Verps incoatius en valencià

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Els verps incoatius són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.

Alguns verps de la conjugació que termina en -er son nàixer, créixer, meréixer i paréixer.

Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: bollir, collir, cosir, eixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir són irregulars con canvi d'O a U.

Present d'indicatiu Present de subjuntiu
Servixsc Servixca
Servixes Servixques
Servix Servixca
Servim Servim
Serviu Serviu
Servixen Servixquen

Bibliografia[editar]

  • Est artícul utilisa informació de la Biquipedia.