MetroValencia

De Uiquipèdia

(S'ha redirigit des de MetroValéncia)
Direccions ràpides:navegació, Busca
Llínees de MetroValencia hui en dia
Llínees de MetroValencia en el futur

Metrovalencia, és la marca comercial en la que l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) dependent de la Generalitat Valenciana gestiona les llínees de ferrocarril metropolità i tramvia de la Ciutat de Valéncia i la seua àrea metropolitana.

L'actual ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en Valéncia es heretera de l'antiga ret de ferrocarrils suburbans de Valéncia, coneguda popularment com el Trenet de Valéncia, que unia la capital en les poblacions propenques. Dita ret de via estreta havia sigut construïda en la seua major part durant el final del segle XIX, i fon gestionada successivament per la Societat Valenciana de Tramvies, més tart per la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia i finalment per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta.

La modernisació de l'antiga ret, durant els anys 80 del segle XX, i la seua ampliació i conversió en un modern ferrocarril metropolità, han donat orige a la ret de Metrovalencia que en l'actualitat (2009) dispon de tres llínees de metro i dos de tramvia en superfície. En l'inauguració de les llínees subterrànees 1 i 2, Valéncia se convertí en la tercera ciutat espanyola en posar en marcha un servici de ferrocarril metropolità.

En 2006 aplegà tristament a les primeres pàgines dels diaris del mon al sofrir u dels pijors accidents de ferrocarril en l'història ferroviària d'Espanya en el que 43 persones moriren i 47 resultaren ferides.

Logotip de la Ret de Metrovalencia

Contingut

Llínees en funcionament

Llínea TerminalsLlongitutParadesViagers en 2008
No Image Llíria/Bétera - Torrent Avinguda/Vilanova de Castelló
 98,159 km. 59 20.650.928
No Image
 Rafelbunyol - Aeroport 24,691 km. 26 27.306.347
No Image
 Mas del Rosari/Fira - Dr. Lluch/Lloma Llarga/Terramelar 15,921 km. 33 4.506.164
No Image
 Marítim Serrería - Aeroport/Torrent Avinguda 26,502 km. 30 15.057.074
No Image
 Tossal del Rei - Marítim Serrería 10,067 km. 21 432.654
TOTAL (llínees de Metro i Tramvia) 175,34 km.16967.953.163

Llínees en proyecte o construcció

Llínea NomLlongitutEstacionsEstat
No Image
 Museus - Nazaret 7,5 km. 12 En construcció
No Image
 Tavernes Blanques - Museus - - En proyecte
No Image
 Tramvia Circular - - En proyecte
No Image
 Metro Ribera[1] 64,7 km. 31 En proyecte
No Image
 Tramvia de L'Horta Sur - - En proyecte
No Image
 Tramvia de la Costa - - En proyecte
TOTAL (llínees de Metro i Tramvia) 236,8 km——

La ret

Línea 1

Linea1metrovalencia.gif

Artícul principal → Llínea 1 (MetroValencia).


Llínea 1 en 2009.

Històricament la llínea 1 prove de les llínees de Valéncia-Jesús a Vilanova de Castelló, i de Valéncia-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.

En 1986 començaren els treballs de construcció d'un túnel que passara baix Valéncia per a unir les antigues llínees que discorrien entre Vilanova de Castelló i l'estació de Jesús (en el sur de la Ciutat de Valéncia) en la que comunicava la ciutat en les localitats de Llíria i Bétera. Dit túnel s'inaugurà el 8 d'octubre de 1988 i compren la secció entre les estacions d'Ademús ('Empalme' abans de 1988 i després de març de 2001) i Sant Isidre.

Després de l'inauguració se decidí gestionar els ramals de Bétera i Llíria de manera independent següent conegut el segon d'ells com llínea 2 identificada en el color vert encara que posteriorment se decidí explotar tota ella com una única llínea.

Degut a l'inauguració del túnel se modificà el trayecte de les antigues llínees a Llíria i Bétera ya que les dos tenien com capçalera l'estació del Pont de fusta, en el centre de la ciutat per lo que després d'un breu periodo el tram entre l'Empalme i el Pont de fusta fon tancat el 1 de febrer de 1991 per a ser convertit en un modern tramvia que actualment constituïx la llínea T-4 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

La Llínea 1 discorre pràcticament en superfície excepte en els trams compresos entre Hospital i Beniferri i el ramal d'accés a Torrent-Avinguda.

Els trens que presten el servici de la llínea 1 son les unitats UTA (Unitat de Tren Articulada) serie 3700 i les unitats UT (Unitat de Tren) serie 3600 i les noves UTE (Unitat de Tren Elèctric) serie 4300 construïdes per Vossloh. En un futur estes unitats seran substituïdes en la seua totalitat per les noves unitats 4300 que construïx Vossloh en la factoria d'Albuixech.

La prolongació en forma de ramal entre les estacions de Torrent i Torrent Avinguda, inaugurat el 22 de setembre de 2004 oferix una conexió directa en el centre de la ciutat de Torrent.

La Generalitat Valenciana anuncà que a principis de 2007 se procediria a l'incorporació de noves unitats per a substituir els que actualment presten servici en la llínea 1.

A finals de setembre de 2007, només s'havien rebut 6 noves unitats serie 4300 per a la llínea 1, que presten servici en els següents trens:

  1. Torrent Avinguda -> Llíria
  2. Torrent Avinguda -> Paterna
  3. Torrent -> Seminari-CEU
  4. Torrent -> Bétera
  5. Vilanova de Castelló -> Seminari-CEU
  6. Vilanova de Castelló -> Bétera
  7. Vilanova de Castelló -> Empalme
  8. Seminari-CEU -> L'Alcúdia
  9. Bétera -> L'Alcúdia
  10. Seminari-CEU -> Picassent
  11. Bétera -> Picassent
  12. Valéncia-Sur -> Bétera / Llíria
  13. Valéncia-Sur -> Seminari-CEU / Paterna

També l'apertura del tram de la llínea 5 de Mislata Almassil a Aeroport (en tota l'infraestructura preparada per a entrar en servici immediatament) se està veent afectat pel retràs en l'entrega de les unitats serie 4300, donat que en l'actual número d'unitats serie 3900 (només 18 unitats a compartir entre 2 llínees) és impossible mantindre un gràfic de circulació en trens fins més allà d'Avinguda del Cid cada menys de 15 minuts.

Al estar necessitats els nous trens serie 4300 per la llínea 5 per a poder inaugurar l'ampliació fins a Aeroport, la llínea 1 tindrà que esperar fins a que el número de trens de la serie 4300 aplegue a les 15 unitats i permeta obrir el tram fins a Aeroport en freqüències cada 20 minuts. Se preveu que les unitats serie 3600 se mantinguen en servici fins més allà de 2008 i que les unitats serie 3700 se mantinguen en servici fins 2011, ya que a pesar dels nous trens serie 4300, no van a ser suficients per a la tan ansiada millora de freqüències en la llínea 1, que actualment circula en les mateixes freqüències que en l'época del Trenet de Valéncia .

El 3 de juliol de 2006 en el tram compres entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya se produí u dels més greus accidents de ferrocarril en Espanya, que se saldà en 44 persones mortes i 52 ferits de diversa consideració. Actualment s'ha iniciat el proyecte per al soterrament del tram compres entre les estacions d'Empalme i Burjassot i entre Burjassot i Godella.

El dia 22 de setembre de 2007 s'inaugurà l'abaixador "Torre del Virrei" de la Llínea 1 que situat entre les estacions de "L'Eliana" i "La Pobla de Vallbona" dona servici a l'urbanisació de similar nom.

La Llínea 1 conta en 58 estacions de les quals només 9 les fa baix terra. Huit d'elles corresponen al tram entre Beniferri i Hospital i la novena és l'estació de Torrent-Avinguda.

És la llínea del metropolità de Valéncia més antiga, estant composta per l'unió de lo que antigament era la llínea 1 a Bétera i la llínea 2 a Llíria. Posteriorment s'unificaren les línees i passà a tindre dos ramals. És també l'única llínea en abaixadors per lo que els seus coches de passagers conten en un sistema per a solicitar parades en els abaixadors. Estos abaixadors corresponen en la seua majoria a estacions situades en urbanisacions o pobles alluntats de la capital i en un número escàs d'usuaris concentrats en hores punta.

Ademés de Llíria, Bétera i Vilanova de Castelló, la Llínea 1 presta servicis curts fins a atres estacions situades en trams en major demanda de viagers. Estes atres estacions en final de trayecte son: Seminari-CEU, Empalme, Torrent, Torrent Avinguda, Paterna, Picassent, L'Alcúdia i Valéncia-Sur (I esporàdicament alguns servicis tenen com final de trayecte les estacions de La Canyada o L'Eliana).

Les estacions en major afluència de passagers son Empalme (correspondència en la llínea T-4, tramvia i MetroBus), Àngel Guimerà (correspondència en les llínees 3 i 5) i Jesús (correspondència en la llínea 5).

Esta llínea dona servici a:

Canvis de denominació :

Llínea 2

L2-metrovalencia.JPG

Artícul principal → Llínea 2 (MetroValencia).


Llínea 2 en construcció.

Actualment, la llínea T-2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en construcció. S'estan construint les estacions del Carrer Alacant (paralela a l'Estació del Nort i de nom 'Alacant') i l'estació del Mercat Central (de nom 'Mercat Central'), que s'ubica en la Plaça de Bruixes, les dos son subterrànees. També s'està construint el tram sur, prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. L'explanació s'està construint en superfície en paralel al Cento Comercial El Saler i la seua extensió pel camí de les Moreres fins a Nazaret.

La construcció de la llínea 2 se dividix en 4 fases:

Esta llínea donarà servici a:

Llínea 3

Linea3metrovalencia.gif

Artícul principal → Llínea 3 (MetroValencia).


Llínea 3 en 2009.

La llínea 3, està basada en l'antiga llínea del trenet que conectava l'estació de 'Valéncia-Central' (décades més tart Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

En el fi de fer aplegar la llínea 3 fins al centre de la ciutat de Valéncia i així conectar importants núcleus comercials, i culturals, se concebí un proyecte de túnel baix la ciutat en 1992, construint-se a partir de 1993 i inaugurant-se la primera secció del proyecte el 5 de maig de 1995 entre l'estació de Palmaret (encara en l'exterior i situada en la localitat d'Alboraya i la de l'Alameda situada baix el Pont de l'exposició (conegut popularment com la Pinta) construït per Santiago Calatrava.

Posteriorment esta llínea fon ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació de Avinguda del Cid. En esta ampliació se construí també un ramal tècnic entre l'estació de Colon i Jesús que l'unia a la llínea 1.

El 20 de maig de 1999 se dugué a cap la prolongació fins a l'estació de 'Mislata-Almassil' en la veïna localitat de Mislata.

En Abril de 2007 s'obri al públic el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i el Aeroport de Manises. El nou tram conta en sis estacions (Faitanar, Quart de Poblet, Salt de l'Aigua, Roses i Aeroport).

A principis de 2008 començà el soterrament de les vies de la Llínea 3 de MetroValencia al seu pas per la localitat d'Alboraya, donant lloc a dos estacions subterrànees (Palmaret i Alboraya), deguen-se abans demolir la recent (11 anys de funcionament) estació de Palmaret. La llínea tornarà a eixir a la superfície al passar la localitat, a l'altura del Barranc del Carraixet. Este proyecte està denominat com: Baix els teus peus, la Llínea 3.

La llínea 3 (la segona de més afluència de passagers) discorre en superfície des de Rafelbunyol fins a l'estació de El Palmaret i baix terra des de Machado fins al final de llínea, en Mislata-Almassil. Els túnels de la llínea 3 son diferents en distints trams de la llínea. Des de El Palmaret fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda, la llínea 3 compartix infraestructura en la 5 i ací els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se manté fins a l'estació de Av. del Cid on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.

Les unitats UTE (Unitat de Tren Elèctric) serie 3900 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les voltes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.

Esta llínea dona servici a:

Llínea 4

L4-metrovalencia.GIF

Artícul principal → Llínea 4 (MetroValencia).


Llínea 4 en 2009.

Esta llínea sorgí de la conversió en un tramvia modern (la primera ciutat d'Espanya que reintroduí este sistema de transport) del ramal que havia quedat entre l'estació d'Ademús i la del Pont de fusta degut a la creació de la llínea 1 i de l'antiga llínea del trenet que conectava esta última estació en el barri del Grau. L'inauguració d'esta llínea se produí el 21 de maig de 1994.

Esta llínea ha sofrit diverses ampliacions en la seua zona este, en concret s'inaugurà un ramal en març de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de l'Universitat de Valéncia. En setembre de 1999 s'inaugurà un ramal que conectava l'estació de TVV en la fira de mostres. El 23 de setembre de 2005 s'inaugurà el tram que unix l'estació de TVV en la de Mas del Rosari en el barri de la Coma en Paterna de uns 3 quilómetros de llongitut i el 20 de decembre de 2005 el ramal que dona servici als barris de Valterna, Lloma Llarga i Terramelar, també en Paterna.

En la llínea T4 el servici de viagers se presta en dos tipos de tramvia diferents:

Esta llínea dona servici a:

Llínea 5

Linea5metrovalencia.gif

Artícul principal → Llínea 5 (MetroValencia).


Llínea 5 en 2009.

La llínea 5 unix el port en l'aeroport. El primer tram que s'inaugurà fon el compres entre l'estació de l'Alameda i la d'Ayora el 30 de abril de 2003. El 22 de setembre de 2004 s'inaugurà un ramal compartit en la llínea 1 que realisa una penetració en subterràneu en la localitat de Torrent partint de l'estació en superfície de Torrent fins a la nova estació de Torrent Avinguda molt més cèntrica que l'anterior. Un any després, el 3 d'octubre de 2005 se creà l'estació de Bailén en el ramal que unia les llínees 1 i 5 entre les de Colon i Jesús. El 2 d'abril de 2007 entrà en servici l'estació Marítim-Serreria, una estació intermodal dissenyada per a unir la llínea 5 en el tramvia al port i a la llínea 4. Per últim, el 18 d'abril de 2007 s'obri el tram compres entre Mislata-Almassil i l'Aeroport de Manises.

Actualment està en fase de redacció de proyecte el tram Roses - Ribarroja del Túria - Vilamarchant que permetrà als habitants de Ribarroja del Túria i Vilamarchant recuperar el tren directe a Valéncia, perdut en la primera població en l'any 2005 i en el 1985 en la segona població. Donat que l'estació d'Aeroport és subterrànea i esta situada baix la terminal regional, no permet la seua continuació per baix de la pista 04/22 de l'Aeroport, ni pel carrer de rodament H ('Hotel'), ni baix la rampa de carrega; esta prolongació deurà eixir d'un culató contigu a l'estació Aeroport per a continuar per la traça del ya desmantellat ferrocarril de Valéncia a Llíria de Renfe, que fins als nostres dies ha aplegat en forma de llínea C-4 de Rodalies Renfe.

Esta llínea dona servici a:

Llínea 6

L6-metrovalencia.GIF

Artícul principal → Llínea 6 (MetroValencia).


Llínea 6 en 2009.

La Llínea T-6 unix els barris d'Orriols i Torrefiel en el barri marítim de Valéncia. El primer tram que s'ha inaugurat, de 9,2 quilómetros, ha sigut el tram "Tossal del Rei - Marítim Serrería" (compartint via en la T4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch). Se preveu que esta llínea siga circular en un futur.

La nova llínea de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que s'ha obert en la capital valenciana, servix d'unió entre Torrefiel i la plaja i entre este barri i el Carrer Colon, a la que se pot aplegar en algo més de 25 minuts, sempre que se realise transbordo a la llínea 3 en l'estació de Benimaclet. Torrefiel i Orriols tingueren estació en Sant Llorenç , fins que se tancà la llínea 3 en superfície.

Esta llínea dona servici a:

Atres llínees

Ací pots obtindre informació sobre atres llínees de MetroValencia que no estan obertes encara.

Llínea 7:

Artícul principal → Llínea 7 (MetroValencia).

Llínea 8:

Artícul principal → Llínea 8 (MetroValencia).

Llínea 10:

Artícul principal → Llínea 10 (MetroValencia).


Cronologia

Fins 1988 lo que ara és la Llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana estava funcionant com llínea de suburbà i rodalies entre els pobles del nort de la ciutat de Valéncia. En 1988 en la inauguració del túnel passant baix la ciutat de Valéncia, s'unix l'aïllat tram nort de la llínea 1 (nomenat popularment El Trenet) en el traçat actual del Ferrocarril de Valéncia a Vilanova de Castelló i a les Mines de Turís i Dosaigües. Sorgint així l'actual llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, continuant prestant servici de suburbà, com sempre, puix així està concebuda la concessió i el règim d'explotació per a dita llínea.

Passagers

Evolució dels passagers en la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en la Ciutat de Valéncia

La cantitat de viagers transportats per MetroValencia en l'any 2008 és de 68.275.486.[1] Les estacions en més volum de passagers (en millons) durant dit any son:[2]

  1. Xàtiva: Aproximadament 6.000.000
  2. Colon: Més de 5.600.000
  3. Benimaclet: Més de 3.200.000


L'us de la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en continu creiximent en un creiximent del 154% acumulat en els últims anys degut tant a les continues inauguracions de nous trams, la supressió i empijorament de llínees d'autobusos de Metrobús i l'EMT i el creiximent del número d'habitants de l'àrea metropolitana de Valéncia. Durant 2008 se produí un llauger creiximent d'un 0'84% del número de passagers que fon condicionat per les diverses folgues convocades durant l'any pels maquinistes de MetroValencia.

El total de viagers per anys:

  1. 2008: 68.275.900
  2. 2007: 67.745.200
  3. 2006: 64.588.903
  4. 2005: 61.395.294
  5. 2004: 57.586.069
  6. 2003: 51.026.260

Dades

Propietari de l'infraestructura: Generalitat Valenciana
Empresa explotadora de la ret: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Marca comercial per a l'explotació de la ret de FGV en la Ciutat de Valéncia: MetroValencia
Empresa propietaria de tots els vehículs ferroviaris: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril (sense incloure tramvies): Ferrocarril metropolità o suburbà
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril tramviari : Tramvia
Sistemes de seguritat utilisats:

Bloquejos utilisats (per llínea i tram):

Explicació d'abreviatures de bloquejos:

Trens per series:

Curiositats

Estant formades per les següents llínees

  • L1: Vilanova de Castelló-Bétera.
  • L2: Llíria- València-Sur – Torrent.

Futur[3]

Nueva1metrovalencia.gif

Amijanat de 2009 és possible que s'inaugure el túnel que soterra les vies del Ramal de Llíria des de l'Empalme (Beniferri - Paterna). Ademés s'estan realisant obres de millora i soterrament en els ramals nort d'esta llínea.

Se suprimix la nomenada curva de la mort entre Plaça d'Espanya i Jesús i se prolonga cap a les estacions de Bailén (T2,L5,L7,Rodalies) Peris i Valero, Ausiàs March i Nova La Fe (T6,T8). Este nou tram no se realisarà fins a la realisació de la nova estació central de trens en Valéncia ya que les obres d'este nou tram passen per baix de les actuals vies i del futur Parc Central. Este túnel passa baix el futur Parc Central i modifica per complet la primera llínea de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana donant servici ademés als barris de Malilla, La Plata i La Fonteta de Sant Lluís. Dates: s'acordà que la llínea 1 deuria aplegar a Nova La Fe a la vegada que s'acabaren les obres del nou hospital, que aproximadament acabaran en 2009. Algo totalment impossible a estes altures.

Nueva2metrovalencia.gif

Nou tramvia que unirà el nort, centre i sur de la ciutat. Des de Tavernes Blanques fins a Nazaret, passant per Museus, El Carme, Xàtiva, Alacant, Russafa o Ciutat de les Arts i les Ciències entre atres estacions.

El seu recorregut és en superfície excepte en el tram central entre Museus i General Urrutia. Este serà el túnel a major profunditat de la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Està previst, encara que posteriorment puga ser utilisat per atres llínees, la creació de dos ramals nort (Empalme - Marchalenes - Museus i Tavernes Blanques - Pont de Fusta-Museus) i dos sur (C.A.C. - Marítim Serrería i C.A.C. - Natzaret) quedant la T2 com: Empalme (L1,T4,T6)/Tavernes Blanques - Marítim Serrería (L5,T6,T10)/Nazaret (T10))

Nueva3Metrovalencia.png

El metro continuarà soterrat des de Machado fins a eixir de la localitat d'Alboraya. Açò significa que les estacions de Palmaret i Alboraya quedaran baix terra.

Així mateix, el pas a nivell d'Alboraya quedarà eliminat a finals de l'any 2009, principis de 2010.

Nueva5metrovalencia.gif

Prolongació de la llínea 5 fins a Ribarroja del Túria (inauguració durant 2010) i possible ampliació posterior fins a Vilamarchant i Llíria per l'antic traçat de la C4 de Rodalies.

El tram tramviari de Marítim Serrería (L5,T6) passarà a formar part de la llínea T10.

Nueva6metrovalencia.gif

Tramvia orbital. Empalme (L1,T2,T4) Orriols(T2), Tarongers(T4), Bulevar Sur, Nova La Fe(L1), Nou D'Octubre (L3,L5), Campanar (L1)... entre atres estacions.

Se tracta d'un tramvia que recorre els principals bulevars i avingudes perifèriques de la ciutat.

Nueva7metrovalencia.gif

MetroRibera: suprimida la curva entre Plaça d'Espanya i Jesús se millorarà el servici entre Palmaret i Vilanova de Castelló a través d'esta modificació de l'actual llínea 3.

Nueva8metrovalencia.gif

La nova Ret de tramvia de L’Horta Sur estarà a punt per a l'any 2010 i recorrerà 19 pobles de la comarca des de Manises fins a Silla passant per Quart de Poblet, Aldaya, Mislata, Alaquàs, Chirivella, la Ciutat de Valéncia, Torrent, Picanya, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alfafar (barri Orba), Massanassa, Albal, Catarroja i Alcàsser.

Nueva9metrovalencia.gif

De moment no hi ha ningun proyecte pensat per a la Llínea 9 de MetroValencia, encara que segurament siga de metro subterràneu per diverses zones sense comunicar de la Ciutat de Valéncia. Pero se sospita que siga una llínea de metro fins al port.

Nueva10metrovalencia.gif

Tramvia de la costa: Recorre per complet la costa valenciana, des de Port Saplaya fins a El Palmar passant per la Malvarrosa, Les Arenes (T4), Grau, Nazaret (T2),Pinedo, El Saler, El Palmar i El Perellonet.

Actualment una part del seu recorregut l'efectua la T5.

Les primeres obres de la fase nort entre Serrería (T4) i Port Saplaya s'efectuaran baix la denominació de T4.

Tindrà 4 finals de llínea: Port Saplaya, Neptú, Marítim Serreria i El Palmar. El tram sur finalisarà en Nazaret (T2) que posteriorment passara per les plages de Pinedo, El Saler i l'Albufera, per a passar per El Palmar i acabar en El Perellonet.

Veja's també

Referències

  1. ↑ «Cuatro millones de alicantinos utilizaron el TRAM en 2008. Las Provincias».
  2. ↑ «El ferrocarril autonòmic supera els 72 millons de viagers. Las Provincias».
  3. ↑ «FGV - Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana».

Enllaços externs


Obtingut de "http://www.uiquipedia.org/MetroValencia"
Navegació
Ferramentes