Unió Valenciana

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Unió Valenciana (UV)
Logo d'Unió Valenciana
President Josep Manuel Miralles
Líder {{{líder}}}
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1982
Dissolució {{{dissolució}}}
Sèu Plaça de l'Ajuntament 13 (Valéncia)
Ideologia política nacionalisme, progressisme i valencianisme
Afiliació internacional
Partits que la componen {{{partits}}}
Web http://www.uniovalenciana.org

Unió Valenciana (UV) fon un partit polític de la Comunitat Valenciana d'ideologia nacionalista, lliberal progressista i valencianista fundat per Vicent González Lizondo, Miquel Ramón Izquierdo i Vicent Ramos, entre atres. El partit s'emmarca en el centre polític[1] aspirant a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els seus interessos com a poble, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes. El seu àmbit polític és la Comunitat Valenciana. El seu actual president és Josep Manuel Miralles.

L'organisació jovenil del partit rebé el nom de Jovens Nacionalistes, definint-se com valencianista, democràtica i progressista.

Ideologia

D'ideologia progressista i valencianista, situat en el centre polític[2] i en el nacionalisme moderat[3] aspira a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes defenent els interessos valencians i promovent l'identitat i la cultura valenciana, aixina com el valencià estandardisat segons les Normes del Puig.

Aspira al màxim nivell d'autogovern federal per a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la seua consideració com a nació històrica i cultural, tradicionalment denominada Regne de Valéncia, contrari a l'ideologia pancatalanista, la qual postula que la Comunitat Valenciana forma part dels països catalans. UV postula que el conjunt dels habitants de les comarques existents en el Regne de Valéncia conformen la Nació Valenciana.

Història

Els orígens d'Unio Valenciana es troben en el partit Unió Regional Valenciana creat en 1977, del que, després del seu I Congres celebrat en octubre de 1979, en el que Unió Regional Valenciana es va transformar en Esquerra Nacionalista Valenciana, que integrava al sector mes nacionaliste i d'esquerres i la corrent mes moderada i de centre-dreta d'URV, abandonà el partit per a, mes tart, fundar el partit Unió Valenciana.

El 1 de novembre de 1980 es reuniren en el local de l'associacio "Valencia-2000" representants de varies entitats culturals que formaren una Junta Permanent d'Unio Valenciana, en l'intencio d'unificar a tot el valencianisme, de la que formaren part Miquel Ramón Izquierdo, Vicente Ramos - representant per la província d'Alacant-, Salvador Llácer Baixauli -representant per la província de Castelló-, Francesc Domingo Ibáñez -president de Valencia 2000-, Pasqual Martín Villalba -president del Grup d'Accio Valencianista-, Francisco Nieto Edo -president de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia- i Francisco Giner Mengual -representant de la Lliga Internacional d'Ensenyança.

En decembre de 1980, Miquel Ramón Izquierdo remarcaria que Unio Valenciana era un moviment cultural que agrupava a unes cinquanta entitats valencianes en la defensa de l'identitat del poble valencià i va defendre el caràcter innegociable dels símbols, la denominació de Regne de Valencia, l'himne valencià, la Real Senyera, el respecte a les províncies i l'existència de dos llengües, la valenciana i la castellana. Ramón Izquierdo i Vicente Ramos recordaren també que Unio Valenciana havia naixcut sense l'intenció de convertir-se en un partit polític, pero avisaren de que si els partits polítics no feyen una política valenciana i valencianista, el moviment valencianiste crearia un partit.[4].

En juliol de 1982 tingué lloc una reunió en Benimantell, a on Miquel Ramón Izquierdo, Vicent González Lizondo i Vicente Ramos acordaren la creació d'Unio Valenciana com a partit polític, que fon oficialment creat en agost de 1982 per a reivindicar l'identitat valenciana.

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de 1982 integrada en la coalició Coalició Popular (AP-PDP-UL-UV). Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions autonòmiques celebrades en 1983.

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de 1986 a on va conseguir una acta de diputat Vicent González Lizondo. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de 1989 i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de 1991 en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de 1995 quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del PPCV en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la Comunitat Valenciana. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit, conegut popularment com a Pacte del Pollastre.

Esta situació va ser aprofitada pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes Héctor Villalba, el regidor de l'Ajuntament de Valéncia, Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les Corts Valencianes.

Finalment, en les eleccions generals de 2004 van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de José María Chiquillo com a independent en les llistes per al senat del PP.

A causa d'unes traumàtiques eleccions internes José María Chiquillo va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar baix la direcció de Joaquín Ballester Sanz regidor per la localitat valenciana de Paterna. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada en maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de Nàquera, Josep Manuel Miralles.

El partit ha rebujat una coalició electoral en Coalició Valenciana de cara a les eleccions autonòmiques de 2007, presentant-se en canvi en Los Verdes-Ecopacifistas i Unión de Centro Liberal ,[5] , on ha obtingut un 0'9% dels vots (22.615) situant al partit com la quarta força política de la Comunitat Valenciana en número de vots[6]. No se presentaren a les eleccions generals de 2008.[7] En 2009, Unió Valenciana se presentà a les eleccions europees, baix el lema "Trau-li punta a Europa" on va obtindre 5.906 vots, sent l'únic partit que se presentava en una llista formada íntegrament per ciutadans valencians[8].

Evolució del vot en les eleccions autonòmiques
Any 1983 (coalició) 1987 1991 1995 (coalició) 1999 2003 2007 (coalició)
Número de vots 609.519 (32,11 %) 183.541 (9,24 %) 208.126 (10,5 %) 165.956 (7,1 %) 106.119 (4,76 %) 72.594 (3,03 %) 22.781 (0,95 %)
Diputats 32* 6 7 5 0 0 0

Presidents

Escissions

A partir de 1994 UV va patir numeroses escisions, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit Renovació Valencianista i Partit Regional de la Comunitat Valenciana, integrats en Coalició Valenciana, Iniciativa de Progres de la Comunitat Valenciana i Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana, integrats en el PP, i Opció Nacionalista Valenciana.

L'anunci de Josep Manuel Miralles, actual president d'UV d'ocupar un càrrec oferit pel PPCV provocà la seua última escissió en el nom d'UNIO i l'incorporació de part dels seus militants en les llistes municipals del PPCV com a independents.

El final d'Unió Valenciana

En l'any 2011 Josep Manuel Miralles va anunciar que Unió Valenciana no es presentaria a les eleccions a les Corts Valencianes i municipals d'eixe mateix any per falta de finançació econòmica i baixes de militants, quan Unió Valenciana no havia fallat mai a unes eleccions autonòmiques i municipals des de l'any 1987. En el mateix acte, Miralles va mostrar el soport que des d'Unió Valenciana es donava al Partit Popular de la Comunitat Valenciana, demanant el vot per ad ells en eixes eleccions en un acte conjunt en Francesc Camps. En resposta ad eixes declaracions, el secretari general Lluís Melero va anunciar que intentarien expulsar a Miralles del partit per tal d'evitar que les sigles foren absorbides pel Partit Popular. Els regidors i militants d'UV que volien presentar-se a les eleccions locals de 2011, anunciaven la seua presència en llistes d'atres partits, majoritàriament Units per Valéncia (UxV), qui va absorbir, entre atres, als colectius de Carcaixent o Torrent, al mateix temps que presentaven al Secretari General d'Unió Valenciana, Lluís Melero, a la llista local de Silla.

Despuix de les eleccions de 2011, que el PPCV tornà a guanyar, es va fer públic que Miralles treballaria en la Conselleria de Governació com director general de Coordinació del Desenroll Estatutari i Consultes Electorals, càrrec del que sería rellevat en l'any 2014.

Referències

Enllaços externs