Transició espanyola

De Uiquipèdia
Direccions ràpides: navegació, Busca

La Transició Espanyola és el periodo històric en el que es dona el procés pel qual Espanya deixa arrere el règim dictatorial del general Francisco Franco, passant a regir-se per una Constitució que consagrava un Estat social, democràtic i de Dret.

Respecte a la duració exacta de la transició, alguns l'emmarquen dins del periodo comprés entre la proclamació de Joan Carles I de Borbón com rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975 i l'entrada en vigor de la Constitució, el 29 de decembre de 1978. Molts atres la situen entre dos dates clau: el 20 de novembre de 1975, quan mor el dictador Francisco Franco; i el 28 d'octubre de 1982, any en que deixa de governar la Unió de Centre Democràtic (UCD), partit que va promoure el canvi de règim polític i l'aprovació de la Constitució del 78, en l'elaboració de la qual va participar en tres dels set ponents que es van encarregar de la redacció del text. No obstant, també és possible trobar autors que situen l'inici de la transició en l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Estat en 1966 o que prolonguen la seua duració fins a les eleccions de l'any 1996 en les que va guanyar el Partit Popular.

Centrant-nos en el periodo que sol considerar-se pels historiadors com el més precís, s'iniciaria en la mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975. El denominat Consell de Regència va assumir, de forma transitòria, les funcions de la Direcció de l'Estat fins al 22 de novembre, data en que és proclamat rei davant de les Corts i el Consell del Regne Joan Carles I de Borbón.

El rei va confirmar en el seu càrrec al president del Govern del règim franquiste, Carlos Arias Navarro. No obstant, pronte es manifestaria la dificultat de dur a terme reformes polítiques davall el seu Govern, lo que produiria un distanciament cada vegada major entre Arias Navarro i Joan Carles I. Finalment el president del Govern va presentar la seua dimissió al rei el dia 1 de juliol de 1976. Arias Navarro seria rellevat en el seu càrrec per Adolfo Suárez, qui s'encarregaria d'empostar les conversacions en els principals líders dels diferents partits polítics i forces socials, més o menys llegals o tolerades, de cara a instaurar un règim democràtic a Espanya.

El camí utilisat fon l'elaboració d'una nova Llei Fonamental, l'octava, la Llei per a la Reforma Política que, no sense tensions, fon finalment aprovada per les Corts i someses a referèndum el dia 15 de decembre de 1976. Com a conseqüència de la seua aprovació pel poble espanyol, esta llei es va promulgar el 4 de giner de 1977. Esta norma contenia la derogació tàcita del sistema polític franquiste en només cinc artículs i una convocatòria d'eleccions democràtiques.

Estes eleccions es van celebrar finalment el dia 15 de juny de 1977. Eren les primeres eleccions democràtiques des de la guerra civil. Unió de Centre Democràtic fon el partit més votat encara que no conseguix la majoria absoluta i és el partit encarregat de formar govern. A partir d'eixe moment comença el procés de construcció de la democràcia a Espanya i de la redacció d'una nova Constitució.

El 6 de decembre de 1978 es va aprovar en referèndum la Constitució Espanyola, entrant en vigor el 29 de decembre.

A principis de 1981 dimitix Adolfo Suárez a causa del distanciament en el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la votació en el Congrés dels Diputats per a triar com a successor a Leopoldo Calvo-Sotelo es produïx el colp d'Estat dirigit per Antonio Tejero, Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch, entre atres. El colp, conegut com 23-F , fracassarà.

Les tensions internes de la UCD provocarien la seua desintegració a lo llarc de 1981 i 1982. El segment democratacristià acabaria integrant-se en Aliança Popular, passant aixina a ocupar la franja de centre-dreta. D'atra banda, els membres més pròxims a la social-democràcia s'unirien a les files del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE).

El (PSOE) va succeir a la UCD després d'obtindre majoria absoluta en les eleccions generals del 82, ocupant 202 dels 350 bancs, i començant aixina la II Llegislatura d'Espanya. Per primera vegada des de les eleccions generals de 1936, un partit considerat d'esquerres formaria govern.

[edita] Bibliografia

  • Carr, R.: España de la Restauración a la democracia. (1875 - 1980). Ed. Ariel. Barcelona, 1983.
  • Carr y Fusi, J.P.: España de la dictadura a la democracia. Barcelona, 1979.
  • Castellano, P.: Por Dios, por la Patria y el Rey: una visión crítica de la transición española. Madrid, 2001.
  • Cebrián, J.L.: La España que bosteza. Apuntes para una historia crítica de la transición. Ed. Taurus. Madrid, 1980.
  • Martínez Cuadrado, M.: "El escenario político español en la perspectiva 1975". En Anuario Económico y social de España. 1975. Ed. Planeta. Barcelona, 1976.
  • Preston, P.: El triunfo de la democracia en España: 1969-1982. Plaza y Janés. Ed. Barcelona, 1986.
  • Zambrana, J.: La alternativa libertaria (Catalunya 1976 - 1979). Ed. Fet a mà-CEDALL. Badalona, 2000.

[edita] Referències

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Transición_Española de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.

[edita] Enllaços externs

Ferramentes de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ferramentes