Repoblació del Regne de Valéncia

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

La repoblació en el Regne de Valéncia consistí en poblar el Regne de Valéncia (independentment de les poblacions que ya residien allí) en cristians de diferents punts d'Europa occidental durant la conquista de Valéncia.

Contingut

[edita] Rendició de Valéncia

El Regne de Valéncia mai tingué que ser assaltat, i no fon aixina ya que son rei àrap fon el que li la entregà a el rei Jaume I d'Aragó, naixcut en Montpellier.

[edita] Població valenciana

Taifa de Valéncia dins de l'Al-Andalus.

Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels àraps el Regne de Valéncia estava poblat per mossàraps, àraps, berebers, i minories de judeus.

Segons conta el "Llibre dels fets", Jaume I no va expulsar a ningun resident del Regne sino que deixà que ses gents seguiren vivint en les seues poblacions ademés de les cases que serien entregades a cristians (independentment de que estos cristians després les agarraren o no).

De fet, els serrahins foren els que feren treua en el rei en la conquista de viles i castells tal com podem vore en dos cites:

  • [...]E axi mateix ab molts barõs (varons)Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...][1]
  • [...]E axi estant ell en aytal deport, los Serrahins qui eren del regne de Valencia, qui eren ab ell en treues, e en paus, pensant quel dit senyor Rey los era luny[...][2]

[edita] Índex de repoblacions

Segons nos conta el historiador E. Vidal en son ensaig "Valencia durante el reinado de Jaime I" els oriunts entre 1387 i 1396són[3]:

  • Valéncia________36%
  • Castelló________30%
  • Terol___________28%
  • Saragossa_______1,2%
  • Catalunya_______1,2%
  • Estranger_______1,2%
  • Rest península__2,4%

N'hi ha un atre reconte de 1401 a 1450:

  • Valencians________51,64%
  • Aragonesos________15,72%
  • Castellans________11,50%
  • Extra-peninsulars_11,50%
  • Catalans___________4,23%
  • Per determinar_____5,41%

En 1475 el quadro de l'immigració per regions oferix estes procedències:

  • Castellans___63,5%
  • Valencians___27,6%
  • Aragonesos___5,9%
  • Catalans_____2,5%
  • Baleàrics____0,5%

Segons el profesor Antonio Ubieto Arteta els repobladors de la reconquista serien entre dos mil i tres mil vinguts principalment d'Aragó i Catalunya pero també mesclats en gent d'atres països europeus al tractar-se la conquista d'una creuada.

[edita] Cases

En el any 1510 en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de Valéncia.

[edita] Ciutat de Valéncia

Segons el llibre "De la conquista del Regne de Valencia", la ciutat de Valéncia fon presa deprés de 10 anys de lluita al mateix temps que ans d'arribar anava conquistant atres viles i castells i que cita en el capitul IX:

  • "E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia."[4]

[edita] Ciutat de Castelló

No se sap el dia de la rendició del castell de Castelló, segurament va ser entre agost i novembre de 1233. La Crònica de Jaume I diu que van ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , Nules i Castelló i en 1243 Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El 8 de setembre de 1251 Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castelló van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, més els anteriors pobladors d'estes terres.

Diu V. Traver [5] que en Castelló , en 1350 , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no més 105 habitants cristians van repoblar Castelló, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...[6]

[edita] Governació d'Oriola

Governació del Regne de Valéncia i Oriola dins del Regne de Valéncia.

Segons nos conten en el llibre Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer[7] a l'igual que la ciutat de Múrcia els llocs que foren poblats en catalans són els de la Governació d'Oriola. Parla de les ciutats d'Oriola, Elig i Alacant entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo més bell catalanesch de tot lo món" referit a tal zona.

En tot i això, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes (ademés dels mossàraps), i de que en el full XV[8] de la chronica diu:

  • a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops baix la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs

[edita] Ciutats d'Alcoy, Albaida, Cocentaina i Xàtiva

Segons el foli VIII del llibre de Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer[9] els serrahins de tals viles feren treues en el rei per a poblar tals terrenys recent conquistats mesclant la població autòctona (mossàraps i serrahins) en els nous pobladors provenents d'Aragó, Navarra, Catalunya i Occitània:

  • E puix pres lo castell de Xativa, e la vila lo qual castell es lo pus real castell que nengu Rey haja, e la vila bona e gran, e de gran valor, e fort be murada. E pres lo castell de Cocentayna, e la vila de Alcoy, e Albayda, e Penaguila [...] E axi mateix ab molts barõs (varons)Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...]

[edita] Referències

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes