Lluís Fullana Mira
De Uiquipèdia
El Pare Lluís Fullana i Mira naixqué en Benimarfull, comarca de l’Alcoyà en l’any 1871. En 1890 professà com a franciscà. Fon professor de francés en els coleges franciscans de Benissa i Ontinyent, i llabors va iniciar els seus estudis de llengües romàniques. El Pare Lluís Fullana i Mira recorregué tot el Regne de Valéncia per a donar al seu Diccionari de la Llengua Valenciana tota l’amplitut i riquea de les accepcions de les distintes comarques. En certa ocasió digué: "Es tan gran l'afa que tinch per a la propagacio de l'obra del DICCIONARI, qu'esta regio d'Ontinyent me resulta chicoteta, y com capità afanyos de conquistar terres, vulch fer algunes expedicions per la provincia d'Alacant, qu'es ahon millor es conserva nostra llengua materna". (Fullana, 1902).
Del seu gran esforç realisat escriu en Decembre de 1910: "He recollit prop de mil accepcions del verp FER arreplegantles d'aci i d'alla en lo llenguage vivent d'este Reyne. I després que diguen si es o no rica la nostra llengua. Acàs en hi ha atra, en lo mon, mes abundant en mijos d'expressió?".
El Diario de Valencia li publica les “Normes Ortogràfiques” en l’any 1914 i el Pare Lluís Fullana i Mira dona quatre conferencies en l’Institut d’Estudis Catalans en l'any 1915, titulades, “Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintaxiques entre el Valencià i el Català”.
En l'Universitat de Valéncia el dia 27 de Giner de 1918 es crea una càtedra de Llengua Valenciana per iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, (entitat que després passà a ser la Real Acadèmia de Cultura Valenciana), la qual fon regentada pel docte Pare Lluís Fullana, i açò donà orige a la creació del “Patronat de Llengües” del mencionat centre docent. Igualment, i a proposta d’este centre, el Pare Lluís Fullana fon el primer professor de Llengua Valenciana en l’Universitat Lliterària de Valéncia.
Sobre la competència del seu magisteri, de les seues documentades lliçons, i sabia didàctica, es eloqüent el testimoni que en carta del 29 de Març de 1974 escriu el catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de l’Universitat de Barcelona, En Felip Mateu i Llopis, al Pare Benjamin Agulló en estos térmens:
“Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filósofo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar la auténtica gramática valenciana popular; porque el P. Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filósofo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trata de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta."
El Pare Lluís Fullana, en 1925, diu que les següents llengües romanç conegudes hui per llengües italiana, francesa, portuguesa, gallega, castellana, valenciana, catalana, provençal i mallorquina, tenen el seu orige en la llengua romana vulgar, duta pels eixercits romans a quasi totes les parts occidentals d’Europa, sobre tot a França, Espanya i Africa, al ser conquistades després de continuades lluites durant una guerra de sigles, convertint estes grans regions en atres tantes províncies de l’Imperi Romà.
El Pare Fullana en el seu discurs d'ingrés en la R.A.E (11-11-1928) com a Acadèmic de la Llengua Valenciana, càrrec per al que fon nomenat el 10-03-1927, demostrà magistralment que les llengües valenciana i catalana, podrien ser germanes, pero mai la mateixa i que abdós provenen del llatí.
El principal ministeri que eixercí el Pare Lluís Fullana fon el de l’ensenyança. Ell mateix escriu, en l'introducció al segon curs de la seua Gramàtica Llatina, que ha estat mes de quaranta anys dedicat a l’ensenyança.
En la seua activitat docent podem destacar dos camps: El colege “La Concepció” d’Ontinyent i l’Universitat Lliterària de Valéncia. En Ontinyent ensenya francés, principalment, i en l’Universitat de Valéncia, valencià.
En 1932 fon un dels firmants de les normes de Castelló, pero també fon qui en 1933 reedità la seua Ortografia Valenciana que discrepa en la de Castelló i que les principals entitats que els firmaren foren Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, hui RACV, i esta nova reedició de 1933 fon la que en anys posteriors donaren lloc a les Normes d’El Puig.
Sabia el llatí a perfecció, el francés, l’italià, l'anglés i el grec .... En Octubre de 1940, en motiu de la visita a Espanya, del Gran Visir del Protectorat Espanyol en Marroc, en comissió de moros notables, el Pare Lluís Fullana i Mira actuà d'intérpret requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels dialectes del Rif.
També la Casa Real deposita la seua confiança en ell com a home d'iglésia, sent designat per la Regina Maria Cristina com a confessor seu. El Príncep de Saboya també el va cridar per a que li acompanyara en un viage a Paris.
En la seua carrera eclesiàstica fundà el convent dels franciscans de Sant Llorenç i fon superior de la seua comunitat, triant-li els franciscans Ministre Provincial de Valéncia, per quatre voltes. El Cardenal Aguirre el va triar com a companyer i conseller seu en el Congres Eucarístic de Madrit.
Se coneixen els seus estudis, se premien els seus treballs, se codicien les seues ensenyances i les seues teories sobre la llengua valenciana que arriben a formar escola. En Valéncia es el puntal del renaiximent valencianiste.
El Pare Lluís Fullana faltà el 21 de Juny de 1948 en Madrit als 77 anys d’edat.
[edita] Homenages
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
- Nomenat Fill Adoptiu de Cocentaina el 21 de Juliol de 1920.
- Nomenat Fill Predilecte de Benimarfull el 22 de Maig de 1927.
- Se li va erigir un monument en els Jardins del Real de Valéncia Ciutat el 12 de Novembre de 1978, i en Setembre de 1996 fon nomenat Fill Adoptiu de Valéncia.
- Placa commemorativa en la seua casa natalícia de Benimarfull. L'associació Lo Rat Penat li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
- Homenage en el Palau de Musica i en els Jardins de Vivers de Valéncia ciutat en l’any 2003 per diferents associacions dedicades a la llengua valenciana, en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana.
[edita] Publicacions
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.
1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.
1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
1914. Normes ortogràfiques.
1915. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana.
1915. La Palatalisació Valenciana.
1915. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català.
1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.
1918. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edició).
1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.
1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana.
1925. Evolució Fonogràfica de la Llengua Valenciana.
1926. Temes pràctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana.
1928. Evolució del verp en la Llengua Valenciana.
1932. Ortografia Valenciana.
1933. Ortografia Valenciana. ( 2ª edició).
