Riu Segura

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca
Segura
Localisació del riu Segura, respecte d'Espanya.

Llongitut: 325 km
Altura del naiximent: 1.413 msnm
Cabal mig: Cenajo: 17,1 m³/s

Cieza: 26,3 m³/s
Orihuela: 5 m³/s
Guardamar del Segura: 1 m³/s

Superfície conca: 19.525 km²
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Segura
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Mar Mediterràneu
Ample desembocadura: 110 m on s'obrí en el mar (canalisat)


El Segura (en llatí Thader, en àrap وادي الأبيض Wadi al-Abyad, «Riu blanc») és un riu del surest d'Espanya.

El Segura naix en el parage de Fuente Segura, a 5 quilómetros del Pontón Bajo en el municipi de Santiago-Pontones en la província de Jaén. Discorre per les províncies de Jaén, Albacete, Múrcia i Alacant. Desemboca en el Mediterràneu, en Guardamar del Segura, després d'un recorregut de 325 km i una conca hidrogràfica de 19.525 km².

És un dels rius en major aprofitament hidrològic, conegut també per la seua irregularitat causant de grans inundacions alternades en periodos llarcs de sequia i en les últimes décades tristament famós pels greus problemes de contaminació de les seues aigües, sobre tot en el seu curs baix.

Contingut

[edita] Recorregut

Naiximent del riu Segura en Santiago-Pontones, Jaén
Mirador del pont de Híjar, Albacete
El riu al seu pas per Archena, Múrcia
Passant l'Assut de Ojós, Múrcia
El pont vell de la capital murciana
El riu al seu pas per Desamparados (Oriola), Alacant.
El riu pel centre d'Oriola, Alacant
Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura

[edita] Curs alt

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 msnm, frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius Madera, Zumeta i Tus, tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Així el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de 1932, o el del Cenajo, 1957, que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és on se reben els cabals del Tajo que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

[edita] Curs mig

Aigües avall rep al seu principal afluent, el riu Mundo, que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita vega i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la Vega Alta.

En els térmens municipals de Calasparra i Cieza se troba l'espai natural protegit del Canó de los Almadenes, que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.[1]

Rep en este tram a afluents com el riu Alhárabe, l'Argos i el Quípar, tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar després a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges alta i mija del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de segles arrere, com en el Vall de Ricote. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del Transvase Tajo-Segura.

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'Horta de Múrcia. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre Cieza i Múrcia, per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a Oriola. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre Benejússer i Guardamar del Segura, que forma part de la ampla fosa tectònica del Guadalentín, afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de Múrcia, front a la localitat de Beniaján, i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en Puerto Lumbreras.

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa només al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de Múrcia que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de contaminació. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu Mula i el Guadalentín, este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de Múrcia.

[edita] Curs baix

Una vegada modificat el recorregut cap al noroest s'inicia el tram final en la província d'Alacant, lo que és la Vega Baixa del Segura, on la gran cantitat dels depòsits fluvials i el treball agrícola han determinat una planura casi total, en una pendent mija al 0,5 per mil. El llit ordinari, incapaç de desaiguar riuades de consideració, apareix encaixat una decena de metros en el major, un ampli pla d'inundació que configura la vega en el sentit estricte. És cridanera la posició excèntrica del riu en dita vega, causada per un fenomen de subsidència encara operatiu i l'espenta dels depòsits acumulats per les rambles de la seua esquerra, rebujat cap a la seua dreta, per lo que el Segura s'adossa als relleus meridionals en curs ondulat i cambiant per l'estrangulament de meandres i costa artificial en els mateixos per a favorir el desaigüe de les avingudes. En gran part està canalisat per a evitar inundacions, encara aixina el llit és considerat insuficient per molts experts ya que té una capacitat aproximada de 250 m³/s en Oriola, quant les majors avingudes han superat els 1.000 m³/s. Atre dels nomenats cuellos de botella se troba en Rojals, al travessar el Pont de Carles III.

La desembocadura en el Mediterràneu, en la Gola del Segura, se produïx al nort de Guardamar del Segura, partint en dos les dunes costeres de gran altura, que deixen per tant a la vega del riu com una zona tancada al mar. Té una amplària de 221 m en el llit artificial en la seua desembocadura, en una espècie de dic central. Degut a que la zona tancada és molt baixa hi ha llacunes en la seua zona nort com son el Fondo d'Elig-Crevillent, que se nutrix dels sobrants del Segura que apleguen a través d'assarps que canalisen les aigües vives i mortes, i les Salines de Santa Pola estes d'aigua salada i ya pròximes al Vinalopó, antic afluent del propi Segura. La merma de cabal durant tot el seu recorregut se traduïx en el cabal mig en el seu curs baix, següent el mòdul en Oriola de 5 m³/s en l'actualitat quant la mija fins a finals de la década de 1970 era de 21,59 m³/s i més reduït és el cabal que aporta al mar, que era de 5 m³/s i 0,34 l/s/k² i en els últims anys s'ha vist reduït a menys de 1 m³/s.

[edita] Ret d'Afluents

[edita] Règim fluvial

El riu Segura és en capçalera un riu pluvio-nival pero en la major part de la seua conca és pluvial mediterràneu, en grans creixcudes en la primavera d'hivern. En uns vint pantans en la seua conca el seu cabal s'ha vist completament alterat de modo que presenta el mínim en estiu i el màxim en la primavera d'hivern, degut a les necessitats del rec en Múrcia i Alacant. El cabal mig en la desembocadura és de menys de 1 m³/s mermat pel seu intens aprofitament hídric, presentant durant el seu recorregut des de Múrcia fins al mar greus problemes ecològics. La contaminació del riu Segura ha sigut duta als tribunals de Múrcia, els quals encara no han dictaminat.

El cabal del riu Segura està aumentat en la Vega Alta del Segura per les aportacions del transvase Tajo-Segura que desemboca en el pantà del Talave, en el riu Mundo. Este cabal cessa en un gran percentage a partir de l'assut de Ojós, on pràcticament el seu cabal se distribuïx en els dos ramals del transvase: el de l'est que va cap a Alacant i al Camp de Cartagena i el de l'oest que va cap Almeria. Per tant el cabal que aplega a l'assut de la Contraparada, a partir d'on se distribuïx l'aigua a les sequies majors de l'Horta de Múrcia tradicional, és insuficient per a regar l'horta.

Cabal mig
Punt d'aforament Cabal
Cenajo 17,1 m³/s
Cieza 26,3 m³/s
Orihuela 5 m³/s
Guardamar del Segura 1 m³/s

[edita] Inundacions

El Segura és un riu famós per les seues furioses creixcudes i temudes inundacions, tenint-se registre d'algunes ya en la baixa Edat Mija, per lo que el control d'estes ha sigut des de temps arrere motiu de construcció d'obres de defensa tals com preses, motes, canals de derivació i encarrilament en alguns trams. A pesar de la gran cantitat de pantans, els desbordaments continuaren durant el segle XX de modo que se tingué que redactar i eixecutar un pla integral contra les avingudes que se dugué a cap en la década dels 90.

Ya estan documentades algunes creixcudes del Segura en la baixa Edat Mija començant per la d'octubre de 1328 i destacant la freqüència ya en eixa época de desastroses avingudes, en 17 episodis d'importància durant el segle XV, el més important el de setembre de 1452, lo que dugué a desenrollar millores en el llit i varios proyectes d'encarrilament en la capital murciana.[2]

En 1545 el desbordament del Segura inundà Múrcia i la seua horta següent la més important creixcuda fins a la fecha. En 1651 la Riuada de Sant Calixt causà 1.500 morts en Múrcia en un cabal de 1.700 m³/s. En 1879 la célebre Riuada de Santa Teresa superà els 1.800 m³/s tant en Múrcia com en Oriola, marcant els registres històrics més alts de l'història i causant més de 1.000 morts i numeroses destrosses en la Regió de Múrcia i la Vega Baixa.

En el segle XX les riuades de 1946, 1948, 1973, 1987 i 1989 han passat a l'història superant-se en moltes d'elles els 1.000 m³/s de cabal màxim instantàneu. Degut a açò és el riu més controlat d'Europa i fon encarrilat a finals del segle XX en la seua conca baixa. Gràcies a les obres s'evità el desbordament en les creixcudes de 1997 i 2000, encara esta per demostrar la seua efectivitat davant episodis més forts.

Creixcudes del Segura en Múrcia i Oriola
Data Múrcia Oriola
octubre de 1651 1.700 m³/s
octubre de 1834 1.000 m³/s
octubre de 1879 1.890 m³/s [3] 2.000 m³/s
abril de 1946 1.187 m³/s 1.138 m³/s
octubre de 1948 934 m³/s 1.172 m³/s
novembre de 1987 1.000 m³/s

[edita] Pla de defensa contra avingudes

L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, només se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.

Per acabar en estos desbordaments del riu Segura, l'Administració General de l'Estat posà en marcha el denominat Pla de defensa d'avingudes, un proyecte que se dugué a cap després de llarcs anys d'estudis hidrològics previs i que consistí en el recreiximent de preses existents, la construcció de noves preses i la realisació d'encarrilaments de varios trams del riu Segura.

Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós premi internacional Puente de Alcántara, per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.

Després de la millora del llit, els beneficis per a la conca del Segura han sigut evidents. Des de l'eixecució de les obres, no s'han detectat inundacions significatives per lo que la població de la zona, 1.600.000 habitants, s'ha vist altament afavorida. En lo que respecta als beneficis econòmics, el proyecte ha permés el desenroll dels territoris que abans estaven amenaçats i que en l'actualitat se troben protegits per estes infraestructures.

En qüestió tecnològica, en l'objecte de millorar la gestió de les avingudes i del seua normal explotació, s'ha implementat el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), un sistema que permet el coneiximent, en temps real, de la situació hidrològica de la conca permetent activar les alarmes necessàries a la població. Este sistema encara se troba en fase d'ampliació i millora.

La fase d'eixecució de l'infraestructura hidràulica fon innovadora en el seu temps pel desenroll que significà en els ensaigs de models reduïts. En l'actualitat l'innovació està lligada al SAIH en el que s'estan implementant les últimes tecnologies en lo relatiu a sensors de camp, comunicacions i tecnologies de l'informació.

El cost total del Pla de defensa d'avingudes fon d'uns 500 millons d'euros. La primera fase del SAIH fon de 18 millons d'euros i, per a la seua ampliació i millora, està previst una inversió adicional d'atres 20 millons d'euros. En l'actualitat, el Pla té un cost de manteniment anual de 2 millons d'euros finançats per l'Administració de l'Estat.

L'experiència de lo realisat en la conca del Segura pot ser un eixemple de la metodologia utilisada per a atres organisacions en problemàtiques similars i més quant els canvis climàtics poden produir en major freqüència fenòmens extrems, és dir, inundacions i sequies.

[edita] Poblacions que travessa

[edita] Pantans i embassaments

  • Cenajo: 472 hm³; (Segura)
  • Pedrera: 246 hm³; (Rambla de Arroyo Grande)
  • Fuensanta: 210 hm³; (Segura)
  • Algeciras: 45 hm³; (Algeciras)
  • Camarillas: 36 hm³; (Mundo)
  • Talave: 35 hm³; (Mundo)
  • Santomera: 26 hm³; (Rambla Salada)
  • Alfonso XIII: 22 hm³; (Quípar)
  • Puentes: 14 hm³; (Guadalentín o Sangonera)
  • Crevillent: 13 hm³; (Rambla del Bosch)
  • Pantà de Valdeinfierno: 13 hm³; (Alcaide)
  • Argos: 10 hm³; (Argos)
  • Taibilla: 9 hm³; (Taibilla)
  • La Cierva: 7 hm³; (Mula)
  • Anchuricas: 6 hm³; (Segura)
  • La Vieja; (Zumeta)
  • Almadenes; (Segura)
  • Azud de Ojós; (Segura)
  • Presa canal Taibilla; (Taibilla)

Així com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits:

  • Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula)
  • Pliego: 8,91 hm³ (Pliego)
  • Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera)
  • Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe)
  • La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe)
  • Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María)
  • Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra)
  • Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés)
  • Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla de el Cárcabo)
  • Bayco
  • Boquerón (Rambla del Boquerón)
  • Judío

[edita] Vore també

[edita] Notes

  1. Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia
  2. [1] Les avingudes del Segura en la baixa Edat Mija, apunts cronològics
  3. Cabal estimat en Oriola, després de la confluència del Segura i el Guadalentín

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Segura de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.
Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes