Regne Unit

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
Flag of the United Kingdom.png Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg
EU-United Kingdom.png

Capital: Londres
Ciutat més poblada: Londres
Forma de Govern: Monarquia constitucional
President: David Cameron
Llengües: anglés.
Ubicació:
Altitut:
Superfície: 244820 km2
Població: 61.284.806 hab.
Densitat: 249 hab/km2
Gentilici: Anglés/anglesa
Moneda: Lliura esterlina
Prefix Telefònic: +44
Us Horari: GMT
Domini de Internet: .uk
Membre de:


El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort, de manera abreviada Regne Unit (en anglés: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, de manera abreviada United Kingdom o UK), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'Europa Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de Gran Bretanya, el nordest de l'illa d'Irlanda i chicotetes illes adjacents. Irlanda del Nort és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la República d'Irlanda. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'oceà Atlàntic, a l'est pel Mar del Nort, al sur pel Canal de la Mancha i a l'oest pel mar d'Irlanda.

Història[editar]

Abans de 1707[editar]

Els primers assentaments per sers humans anatòmicament moderns en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del periodo prehistòric de la regió, la població pertanyia a la cultura dels celta insulars, que comprén als britans i a la Irlanda gaèlica. La conquista romana, iniciada en l'any 43 va sometre al sur de l'illa a ser una província de l'imperi per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints pobles germànicsangles, saxons i juts—, que va reduir l'àrea britònica cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales i l'històric Regne de Strathclyde. La major part de la regió colonisada pels anglosaxons es va unificar en el Regne d'Anglaterra en el sigle XX. Al mateix temps, els gaelic-parlants en el noroest de Bretanya —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el sigle V— es varen unir en els picts per a crear el denominat Regne d'Escòcia en el sigle IX.

En 1066, els normants varen invadir Anglaterra des de França i despuix de la seua conquista, varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en Escòcia, introduint al feudalisme de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La elit normanda va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els reis medievals anglesos varen conquistar Gales i varen realisar un intente fallanc per a anexar a Escòcia al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre vasts territoris en França i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la Guerra dels Cent Anys. En ella, Escòcia es va aliar en França i va finalisar en 1453, en la retirada anglesa de terres franceses.

L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la reforma protestant, on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia (FYROM)

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia