Ontinyent

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ontinyent
Provmap-valencia2.png EscutOntinyent.jpg
MapaOntinyent.jpg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°49′20″N, 0°36′26″O
Altitut: 359 m.
Superfície: 127 km2
Població: 36.974 hab.
Densitat: 290,02 hab./km²
Gentilici: ontinyentí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46870
Festes majors: 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
Alcalde: Jorge Rodríguez Gramage PSPV-PSOE
Pàgina web: Web Oficial de l'ajuntament


Ontinyent (en castellà Onteniente) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall d'Albaida de la Província de Valéncia.

Història[editar]

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent. Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers sigles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Rafael Tortosa Vañó PSPV-PSOE
19831987 Rafael Tortosa Vañó PSPV-PSOE
19871991 Rafael Tortosa Vañó PSPV-PSOE
19911995 Vicent Requena i Albert PSPV-PSOE
19951999 Vicent Requena i Albert PSPV-PSOE
19992003 Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa PPCV
BNV
20032007 Manuel Reguart Penadés PSPV-PSOE
20072011 Mª Lina Insa Rico PPCV
2011- Jorge Rodríguez Gramage PSPV-PSOE
Compromís

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009 2010 2011 2013
13.564 14.689 18.787 23.685 28.123 29.511 31.343 36.368 36.695 37.735 38.222 37.606 36.974

Monuments[editar]

  • Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria sigle XIV a XVII.
  • La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
  • Palaus i Cases Senyorials.
  • Convent dels Pares Franciscans.

Museus[editar]

  • Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
  • Museu Fester - (96 238 02 52).
  • Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

Festes[editar]

La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia. El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent. Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. Processó del Corpus Christi: Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Jagants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim.

Fills ilustres[editar]



Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Guerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig
Capitals comarcals
Alacant · Alcoy · l'Alcora · Albocàsser · Cirat · Sogorp · Villena · Vinaròs · Oriola · Elig · Sagunt · Llíria · Énguera · Cocentaina · Xàtiva · Chiva · Moncada · Torrent · Catarroja · Dénia · La Vila · Morella · Castelló de la Plana · Borriana · Requena · Ademús · Alzira · Sueca · Chelva · Gandia · Valéncia · Ontinyent · Ayora · Elda