Polònia

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

Polònia (en polac Polska; oficialment, República Polonesa o República de Polònia, en polonés Rzeczpospolita Polska) és un país ubicat en Europa central que forma part de l'Unió Europea (UE) i l'OTAN.

Polònia llimita en Alemanya a l'Oest; la República Checa i Eslovàquia al Sur; Ucrània, Bielorrússia i Lituània A l'Est; i el mar Bàltic i el óblast de Kaliningrado, un enclau rus (part de l'antiga Prussia Oriental), al Nort.

Contingut

[edita] Etimologia

  • Polònia: del terme polonés de Polska, era el nom de les tribus Polanie, ve de "Pole/Pola", camp (zona de camps), a causa de les planes de Polònia, eren llavors, els habitants dels camps.

[edita] Història

Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els pobles eslaus es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el sigle XVI, durant la Mancomunitat polonés-lituana, formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del Imperi Rus. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en 1918, després de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament després de la Segona Guerra Mundial.

En el sigle X apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al cristianisme, van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el sigle XIII la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

La Dinastia Jogalia (13851569) va formar la Mancomunitat polonés-lituana, començant en el gran Duc lituà Jogaila. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' Europa pels següents tres sigles. El Nihil novi , acta adoptada pel Sejm en 1505, va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «Mancomunitat dels nobles» quan l' estat era governat per «lliures i iguals», la szlachta . L'Unió de Lublin de 1509 va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la política i cultura europees.

En el sigle XVIII la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'anarquia, fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots van voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en 1795. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al sigle XIX. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que Prússia i la Rússia Imperial estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el continent.

Des de l'estiu de 1915, Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la ofensiva de Gorlice-Tarnów. Els alemans van propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el 5 de novembre de 1916. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la Casa d'Habsburgo. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, coronel General Hans Hartwig Von Beseler, eixercia el poder de fet.

En la firma de l'Armistici de Compiègne, el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés Józef Pilsudski el 11 de novembre de 1918.[1] Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–1919)|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el Tractat de Versalles, se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un corredor polonés una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.

Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la Alemanya Nazi en 1934. Després que els polonesos es negaren a permetre que la Ciutat lliure de Dánzig fora tornada a Alemanya, Hitler va anular el pacte a l'abril de 1939.[2]

L'1 de setembre de 1939, Alemanya va invadir a Polònia. Dos dies després, el Regne Unit i França li van declarar la guerra al país agressor, donant inici a la Segona Guerra Mundial en Europa. El 17 de setembre, va començar la invasió soviètica de Polònia. Els eixèrcits germànics i soviètics no es van atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del Pacte Ribbentrop-Molotov.

Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del Govern General, sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la Alemanya nazi van ser forçades a retirar-se pel Eixèrcit Roig i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la República Popular de Polònia, Estat socialiste satèlit de l' Unió Soviètica. Les seues fronteres, establides en la Conferència de Potsdam, van patir un canvi dràstic, ya que la «Llínea Curzon A», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «Llínea Oder-Neisse», a costa d'Alemanya.

A finals dels anys 1980 un moviment d'oposició al govern, encapçalament pel sindicat obrer Solidarnosc va conseguir posar en escac el règim estalinista(Comunista), recolzat per les potencies occidentals i la Iglésia Catòlica, que va conseguir influir en el procés, a través dels seus líders, per a refermar la restauració de les llibertats democràtiques, el respecte als drets humans i el capitalisme i el lliure mercat com a bases del sistema econòmic (ya iniciada a través de reformes de lliberalisadores per l'anterior administració) davall un règim multipartidista electoral parlamentari, donant lloc al modern Estat polonés, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'Unió Europea en 2004.

[edita] Govern i política

Polònia té un president com cap d'estat. El president és triat per sufragi universal directe cada cinc anys. Des del 23 de decembre de 2005 el president és Lech Kaczynski, que ademés és el germà bessó de Jaroslaw, l'ex-primer ministre.

L'estructura del govern se centra en el Consell de ministres, dirigit pel primer ministre. L'actual és Donald Tusk.

El president designa al Consell de ministres i al Primer ministre, que sol pertànyer a la coalició majoritària en la càmara baixa del Parlament (Sejm) que ademés ha d'aprovar estes propostes. Per la repartició del poder eixecutiu entre el president i el Primer ministre, se considera Polònia com un règim presidencial.

Els votants polonesos trien un parlament bicameral d'un Sejm, la càmara baixa, de 460 «diputats» i un Senat, la càmara alta, de 100 senadors. El Sejm és triat en plurinominalment segons el sistema d'Hondt, un método prou generalisat en atres sistemes parlamentaris. El Senat és triat en una particular votació en bloc de majoria simple: es trien els candidats de major soport de cada districte electoral.

Excepte els partits ètnics minoritaris, només els candidats dels partits que reben almenys un 5% del vot nacional total accediran al Sejm. A l'assentar-se en la sessió conjunta, els membres del Sejm i el Senat formen l'Assamblea Nacional (Zgromadzenie Narodowe). L'Assamblea Nacional es forma només en tres ocasions: en cada nou president, quan una acusació contra el president de la República arribe al Tribunal de l'Estat (Trybunal Stanu) i quan es declarara una incapacitat permanent del president per a eixercitar els seus deures degut al seu estat de salut. De moment, només s'ha donat la primera.

El judicial té un paper important en la presa de decisions. Les seues institucions principals inclouen el Tribunal Suprem de Polònia (Sad Najwyzszy); el Tribunal Suprem Administratiu de Polònia (Naczelny Sad Administracyjny); el Tribunal Constitucional de Polònia (Trybunal Konstytucyjny); i el Tribunal Estatal de Polònia (Trybunal Stanu). Sobre l'aprovació del Senat, el Sejm també designa al Defensor del Poble (Rzecznik Praw Obywatelskich) cada cinc anys. El Defensor té el deure de protegir i posar en pràctica els drets dels ciutadans i residents polonesos, i de la llei i dels principis de la vida en comunitat i la justícia social.

[edita] Organisació polític administrativa

Polònia se dividix en 16 regions crides voivodatos (województwa; singular: województwo). En distints periodos de l'història de Polònia el número de voivodatos ha segut major o menor.

La capital és Varsòvia (Warszawa; en alemany: Warschau) les ciutats majors són: Lódz, Cracòvia (Kraków), Wroclaw, Posnania (Poznan), Gdansk(Danzig), Szczecin, Bydgoszcz, Lublin, Katowice, Bialystok, Torun, Olsztyn, Rzeszów.

Abreviatura Voivodato Nom (polaco) Superfície
(en icm)
Població[3] capital
Mapa
ZP Pomerania Occidental Zachodniopomorskie 23.032 1.697.500 Szczecin 400px
PM Pomerania Pomorskie 18.293 2.183.600 Gdansk
LB Lebus Lubuskie 13.985 1.008.400 Gorzów Wielkopolski[4]
Zielona Góra[5]
DS Baja Silèsia Dolnoslaskie 19.948 2.904.700 Wroclaw
OP Opole Opolskie 9.412 1.061.000 Opole
SL Silesia Slaskie 12.294 4.731.500 Katowice
WP Gran Polònia Wielkopolskie 29.942 3.355.300 Poznan
KP Cuyavia i Pomerània Kujawsko-Pomorskie 17.970 2.069.200 Bydgoszcz[6]
Torun[5]
LD Lodz Lódzkie 18.223 2.607.400 Lódz
WM Varmia i Masuria Warminsko-Mazurskie 24.202 1.428.400 Olsztyn
MA Mazovia Mazowieckie 37.715 5.128.600 Varsòvia
PD Podlaquia Podlaskie 20.180 1.207.700 Bialystok
SO Santa Cruz Swietokrzyskie 11.672 1.295.900 Kielce
LU Lublin Lubelskie 25.115 2.197.000 Lublin
MP Chicoteta Polònia Malopolskie 15.141 3.245.600 Cracòvia
PK Subcarpacia Podkarpackie 17.890 2.096.700 Rzeszów

[edita] Principals ciutats

Les ciutats més importants a Polònia són: Varsòvia, que és la capital i està en el centre d'este país, en Mazovia; Cracòvia, la segona ciutat més poblada del país que està en el sur del país (en la «Chicoteta Polònia») i té quasi 800 mil habitants; Lódz que se situa en el seu centre; Gdansk, la capital de Pomorskie (Pomerània), una ciutat en un dels ports més importants en el Bàltic; Wroclaw, la capital de la Baixa Silèsia i un dels principals centres econòmics i de desenroll tecnològic del país.

[edita] Geografia

Artícul principal → Geografia de Polònia.


En general, el sol de Polònia és poc elevat formant majoritàriament pel Escut Bàltic i la Plana Sarmática, els Carpats polonesos es dividixen en dos grans blocs alineats: el Beskides Oriental i el Beskides Occidental. Al sur-oest del país es troben els Sudets. Al nort es troben numerosos llacs d'orige glaciar. El principal riu de Polònia és el Vístula (en polonés: Wisla), el Oder (en polonés: Odra) creua per territori polonés abans de formar part de la frontera en Alemanya. Pel nort Polònia llimita en el Mar Bàltic.

Polònia té un clima continental en una amplitut tèrmica anual que s'accentua conforme s'alvança cap a l'est, on poden superar els 20 °C de diferència. La temperatura mija en l'estiu és de 15 a 25 °C, mentres que a l'hivern se situa per davall dels 0 °C. Les pluges, que oscilen entre els 500 i els 600 mm anuals en les àrees occidentals, disminuïxen cap a l'est i aumenten en les montanyes del sur.

La regió més càlida és Baixa Silèsia i Chicoteta Polònia. Temperatures extremes registrades en el territori polonés està a +40,2 ( Prószków prop de Opole, 29.VII.1921), i està a -41,0 (Siedlce, en 11.I.1940).

Entre la fauna les espècies més representatives són la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el gat cerval (Felix lynx), dant (Ants ants), llop (Canis lupus), castor (castor fiber), àguila pomerània (Aquila pomarina), trencanous (Nucifaga caryocatactes), garseta gran (Egretta alba) i sobretot el bisont (Bison bonasus). Entre els parcs Nacionals destaca el de Bialowieza que conta en l'últim bosc verge o primari d'Europa i el d'Ojców que és el més chicotet i antic de Polònia presentant formacions geo morfològiques úniques.

El bioma dominant a Polònia és el bosc templat de frondoses, encara que també està present el bosc templat de coníferes en els Carpats. WWF dividix el territori de Polònia entre quatre ecorregions:

[edita] Economia

El sistema econòmic estatal (conegut hiperbòlicament com Comunisme o socialisme, per les propagandes del capitalisme i del Bloc soviètic, respectivament) que es va instaurar a Polònia després de la Segona Guerra Mundial va favorir la industrialisació del país, l'economia de la qual es basava tradicionalment en l'agricultura.

L'economia dirigida no es va aplicar per complet en el sector agrícola i la mitat de les propietats van continuar sent privades. No obstant, el control estatal sobre la producció, els preus i la distribució van deixar al camp sense incentius per a la competitivitat, i en una tecnificació i una productivitat molt baixes. Ya en la economia de mercat, la distribució de la producció continua manifestant l'importància de l'agricultura, que proporciona un 4% del seu PIB.[7] Destaquen el cultiu de la creïlla, de la que és el quint productor mundial, i el de cereals. La remolacha, les fibres textils, el llúpol i el tabac són els seus principals cultius industrials. També s'obtenen llegums, ferraje, hortalices i fruita.

Les cabanyes porcina i bovina són destacades. D'elles s'obtenen carn, llet i cuiro. L'explotació forestal és escassa, a pesar que els boscs cobrixen un 28% del territori. L'activitat peixquera és significativa i, encara que opera en el mar Bàltic, destaca la seua flota peixquera d'altura per a la captura de lluç i el [[arenc]. Quant a l'obtenció de recursos minerals i energètics, el carbó és el principal recurs del país i un dels seus principals productes d'exportació. S'extrau en les conques de l'Alta Silèsia i Walbrzych. Són també importants les reserves de sofre, coure i plom, aixina com les de zinc, plata, níquel, magnessita i sal gemma. La resta dels recursos energètics és escàs, exceptuant el gas natural, que es troba en els Carpats.


Quan en 1990 es va introduir el sistema de economia de mercat es van observar quins eren els principals problemes del sector industrial: alta concentració de l'economia en un sector (indústria pesada), sobre dimensió empresarial i tecnologia obsoleta, que generava baixos rendiments i greus problemes medi ambientals. El programa de privatisació i reforma econòmica es va iniciar en 1990. En la colaboració d'institucions econòmiques mundials, com el FMI i el Banc Mundial, la indústria va començar a generar molt bons resultats, pero en una gran disparitat en la riquea. Les principals zones industrials del país s'ubiquen en l'Alta Silèsia (Katowice, Rybnik, Bielsko, Cracòvia) i en Varsòvia. Les activitats siderúrgiques més importants són l'obtenció de ferro fos, acer, alumini i fosa de zinc i plom. La metalúrgia del coure té importància a nivell mundial, competint en els seus parells de Chile i Chipre. La construcció de maquinària està molt desenrollada i gran part es dedica a l'exportació, mentres la indústria productora de benes de consum està creixent en importància.

En el quinqueni 20002004, Polònia va solucionar en part els seus principals problemes macro econòmics —Dèficit elevat i una inflació molt fluctuant—, la qual cosa li va permetre ingressar en l'Unió Europea. Per tamany i població, Polònia està cridà a ser un membre de gran importància. Actualment, els seus principals proveïdors són membres de l'Unió Europea (39,8%), entre ells destaca Alemanya (25,2%).

Les regions més pròsperes són Mazovia i Baixa Silèsia. Estes regions tenen un PIB comparable a algunes regions de Espanyacom Extremadura, Andalusia i Castella La Mancha. Els regions més pobres se situen en l'est Polònia: Lublin i Subcarpacia, els seus PIB no supera els 10 mil $ i és inferior al 40% de la mija per a tota l'Unió Europea.

A pesar de la crisis econòmica, l'economia polonesa està creixent a un 1,1% (Q2 2009), quin és el millor resultat en l'Unió Europea.

[edita] Agricultura

L'agricultura utilisa al 14% de la població activa, pero contribuïx únicament en un 4% del PIB, la qual cosa mostra la baixa productivitat d'este sector.[7] La menor ocupació en l'agricultura es produïx en les regions Silèsia i Baixa Silèsia (aproximadament de 5%).

Actualment, dos millons de granges privades ocupen el 90% del terreny agrícola i representa aproximadament el mateix percentage de la producció agrícola total. Estes finques són chicotetes, d'una mija de 8 ha, i estan sovint dividides. Les granges en una àrea superior a 15 hectàrees representen un 9% del total, pero ocupen el 45% del terreny agrícola. Més de la mitat de les granges de Polònia produïxen únicament lo que és necessari per a l'auto consum o molt poc per a la venda.

No obstant, Polònia és el major productor europeu de creïlles i un dels majors productors mundials de remolacha. És també un gran productor de colza, i de ganado porcí i vaquí. Polònia exporta dolços, fruites manufacturades i verdures, carn i productes làcteus.

Sovint s'importa blat, gra, oli vegetal i aliments de Proteïna, que generalment són insuficients per a cobrir la demanda domèstica. Els intents d'aumentar la producció de gra han segut impedits per la curta temporada de cultiu, el sol pobre i la reduïda dimensió de les finques.

[edita] Indústria

Abans de la Segona Guerra Mundial, la base industrial polonesa se situava en els sectors de carbó, textil, química, maquinària, ferro i acer. Hui en dia també hi ha activitat industrial destinada a la producció d'abonaments, petroquímica, ferramentes automàtiques i elèctriques, artículs electrònics, i a la construcció de cotes i barcos.

La base industrial polonesa va quedar pràcticament destruïda en la Segona Guerra Mundial. El sistema econòmic comuniste impost en la década de 1940 va crear grans estructures econòmiques que es desenrollaven davall el sistema centraliste, la qual cosa va acabar colapsant el sistema.

En 1990, el govern de Mazowiecki va començar un programa de reforma per a substituir el programa centraliste en un sistema més orientat al mercat. Els resultats van ser una gradual incorporació a la economia de mercat i l'increment en els resultats dels distints sectors productius. En febrer del 2004, la producció industrial creixia al 18% anual.

[edita] Les atres Polonias

Fora de les seues fronteres viuen atres dotze millons de polonesos, en els territoris que auto denominen «les Polònies». Els principals estats receptors d'estes onades migratòries van ser Estats Units, Alemanya, França i les ex repúbliques soviètiques de Lituània, Ucrania, Letònia i Bielorússia. En Chicago, per eixemple, viuen 1,8 millons de polonés-americans. En Amèrica Llatina, els receptors són en la seua immensa majoria països del Con Sur: Argentina, Sur del Brasil, Chile i Uruguai, en Amèrica del Nort: Mèxic, on hi ha comunitats importants de descendents de polonesos.

[edita] Demografia

La composició ètnica de Polònia ha variat notablement a lo llarc del sigle XX. Fins a la Segona Guerra Mundial, un 30% estava format per grups minoritaris. Els alemans es concentraven en terres pròximes al seu país d'orige, mentres que els ucranians i bielorrussos habitaven en regions de l'est. Numeroses comunitats judeues estaven establides, ademés, en ciutats poloneses. La República de Polònia fon el segon país de Europa en més víctimes mortals en la Segona Guerra Mundial, només superat per la Unió Soviètica. A estes baixes també cal sumar la pèrdua d'un important número d'habitants com a conseqüència de la re estructuració de les seues fronteres.


El 95% dels polonesos practica el catolicismei l'Iglésia eixercix una certa influència en la vida política de Polònia, sent gràcies a ella la supervivència de la resistència al règim comuniste i la seua posterior caiguda. Aixina mateix, un alt percentage de polonesos es considera practicant.

Actualment Polònia conta en una població de 38.500.000 habitants, la composició ètnica actual és la següent:[8]

  • Polonesos: 98,7%
  • Procedents d'atres països europeus: 1,2%
  • Gitanos, atres: 0,1%.

[edita] Cultura

La cultura polonesa s'ha vist influenciada tant per la cultura oriental com a occidental. Actualment, açò s'evidencia en el seu arquitectura, folclor i art. Polònia és el lloc de naiximent de diversos personages coneguts, com Marie Curie, Frédéric Chopin, i Nicolás Copèrnic, entre atres.

L'art polonés ha reflectit les tendències mundials. El famós pintor Jan Matejko va incloure numerosos acontenyiments històrics significatius en les seues pintures. Un atre artiste polonés important fon Stanislaw Ignacy Witkiewicz. Fon un eixemple del home renaixentiste, aixina com un destacat dramaturc, pintor i poeta Stanislaw Wyspianski. Els inicis de la lliteratura polonesa daten dels anys 1100, i inclou poetes i escritors com Jan Kochanowski, Adam Mickiewicz, Boleslaw Prus, Juliusz Slowacki, Witold Gombrowicz, Stanislaw Lem, Ryszard Kapuscinski, Henryk Sienkiewicz, Wladyslaw Reymont, Czeslaw Milosz, Wislawa Szymborska (els quatre últims sent guanyadors del Premi Nobel de Lliteratura), i el noveliste anglés d'orige polonés Joseph Conrad.

Molts directors de cine polonesos són mundialment coneguts, incloent els guanyadors del Óscar Roman Polanski, Andrzej Wajda, Zbigniew Rybczynski, Janusz Kaminski i Krzysztof Kieslowski. També són mundialment conegudes les actrius Helena Modjeska i Pola Negri. Entre els compositors, és conegut mundialment Frédéric Chopin, aixina com Krzysztof Penderecki, Henryk Mikolaj Górecki, i Karol Szymanowski, entre atres.

Plats famosos de la cuina polonesa són kielbasa, barszcz, pierogi, flaczki (sopa de budell), golabki, oscypek, kotlet schabowy (chulles de porc poloneses), bigos, uns quants plats de creïlla, sanwich de zapiekanka, entre atres. Les postres tradicionals poloneses inclouen el paczki, i el pa de jengibre, entre atres.

[edita] Deport

Molts deports són populars a Polònia. El fútbol és el més popular del país, en una rica història de competència internacional. També són populars el voleibol, el atletisme, el basquet, el boxeig, la esgrima, el handbol, el hoquei sobre gel, la natació, i la halterofília, entre atres. El primer pilot polonés de fòrmula 1 fon Robert Kubica, qui també fon el primer a guanyar una carrera. Polònia s'ha destacat en el motociclisme gràcies a Tomasz Gollob, pilot reeixit. Les montanyes poloneses són un lloc ideal per a practicar senderisme, esquí i ciclisme de montanya, la qual cosa atrau a l'any a millons de turistes, procedents de tot el món. Les plages i resorts del mar Bàltic són llocs populars per a la peixca, la canoa, i el cayac, entre atres deports aquàtics. Actualment la ciutat de Poznan és candidata als Jocs Olímpics Jovenils, junt en Guadalajara, Mèxic i Nanjing, China, s'elegirá la ciutat guanyadora abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver 2010.

[edita] Festes

Festes
"#EEEEEE" Fecha Nom en valencià Nom local
1 de giner Any Nou Nowy Rok
març o abril La Pasqua Wielkanoc
1 de maig Dia del treballador Swieto Pracy
2 de maig Dia de la Bandera Nacional Swieto Flagi Rzeczypospolitej
3 de maig Dia de la Constitució Swieto Konstytucji
juny Corpus Christi Boze Cia'l
15 d'agost Assunció i Dia de Forces Armades Wniebowziecie i Dzien Wojska Polskiego
31 d'agost Dia de la Solidaridad i Llibertat Dzien Solidarnosci i Wolnosci
1 de novembre Dia de tots els Sants Wszystkich Swietych
11 de novembre Dia d'Independència Swieto Niepodleglosci
24 de decembre Nit de Nadal Wigilia
25 de decembre Dia de Nadal Boze Narodzenie
26 de decembre Nadal Drugi dzien swiat Bozego Narodzenia

[edita] Polonesos famosos

[edita] Vore també

[edita] Referències

  1. Who'S Who: Hans Von Beseler. First World War. Consultat el 26/01/2008.
  2. Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.
  3. Les dades corresponen a giner de 2003.
  4. Seu de wojewoda.
  5. 5,0 5,1 Seu del parlament o sejm.
  6. Seu de wojewoda.
  7. 7,0 7,1 «Poland», en The World Factbook, (en anglés). Central Intelligence Agency (CIA).
  8. «System edukacji».


[edita] Enllaços externs

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Polonia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes