüísticament compartixen rascs en les llengües occitanoromàniques.

  • Dialectes romanches.
  • Dialectes ladins.
  • Dialectes friulans.

[edita] Llengües occitano-romàniques

Llengües occitano-romàniques

Llengües que formen un continuum dialectal estés per les Illes Balears, la ciutat de l'Alguer, i el terci sur de França. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.

[edita] Llengües iberorromàniques

[edita] Italià

I més llengües italianes.

[edita] Taula comparativa

Llatí (ac.) Asturià Català Francés Gallec Italià Lleonés Normando Jèrriais Portugués Occità Rumà Sart Sicilià Espanyol Valencià
áltu(m) alto alt haut alto alto altu haut alto[1] aut înalt altu autu alto alt
árbor(em) árbol arbre arbre árbore albero árbol bouais árvore arbre arbore / pom[2]/ copac[3] àrvure àrvuru árbol abre
áuru(m) oro or or ouro oro ouru or ouro aur aur òro oru oro or
brácchiu(m) brazu braç bras brazo braccio brazu bras braço braç braţ bràtzu vrazzu brazo braç
cǽlu(m) cielu cel ciel ceo cielo cielo ceu cielo cel
cláve(m) llave clau clef chave chiave chave clié chave clau cheie jàe chiavi llave clau
díe(m) día dia / jorn jour[4] día giorno día jour dia jorn zi díe jornu día dia
dígitu(m) deu dit doigt dedo dito díxitu dedo det deget dídu o pòddighe jitu dedo dit
dúōs dos dues deux dous/dúas due dous (m) /dúas (f) deux dois / duas dos doi/două dúos / duus / duas dui dos dos
hómo o
hómine(m)
home home homme home uomo home houmme homem òme om ómine omu hombre home
líbru(m) llibru llibre livre libro libro llibru livre livro libre carte[5] líberu libbru libro llibre
lūna(m) lluna lluna lune lúa luna lluna leune lua luna lună lúna luna luna lluna
mānu(m) manu main man mano manu main mão man mână mànu manu mano
nígru(m) prietu negre noir negro nero ñegru nièr preto[6] / negro negre negru niéddu nivuru negro negre
níve(m) ñeve neu neige neve neve ñeve neve nèu nea / zăpadă[7] níe nivi nieve nèu
nócte(m) nueche nit nuit noite notte nueche niet noite nuèch noapte note notti noche nit
péctu(m) pechu pit poitrine peito petto pechu estonma peito piept pétus pettu pecho pit
quī / quem quien qui qui quen chi quien tchi quem quau cine kie / kini cu quien qui
súcu(m) zumu suc jus zume succo zumu jus suco / sumo suc suc sutzu sucu jugo / zumo suc/zumo
trēs tres tres trois tres tre três trei tres tres
universitāte(m) universidá universitat université universidade università universidade universitate universidad universitat
ūnu(m) ún/unu un un un uno unu ieune um un unu unu unu un / uno uno/un/u
vácca(m) vaca vaca vache vaca mucca[8] / vacca vaca vaque vaca vaca vacă baca vacca vaca vaca
vétulu(m) vieyu vell vieux[9] vello vecchio vieyu vyi velho vièlh vechi[10] / bătrân[11] bètzu[12] vecchiu viejo
Latín Asturià Català Francés Gallec Italià Lleonés Normando Jèrriais Portugués Occità Rumà Sart Sicilià Espanyol Valencià

[edita] Eixemples

  • Aragonés: “Toz los sers humanos naixen libres e iguals en dignidat e dreitos. Són dotaus de raçon e de consciència, e han a comportar-se fraternalment los uns con los altros”
  • Aranés: “Toti es èssers umans nèishen liures e parièrs en dignitat e drets e, dotadi coma son d'arrason e consciència, an de comportar-se fraternalmente es òm damb es auti”
  • Arrumà: “Tuti iatsãli umineshtsã s-fac liberi shi egali la nãmuzea shi-ndrepturli. Eali suntu hãrziti cu fichiri shi sinidisi shi lipseashti un cu alantu sh-si poartã tu duhlu-a frãtsãljiljei”
  • Asturià: “Tolos seres humanos ñacen llibres ya iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase hermaniblemente los unos colos otros”
  • Auvergnat: “Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà”
  • Auvergnat Estandar: “Tas las prossonas neisson lieuras moé pariras par dignessa mai dret. Son charjadas de rason moé de consciença mai lhur fau argir entremei lha 'bei n'eime de freiressa.
  • Cabo Verdiano: “Túdu alguêm tâ nacê lívri í iguál nâ dignidádi cú nâ dirêtus. Ês ê dotádu cú razõ í cú consciência, í ês devê agí pâ cumpanhêru cú sprítu dí fraternidádi”
  • Català: “Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Son dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns en els altres”
  • Chabacà: “Todo el mga genti ya naci libre y igual na dignidad y derecho. Tieni ilos rason y conciencia y debi ilos trata cun uno y otro comu mga hermano”
  • Cors: “Nascinu tutti l'omi libari è pari di dignità è di diritti. Pussedinu a raghjoni è a cuscenza è li tocca ad agiscia trà elli di modu fraternu”
  • Emilià: "Tot j essèri umèn i nàs lébri e cumpagn in dignità e dirét. Lou i è dutid ad rasoun e ad cuscinza e i à da operè, ognun ti cunfrunt at ch'j ilt, sa sentimint ad fratelènza"
  • Espanyol: “Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”
  • Francés: “Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité”
  • Franco-Provençal: “Tôs los étres homans nêssont libros et ègals en dignitât et en drêts. Ils ant rêson et conscience et dêvont fâre los uns envèrs los ôtros dedens un èsprit de fraternitât”
  • Friulà: “Ducj i oms a nassin libars e compagns come dignitât e derits. A an sintiment e cussience e bisugne che si tratin un culaltri come fradis”
  • Gallec: “Todos os seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e en dereitos e, dotados como están de razón e consciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros”
  • Gallo: “Le monde vienent su la térre librs tertous e s'ent'valent en drets e dignitë. Il lou apartient d'avaer de la réson e de la conscience e il ont de s'ent'enchevi conme feraen dés freres”
  • Genovés: “Tytti i ommi nàscian libberi e yguâli in dignitæ e drîti. Sun dutæ de raxun e de cunscensa e dêvan agî i-yn versu i-âtri inte'n spirritu de fraternitæ”
  • Haitià: “Tout moun fèt lib, egal ego pou diyite kou wè dwa. Nou gen la rezon ak la konsyans epi nou fèt pou nou aji youn ak lot ak yon lespri fwatènite”
  • Italià: “Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spírito di fratellanza”
  • Ladí: “Kada benadam i benadam nase forro i igual en dinyidad i en derechos. Todos son baale razon i konsiensia i deven komportarsen los unos verso los otros kon fraternidad”
  • Llengua d’Oc: “Totes los èssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Són dotats de rason e de consciència e se devon comportar los unes en los autres dins un esperit de fraternitat”
  • Llengua d’Oc Estandar: “Totas las personas nàisson liuras e parièras en dignitat e en dreches. Son cargadas de rason e de consciència e mai lor se cal comportar entre elas en un eime de frairetat”
  • Llatí: “Omnes homines dignitate et iuribus pares liberique nascuntur. Ratione atque conscientia præditi sunt, et alii erga alios fraterno more se gerere debent”
  • Lleonés: “Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dinidá y dreitos y, dotaos comu tán de razon y conciencia, débense comportare los unos colos outros dientru d'un espíritu de fraternidá”
  • Moldau: “Toate fiincele umane se nask libere ši egale yn demnitate ši yn dreptur'. Ele synt ynzestrate ku raciune ši konštiince ši trebye sè se komporte unele facè de altele yn spirityl fraternitècij”
  • Normant: “Touos l's houmes nâquissent libes et parels dauns lus taête et en dreit. Il ount byin de l'obiche et de l'ingamo et deivent faire d'aveu leus prochan coume si ch'tait pou yeus”
  • Picart: “Tos lès-omes vinèt å monde lîbes èt égåls po çou qu'èst d' leû dignité èt d' leûs dreûts. Leû re°zon èt leû consyince elzî fe°t on d'vwér di s'kidûre inte di zèle come dès frès”
  • Piemontés: “Tuij j'esser uman a nasso liber e uguaj an dignità e dirit. A l'han ëd rasonament e 'd cossienssa e a l'han da comportesse j'un con j'aotri an spirit ëd fradlanssa”
  • Poetevin-Séntunjhaes: “Le munde trtouts avant naeçhu libres trtouts parélls den la dégnetai é den lés dréts. L´avant de l´aeme é de la cunsience é le devant coméyàe trtouts fratrnaument”
  • Portugués: “Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade”
  • Retorromano: “Tuots umans naschan libers ed eguals in dignità e drets. Els sun dotats cun intellet e conscienza e dessan agir tanter per in uin spiert da fraternità”
  • Romance: “Tou ı’ser umanı nasc lıbre ı’egal n’dıgnite ı’drets’i, dotar ca tan dı rao ı’coscienza, ande comportar fraternalménté ı’om cu ı’altri”
  • Romance Estandar: “Tou ı ser umanı nasc lıbre ı egal n dıgnıte ı drets ı, dotar ca tan dı rao ı coscıenza, ande comportar fraternalmente ı om cu ı altrı”
  • Rumà: “Toate fiinţele umane se nasc libere şi egale în demnitate şi în drepturi. Ele sunt înzestrate cu raţiune şi conştiinţă şi trebuie să se comporte unele faţă de altele în spiritul fraternităţii”
  • Sart: “Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade”
  • Sassarese: “Tutti l'òmmini nàscini lìbbari e uguari in digniddai e diritti. Eddi so dutaddi di rasgioni e di cussènzia e dèbini agì l'uni cun l'althri cun ippìritu di fraterniddai”
  • Sicilià: “Tutti i cristiani nascinu libbiri cu a stissa dignità i diritti. Iddi hannu a raggiuni i cuscienza i hannu a travagghiari 'nzemmula cu spiritu di fratirnità”
  • Valencià. "Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns en els atres".
  • Való: “Tos lès-omes vinèt-st-å monde lîbes, èt so-l'minme pîd po çou qu'ènn'èst d'leu dignité èt d'leus dreûts. I n'sont nin foû rêzon èt-z-ont-i leû consyince po zèls, çou qu'èlzès deût miner a s'kidûre onk' po l'ôte tot come dès frés”
  • Véneto: “Tuti i eseri umani xe nati liberi e conpagni par dignità e diriti. I xe dotai de raxon e de cosiensa e i deve conportarse i uni co st´altri c spirito de fradelana”
  • Zamboangà: “Todo'l maga ser humano nace libre e igual en dignidad y maga derecho. Dotado con ellos el razon y conciencia y debe ellos comporta fraternalmente con el maga uno con el maga otro”

[edita] Vore també

[edita] Referències

  1. Alto: arcaico outo
  2. Pom: ver también poamă
  3. <Copac: sustrato romance oriental
  4. Jour, del latín diurnus
  5. <Carta
  6. <Appectoratu
  7. Zăpadă: del eslávico
  8. Mucca (italiano): ¿muggire + vacca?
  9. <Vétulus
  10. Vechi (rumano): para objetos (referido al tiempo)
  11. <Veteranus
  12. <Vetustus
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes