Llengües romàniques

De Uiquipèdia

Direccions ràpides:navegació, Busca

Les llengües romàniques (també nomenades llengües neollatines o ab el nom conjunt de romanç) són una rama indoeuropea de llengües estretament relacionades entre si i que històricament aparegueren com a evolució del llatí vulgar (entenent en son sentit etimològic de "parlat pel poble" i com opost al llatí clàssic). La llengua romanç més parlada és el castellà, parlat per més de 400 millons de persones.

Contingut

Ubicació i Historia (La Romania)

Llengües romances d'Europa.

Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques. El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any 813. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà molt antic.

La evolució del llatí vulgar cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la siguient manera:

Característiques comunes

Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú de atra llengua sobre varies llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:

Del llatí clàssic al llatí vulgar

Artícul principal → Llatí vulgar.


Llista de llengües romàniques

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificà i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot i això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que perteneixen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart. Per atra part, ha de tindre's en conte qeu al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola lelngua en tres dialectes principals). Cap notar que la elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral. encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comendre de la siguient manera:

(Tant escrit com oral): Gallec, valencià, italià, asturià. (Escrit només): francés, portugués, rumà, català, occità i mallorquí.

La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la propia llengua):

Llengües galorromàniques

Dialectes retrorromànics

Son varietats llingüístiques galorromàniques molt properes parlaes en el sur de Suissa i nord-est d'Itàlia. Llingüísticament compartixen rascs en les llengües occitanoromàniques.

Llengües occitano-romàniques

Llengües que formen un continuum dialectal estés per les Illes Balears, la ciutat de l'Alguer, i el terci sur de França. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.

Llengües iberorromàniques

Italià

I més llengües italianes.

Taula comparativa

Llatí (ac.) Asturià Català Francés Gallec Italià Lleonés Normando Jèrriais Portugués Occità Rumà Sart Sicilià Espanyol Valencià
áltu(m) alto alt haut alto alto altu haut alto[1] aut înalt altu autu alto alt
árbor(em) árbol arbre arbre árbore albero árbol bouais árvore arbre arbore / pom[2]/ copac[3] àrvure àrvuru árbol abre
áuru(m) oro or or ouro oro ouru or ouro aur aur òro oru oro or
brácchiu(m) brazu braç bras brazo braccio brazu bras braço braç braţ bràtzu vrazzu brazo braç
cǽlu(m) cielu cel ciel ceo cielo cielo ceu cielo cel
cláve(m) llave clau clef chave chiave chave clié chave clau cheie jàe chiavi llave clau
díe(m) día dia / jorn jour[4] día giorno día jour dia jorn zi díe jornu día dia
dígitu(m) deu dit doigt dedo dito díxitu dedo det deget dídu o pòddighe jitu dedo dit
dúōs dos dues deux dous/dúas due dous (m) /dúas (f) deux dois / duas dos doi/două dúos / duus / duas dui dos dos
hómo o
hómine(m)
home home homme home uomo home houmme homem òme om ómine omu hombre home
líbru(m) llibru llibre livre libro libro llibru livre livro libre carte[5] líberu libbru libro llibre
lūna(m) lluna lluna lune lúa luna lluna leune lua luna lună lúna luna luna lluna
mānu(m) manu main man mano manu main mão man mână mànu manu mano
nígru(m) prietu negre noir negro nero ñegru nièr preto[6] / negro negre negru niéddu nivuru negro negre
níve(m) ñeve neu neige neve neve ñeve neve nèu nea / zăpadă[7] níe nivi nieve nèu
nócte(m) nueche nit nuit noite notte nueche niet noite nuèch noapte note notti noche nit
péctu(m) pechu pit poitrine peito petto pechu estonma peito piept pétus pettu pecho pit
quī / quem quien qui qui quen chi quien tchi quem quau cine kie / kini cu quien qui
súcu(m) zumu suc jus zume succo zumu jus suco / sumo suc suc sutzu sucu jugo / zumo suc/zumo
trēs tres tres trois tres tre três trei tres tres
universitāte(m) universidá universitat université universidade università universidade universitate universidad universitat
ūnu(m) ún/unu un un un uno unu ieune um un unu unu unu un / uno uno/un/u
vácca(m) vaca vaca vache vaca mucca[8] / vacca vaca vaque vaca vaca vacă baca vacca vaca vaca
vétulu(m) vieyu vell vieux[9] vello vecchio vieyu vyi velho vièlh vechi[10] / bătrân[11] bètzu[12] vecchiu viejo
Latín Asturià Català Francés Gallec Italià Lleonés Normando Jèrriais Portugués Occità Rumà Sart Sicilià Espanyol Valencià

Eixemples

Veja's també

Navegació
Ferramentes