Luxemburc

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Groussherzogtum Lëtzebuerg
Grand-Duché de Luxembourg
Großherzogtum Luxemburg
Gran Ducat de Luxemburc
Luxemburc.jpg Greater coat of arms of the grand-duchy of Luxembourg.svg
EU-Luxembourg.svg

Capital: Ciutat de Luxemburg
Ciutat més poblada:
Forma de Govern: {{{forma de Govern}}}
President: Xavier Bettel
Llengües: Luxemburgués, francés i alemà
Ubicació: {{{coor}}}
Altitut:
Superfície: 2586,4
Població: 562 958
Densitat: 217,7
Gentilici:
Moneda:
Prefix Telefònic: +352
Us Horari:
Domini de Internet: {{{Domini}}}
Membre de: {{{Membre de:}}}


Luxemburc, oficialment el Gran ducat de Luxemburc (Luxemburgués: Groussherzogtum Lëtzebuerg, Francés: Grand-Duché de Luxembourg, Alemà: Großherzogtum Luxemburg), és un chicotet país del nort-oest d'Europa que forma part de l'Unió Europea. Es tracta d'un estat sense litoral, sent rodejat per França, Alemanya i Bèlgica. Luxemburc conta en una població de quasi mig milló d'habitants sobre un àrea de 2.586 quilómetros quadrats.

El govern de Luxemburc és una monarquia constitucional i parlamentaria, sent l'únic Gran ducat sobirà en l'actualitat. El estat té una economia altament desenrollada, en el major Producte Intern Brut per cápita del món d'acort al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial.

Luxemburc és membre de l'Unió Europea, l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort, l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic, les Nacions Unides, Benelux i l'Unió Europea Occidental, reflectint l'orientació política a favor de l'integració econòmica, política i militar. El seu capital, la Ciutat de Luxemburc, posseïx numeroses institucions i agències de l'Unió Europea.

Luxemburc posseïx una cultures i tradicions diverses per trobar-se entre l'Europa romana i l'Europa germànica. El país posseïx tres llengues oficials: alemà, francés i luxemburgués. Es tracta d'un estat llaic, sent predominant el catolicisme.

Historia[editar]

Edat Antiga i Medieval[editar]

El territori que actualment ocupa el gran ducat va ser originalment poblat pels trèvers, una tribu d'orige belga. Ells varen habitar la regió fins a l'any de la conquista romana en 53 a.C. Al voltant del sigle V, durant la Edat Mija, els francs es varen apoderar d'este territori que més avant va passar a formar part d'atres regnes, com Austrasia (en el nort-est del regne franc), Lotaringia i, per últim, el Sacre Imperi Romà Germànic

Encara que l'història luxemburguesa documentada es remonta als temps dels romans, es considera que comença de forma pròpiament dita en l'any 963 en l'adquisició de Lucilinburhuc (actualment el Castell de Luxemburc) per Sigfret, Conde de les Ardenes. En el sigle XIV els emperadors germànics ho varen convertir en ducat. En 1441 va ser incorporat a l'Estat borgonyó.

Edat Moderna[editar]

Rebut en herència per l'emperador Carlos V i transmés al seu fill Felipe II en 1555, va permanéixer en mans d'Espanya fins a 1714 en que, pel tractat de Rastatt, va ser cedit a la llínea austríaca de la dinastia de Luxemburc.

Edat Contemporànea[editar]

En 1795 va ser conquistat per la França revolucionària, pero despuix de la derrota napoleònica i el Tractat de París de 1815, va quedar baix administració (unió personal) del rei dels Paisos Baixos, que ho va erigir en Gran Ducat. El tractat també va dividir Luxemburc, que ya havia segut dividit en 1659 i tornaria a ser-ho també en 1839, quedant baix sobirania de Bèlgica i els Països Baixos. Encara que estos tractats varen reduir gran part del seu territori, al mateix temps varen incrementar la seua independència, #lo que es va confirmar despuix de la Crisis de Luxemburc en 1867. El tractat de Londres de 1867 ho va declarar estat neutral, sent governat des de 1890 pels descendents de Adolfo de Nassau.

Va ser ocupat per Alemània durant la Primera Guerra Mundial. Terminada esta, un referèndum celebrat en 1919 va recolzar la restauració de la monarquia dels Nassau. En 1940 va ser ocupat per Hitler. Despuix de la Segona Guerra Mundial, Luxemburc va concertar un pacte en Bèlgica i Holanda, en els que va formar el Benelux (1947). En 1949 es va adherir a l'OTAN i en els anys 50 va ser un dels Estats fundadors de les Comunitats Europees. En el temps, s'ha convertit en un dels països més rics d'estes, en un gran creiximent en el sector dels servicis financers facilitat per l'estabilitat política i l'integració europea. Des dels inicis en 1999 forma part de la Unió Monetària Europea. Els principals partits són el cristià-social i el socialiste.

Geografia[editar]

Luxemburc és el sèptim país més chicotet d'Europa, trobant-se en el lloc 167 a nivell mundial. El Gran ducat té un territori de caràcter montanyós i en extenses masses boscoses. El relleu presenta dos regions diferenciades: en el nort, cridat Oesling, s'estenen els contraforts meridionals del massiç montanyós de les Ardenes, en una altura màxima de 500 metros, i per la que discorren els afluents del Mosela. Al sur, el Gutland, constituïx una extensa plana prolongació de la conca parisenca. D'est a oest el país s'haja travesat pel Sauer (Sûre en francés), afluïxen-te del Mosela, que per la seua vora dreta rep al Alzette i per l'esquerra al Our i al Clerf, entre atres.

El paisage luxemburgués es completa en el curs del Mosela, que discorre pel sector oriental, traçant la frontera en Alemanya.

El clima és continental, humit, més rigorós en les regions altes del nort, i més moderat en el sur. Les precipitacions anuals són copioses, els estius frescs, mentres que els hiverns són suaus.

Segons WWF, el territori de Luxemburc correspon a la ecorregió denominada bosc de frondoses d'Europa occidental.


La capital, Luxemburc és la població més gran del país. Atres ciutats importants són Esch-sur-Alzette, cap al sur-oest de la capital i Echternach, a l'est, contra la frontera en Alemanya.

Enllaços externs[editar]

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Luxemburgo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia