Principat d'Astúries

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Principat d'Astúries

Principado de Asturias

Comunitat autònoma de Espanya
Bandera de
Bandera
Escut de
Escut
 
Situació de

Asturies en Espanya
Capital Oviedo
Entitat
 • País
Comunitat autònoma
Plantilla:Bandera2
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 13.º
1.080.138 hab. (2008)
Gentilici Asturià/na </br>

Asturiano/a </br> Asturianu/a </br>

ISO 3166-2 ES-O
Estatut d'Autonomia 11 de giner de 1982
Festa oficial 8 de setembre (Dia d'Astúries i Covadonga)
Lloc web oficial


El Principat d'Astúries (En asturià Principáu d'Astúries i en castellà Principado de Asturias) és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Reu el nom de Principat per raons històriques, al ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de Príncip d'Astúries. La seua capital es la ciutat d'Oviedo, sent Gijón la seua ciutat més poblada.

Contingut

[edita] Context Geogràfic

El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial és l'espanyol, pero també s'utilisa l'asturià o bable. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort a l'Estatut d'autonomia d'Astúries.

Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. La ciutat més poblada es Gijón, en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i de Avilés, que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son Siero (49.491 hab.), Langreo (450.668) i Mieres (44.992 hab). Les senyes són del INE, a 1 de giner de 2007.

[edita] Localisació

Astúries des de el espai en giner de 2003.

Astúries es troba situada a la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de Lugo (Galícia), al est en Cantàbria, al sur en la província de Lleó (Castella i Lleó) i al nort en lo mar Cantàbric.

Després la mort del rei Don Pelayo (any 737), lo territori asturià compren des de lo riu Eo al riu Asón.

En la majoria dels mapes cartogràfics fets des de el segle XVI es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el riu Eo i per la part oriental en el consell de Ribadesella, on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de Santander, situant-se la seua frontera oriental en el riu Asón, Per el sur les Asturies llimiten en la Cordillera Cantàbrica.

En el mapa cartogràfic editat en 1700 per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Astúries, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any 1778 les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria.

El contorn actual s'establix en la divisió territorial de 1833, que dividix Espanya en províncies a imitació de al francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries de Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria.

[edita] Etimologia

El terme Astúries, reu el nom de els seus antics pobladors, els Asturs, primitius habitants de les vores del Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans).

Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset. En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, cridat antigament <<Sturia>>. Així mateix, en lo Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.

[edita] Història

Catedral de Covadonga
Image de la cara anterior de la Creu de Victòria.

Ocupada per grups humans des de el Paleolític Inferior, durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupestres del orient de la Comunitat. En el Mesolìtic es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'Edat de Bronze, caracterisada per els megalits i túmuls. Durant l'Edat de Ferro, en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els asturs) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials.

La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'Estat Romà, en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els segles II-III d.C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.

Després de varis segles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el segle VI, que terminaria a principis del segle VIII en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en Roma i Toledo, no fon fàcil de sometre, establint-se en 722 una independència de fet com Regne d'Astúries després de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Després de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.

En el segle XVI el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al segle següent.

El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de giner de 1830, l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en Càdiz proclamant la Constitució de 1812.

A partir de 1830 escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'industria siderúrgica i naval.

El 6 d'octubre de 1934 escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no van admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un alvanç del fascisme en Espanya. La Revolució de 1934 va tindre ad Astúries per l'escenari principal.

Durant la revolució de 1934, protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.

La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el 19 de juliol. El 25 d'agost de 1937 es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Després de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Astúries.

Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de 1990, el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.

En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de al lluita per l'oficialitat del asturià (Com a Aragó, Lleó i la Comunitat Valenciana) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General.

[edita] Llengua

Mapa llingüístic d'Astúries.

Si be el castellà es l'única llengua oficial del Principat, l'asturià es sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.

L'asturià te el seu orige en la llengua romanç derivada del llatí parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). Lo text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any 959, mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de 1085. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En 1981 es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de 2005 s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.

L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el castellà. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vingut en cridar el "Surdimientu".

Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre Valencià i Català). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.

[edita] Política

Eleccions Autonòmiques
Partit 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
PSOE 26 20 21 17 24 22 21
PP 14 13 15 21 15 19 20
EU 5 4 6 6 3 4 4
CDS 8 2
CA 1
URAS/PAS 1 3 0 0
Total 45 45 45 45 45 45 45
Fuentes: Ministerio del Interior y Federación Asturiana de Concejos

Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals):

[edita] Organisació Territorial

Mapa de comarques d'astúries.

Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 consells, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la parroquia, que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents barris.

L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de comarques, encara que llegalment no s'ha desenrollat encara.

A efectes jurídics a Astúries trobem tres circumscripcions electorals, sent la major de totes elles a efectes poblacionals la central.

Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 partits judicials, en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells.

Des del punt de vista sanitari Astúries té 8 Àrees Sanitàries, 2 Districtes Sanitaris, 66 Zones Bàsiques de Salut i 15 Zones Especials de Salut. (Senyes: Institut d'Informació Sanitària, 2002).

[edita] Economia

Artícul principal → Economía de Asturias.

La economia del Principat d'Astúries, comunitat autònoma espanyola, conta en un sector primari en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ramaderia vacuna, agricultura (dacsa, creïlles i pomes) i pesca. Continua sent significativa la mineria de carbó encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El sector secundari empra al 30% de la població activa, sent importants la siderúrgia, l'alimentació, les drassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el sector terciari s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el turisme ha adquirit en la regió en els últims anys. A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en 2006 (el 89,7% del PIB per capita del país).

[edita] Demografia

Creiximent vegetatiu per municipis. Vert: aument, roig: disminució de la població (Senyes [1] 2004-2005)
Artícul principal → Demografía d'Asturias.

Astúries conta en 1.074.862 habitants (INE 2007), la qual cosa representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km2, és llaugerament superior a la mija espanyola.

La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.

Lo percentage de estrangers és del 2,81% (INE 2006), tres vegades manco que la mija nacional i només per davant de Galícia i Extremadura. Els principals colectius estrangers són el ecuatoriaà (14,76% del total estrangers), el colombià (9,01%) i el portugués (7,34%).

[edita] Cultura

[edita] Art

Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (Art asturià) com monuments com Santa Maria del Naranco, Santianes de Pràvia i San Miguel de Lillo d'estil prerromànic ramirense (degut a Ramiro I) o San Juliàn de los Prados, coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a Alfonso II el Casto), tots ells en Oviedo. En el concello de Villaviciosa existixen l'iglésia de San Salvador de Valdediós (familiarment coneguda pels asturians com el <<Conventín>>) i l'iglésia de San Salvador de Priesca. En el concello de Cabranes, destaca San Julián de Viñón.

Comunitats autònomes d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Galícia · Principat d'Astúries · Cantàbria · País Vasc · Navarra · Aragó · Catalunya · Comunitat Valenciana · Regió de Múrcia · Andalusia · Castella-La Mancha · Extremadura · Comunitat de Madrit · Castella i Lleó · La Rioja · Illes Balears · Illes Canàries · Ceuta · Melilla
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes