Real Senyera

De Uiquipèdia
(S'ha redirigit des de Real Senyera Coronada)
Direccions ràpides: navegació, Busca
Real Senyera Valenciana.
Real Senyera en Madrit en 1925

La Real Senyera (del llatí insignia, símbol) és el nom que reben les banderes valencianes; tant la Real Senyera com l'Estrelada sobiranista.

La Real Senyera, Senyera Valenciana o Senyera de la Comunitat Valenciana és l'unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.

Contingut

Vexilologia

Quatre pals de gules (llínies roges) sobre camp d'or (fondo groc) representant la seua vinculació a l'antiga Corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) que orla una corona real.

Es culmina el màstil en un Rat Penat o vibra en les ales desplegades.

Orige

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del sigle XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres roges), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

Copia de l'original Real Senyera Valenciana, custodiada en l'Ajuntament de Valéncia

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la Senyera ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en Altura, Castelló, fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la Falange Espanyola i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia valencià, i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per Valéncia ciutat.

Curiositats

La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de Valéncia cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a Pere I el Cerimoniós qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el Centenar de la Ploma, que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el Regne de Valéncia, puix cap atra bandera valenciana fruïa de protocols com estos.

Versions històriques de la Real Senyera

La Real Senyera ha tingut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'historia de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels segles.

Versions de la Real Senyera en el sigle XX

Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els nacionalistes valencians crearen l'Estrelada valencianista afegint una estrela blanca; i, en 1931, el partit Esquerra Valenciana, afegí una estrela roja.



Bibliografia

Vore també

Enllaços externs

Regne de Valéncia
Comunitat Valenciana · Idioma valencià · Cultura valenciana · Geografia · Estatut de la Comunitat Valenciana · Gastronomia valenciana · Comarques valencianes · Història · Himne de la Comunitat Valenciana · RTVV · Generalitat Valenciana · Corts valencianes · Real Senyera Coronada · Escut de la Comunitat Valenciana · Poble valencià · Demografia de la Comunitat Valenciana
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes