Idioma balear

De Uiquipèdia
(S'ha redirigit des de Llengua Balear)
Direccions ràpides: navegació, Busca
Balear
Baléà
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: Illes Balears
Parlants:
  • natius:
  • atres:
600.500 parlants
  • -
  • -
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Occitanoromànic-Mossàrap
      Balear

estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: Acadèmi de Sa Llengo Baléà
còdics de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO/FDIS 639-3 -
SIL -
Balears.png
vore també: llengua

El Balear (o mallorquí) (Baléà, Sa llengo baléà en Balear) és la llengua pròpia de les Illes Balears que conta en 600.500 parlants, dels quals 362.500 son parlants habituals. Conta en gramàtica pròpia des de 1694.

Els dialectes de l'Idioma Balear son: el Mallorquí en Mallorca, l'Eivissenc en les Illes Pitiuses formades per Eivissa i Formentera i el Menorquí en l'illa de Menorca.

Contingut

Extensió del balear

El balear és una llengua parlada en les Illes Balears. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del català. La corrent que considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó se parla una varietat del català se denomina pancatalanisme.

Lliteratura

Dialectes del Balear

Mallorquí

Es caracterisa, entre atres trets propis, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes e tòniques, per la no adquisició de o que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions gua i qua en go i co, sobretot si van en sílaba àtona: aigo, llengo, gordar, coranta, corema... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels articuls salats és, sa, ets (abans de vocal o h), ses, s, sota i sos (els dos últims després de la preposició ab). També es caracterisa per les diferències en els verps com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la r final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme quantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: Al·lot, cotxo, sebre, gonelles, trunyella, missè, manascal, etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

Eivissenc

Parlat en les illes Pitiuses (Eivissa i Formentera). Hi ha tres varietats: la pròpia de la ciutat d'Eivissa, la que es parla en la part occidental de l'illa i la parlada en la part oriental i en l'illa de Formentera. Esta divisió en tres varietats es deu a dos criteris distints: u per pronunciació i un atre per lèxic. A nivell de pronunciació hi ha una diferència entre l'eivissenc occidental i el de el restant de les dos illes. En l'eivisenc occidental no s'utilisa la vocal neutra en posició tònica, característica pròpia de les parles balears, usant-se la e oberta. A nivell de lèxic hi ha una diferenciació entre la ciutat d'Eivissa i el restant de l'illa més Formentera. La capital té algunes paraules pròpies i atres les pronuncia de forma diferent. De la combinació d'estos dos criteris sorgix la divisió llingüística de les dos illes en tres varietats. Estes diferències són en tot cas mínimes i l'eivisenc és molt uniforme. A Formentera se diu també formenterer o formenterenc (formenterense).

És motiu d'estudi l'existència d'alguns trets del valencià en l'eivisenc que no es troben ni en Mallorca ni en Menorca, ni al nort de Valéncia en la península ibèrica, pero si en el centre i sur de Valéncia, no obstant tot apunta a una influència de la variant dialectal mossàrap previ de la taifa de Dénia i al tradicional intercanvi comercial directament des d'Eivissa en la península a través de Dénia.

Menorquí

  • Tancament de la o àtona en u.
  • La i dèbil entre vocals se pert.
  • Ensordiment de la ll: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla).

Vore També

Enllaços externs

Referències

Idiomes d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Gallec · Lleonés · Asturià · Vasc · Aragonés · Català · Valencià · Extremeny · Balear · Castellà · Aranés
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes