Mes

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

Un mes (del llatí mensis) és cada un dels dotze periodos de temps, d'entre 28 i 31 dies, que es dividix l'any. En valencià cada mes té un nom d'orige llatí. Aixina, juny seria el mes dedicat a Juno, juliol a Juli César i agost a César August. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: setembre (sèptim), octubre (octau), novembre (nové) i decembre (dècim). Açò és aixina perqué, en un principi, l'any escomençava en març, i setembre era en efecte el sèptim mes de l'any.

La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de febrer, que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del zodíac i en la numeració decenal.

Contingut

[edita] Els mesos en els calendaris Julià i Gregorià

El Calendari gregorià, com el Calendari julià abans que ell, té dotze mesos:

  1. giner, en 31 [dia|dies]]
  2. febrer, en 28 dies o 29 en any bisext
  3. març, en 31 dies
  4. abril, en 30 dies
  5. maig, en 31 dies
  6. juny, en 30 dies
  7. Juliol, en 31 dies
  8. agost, en 31 dies
  9. setembre, en 30 dies
  10. octubre, en 31 dies
  11. novembre, en 30 dies
  12. decembre, en 31 dies

Un còdic mnemotècnic per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt, sent giner el nuc chicotet de la esquerra.

[edita] El mes en Astronomia

El mes és una unitat astronòmica de temps, usada en el calendari com el periodo que tarda la Lluna en donar una volta al voltant de la Terra. No obstant, el moviment de la Lluna en la seua òrbita és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el calendari hebreu i el calendari musulmà) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent llunar Lluna nova després de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels judeus seguix un calendari precalculat.

[edita] Mes Sinòdic

El concepte tradicional sorgix en el cicle de fase de la lluna. El mes sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la Lluna, sent la seua duració aproximada de 29,53 dias. La causa de les fases de la Lluna és que veem la part de la Lluna que s'allumena pel Sol i això depén de la seua posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ya que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este periodo més llarc es nomena sinòdic . A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.

Les troballes arqueològics demostren que ya en el Paleolític es contava el temps usant les fases de la Lluna. Així mateix, el mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.

[edita] Mes Sideral

El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes es nomena mes sideral, perqué és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'esfera celest. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de mes ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia i China de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracterisant una constelació, durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la Lluna deixa entre les estreles.

[edita] Mes tròpic

És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al equinocci vernal. A causa de la precessió dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el mes tròpic és llaugerament més curt que el mes sideral.

[edita] Mes Draconític

L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la eclíptica: té una inclinació d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els nodos ascendent i nodo descendent. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és de nou més curt que un mes sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el mes draconític mes que té una llongitut mija d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els eclipses: estos tenen lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna estan en una llínea. Ara (com vist de la Terra) el Sol seguix l'eclíptica, mentres la Lluna seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una llínea quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme draconític es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment es menja el Sol o Lluna durant l'eclipse.

[edita] Les llongituts dels mesos astronòmics

La duració mija dels diferents mesos llunars no és constant. Aixina junt en la llista, es dona la seua variació llineal secular.

Vàlit per a la época 2000 (1 giner 2000 12:00 Temps d'efemèrides):

[edita] Mes natural

Utilisat normalment en terminologia llegal, un mes natural és el temps que va des del primer dia d'un mes fins a l'últim, inclosos abdós. Per tant pot tindre un valor de 28, 29, 30 o 31 dies en funció del mes en que s'utilise el terme.


[edita] Equivalències d'atres unitats de temps en mesos

  • 31, 30, 28 fins a 29 dies és un mes
  • Un any són 12 mesos
  • 5 anys són 60 mesos
  • 10 anys són 120 mesos
  • 50 anys són 600 mesos
  • Un sigle són 1.200 mesos


mes sideral :27.321661547 + 0.000000001857 dies
mes tròpic :27.321582241 + 0.000000001506 dies
mes anomalístic:27.554549878 - 0.000000010390 dies
mes draconítico 27.212220817 + 0.000000003833 dies
mes sinòdic:29.530588853 + 0.000000002162 dies

[edita] Refranys en valencià que fan referència als mesos

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes