Uiquipèdia - Contribucions d'usuaris [es]

Birles

2013-05-24T15:07:49Z

Jose2:

[[Image:Birles.jpg|thumb|200px|<center>'''Les birles valencianes'''.</center>]]

Les '''"Birles"''' són un joc o deport tradicional i autòcton [[valencià]]. El joc esta format per uns bolos de [[fusta]]. Actualment s'intenta la seua recuperació, impulsada tant per la Federació de Jocs i Deports tradicionals de la [[Comunitat Valenciana]], com per les institucions valencianes i els ajuntaments.

També s'impulsa especialment des de l'Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals, creada per la [[Generalitat Valenciana]]. Actualment existixen diferents campeonats a nivell valencià, a on es competix entre els diferents pobles, escoles, coleges i associacions.

==Orígens==
Les birles són un joc ancestral. La practica del joc de les birles en terres valencianes es ve practicant per lo menys fa més de 600 anys. L'antiguetat de les birles valencianes queda testimoniada en el llibre “L'Espill o llibre de les dones”, de l'escritor valencià [[Jaume Roig]], editat en [[1460]], a on ya apareix la paraula "birla" en referencia directa al joc valencià. ''"Per reduir-la jugava birla / sovent ab ella, joc d'escampella..."''.

== El joc ==
El camp de joc per a les birles te unes dimensions aproximades de 13 metros de llarc per 3 metros d'ample. Les boles són tres “mochos” que tenen forma tronc-cònica. Es llança de ma baixa a una distancia de 8.70 metros.

Les birles es planten en dos files de a tres, separades totes elles per la distancia d'una birla. En alguns pobles es planten totes juntes i en una sola fila, frontal al llançador. El desenroll del joc te l'objectiu, en tots els casos, de tirar totes les birles i només deixar una birla en peu.

== Enllaços externs ==
*[http://www.museodeljuego.org/_xmedia/contenidos/0000000076/docu1.pdf Les Birles valencianes en el "Museo del Juego" de Villa de Fuentidueña, Segovia]
*[http://www.deportevalencia.com/micro/pdf/03_birles.pdf "Les Birles, aspecte educatiu dins de la competició", Conferencia en molta documentació sobre les birles valencianes.]

[[Categoria:Deports tradicionals valencians]]
[[Categoria:Deport Valencià]]

Navarrés

2013-05-23T11:28:26Z

Jose2: /* Economia */

'''Navarrés''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca de la [[Canal de Navarrés]]. Llimita en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca i [[Sumacàrcer]] i [[Tous]] en la comarca de la [[Ribera Alta]]).

== Geografia ==
Navarrés, en el cor de la comarca, es troba situat en els voltants del riu Grande. La nomenada ''Ceja del Rio Grande'' es la part del riu que transcorre per la carretera que du el mateix nom. Est es un recorregut d'excepcional bellea que permet apreciar la impressionant massa boscosa de pinades i matorrals aromàtics del citat riu.

En el nort-oest del terme municipal es troba la [[Presa d'Escalona]], que recull aigua del [[riu Escalona]], afluent del [[Xúquer]], i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres.

=== Núcleus ===
* Navarrés
* ''Playamonte''

== Història ==
L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] (1208-1276), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, després passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 2.840 || align=center| 2.827 || align=center| 2.763 || align=center| 2.772 || align=center| 2.748 || align=center| 2.744 || align=center| 2.882 || align=center| 2.929 || align=center| 2.969 || align=center| 3.068
|}

== Economia ==
La riquea del municipi es distribuïx entre la [[ganaderia]], [[conill]] i [[porc]], i l'agricultura, entre la qual destaca la recent proliferació d'hivernàculs que han convertit el poble en un dels principals productors de flor de la [[Comunitat Valenciana]]; hi ha almagasens d'[[all|alls]] i, referent a l'indústria, una fàbrica de pantalons i una de [[vidre]].

== Monuments ==
* '''Iglésia de l'Assunció'''. Reconstruïda en el [[segle XVIII]]. Campanar alçat en [[1950]] sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura [[Neoclassicisme|neoclàssica]], que es barreja en una ornamentació [[rococó]]. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de [[volta]] de mig canó, en llunetes i [[cúpula]] al creuer. En el [[presbiteri]] té un magnífic retaule de fusta tallada.
* '''Ermita del Crist de la Salut'''. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el segle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats després de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any [[1928]], sent inaugurades les obres el dia [[30 d'agost]] d'est any. La seua construcció consta d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] en [[pilastres]], arcs de mig punt i [[volta de canó]] en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell [[retaule]] d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut. L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant [[Joan de Ribera]] en el [[segle XVII]] en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any [[1606]], sent destruïda l'any [[1936]], la qual cosa supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any [[1940]] en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada.
* '''El [[Castell de Navarrés|Castell]]'''. Alçat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalea de l'[[Edat del Bronze]], les ruïnes de la qual es troben molt propet. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dos torres.
* '''''Abribador de los moros'''''.
* '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap.
* '''Font de la Marquesa o de ''Los 24 chorros'''''. Més de dos-cents anys d'antiguetat.
* Autèntics tesors d''''art prehistòric''' en: ''Las Fuentes'', ''Abrigo del Garrofero'' (pendents de declaració de [[Patrimoni de la Humanitat]]), cova ''del Barbero'', ''Las Carasetas'' (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).

== Llocs d'interés ==
*'''Ceja del Rio Grande'''. El gorc característic de les parts montanyeses del riu convida als turistes a realisar activitats en la naturalea que, de manera professional, es desenrollen en este terme municipal: treeking, descens de barrancs, tècniques verticals de muntanya, espeleologia...
*[[Presa d'Escalona]]. En el nort-oest de terme municipal de Navarrés es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
* '''Avenc de les Graelles'''. LIC.

== Festes i celebracions ==
* '''Sant Antoni'''. En tradicional foguera, "torrà" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
* '''Semana Cultural'''. La primera semana d'[[agost]] en activitats deportives, culturals, lúdiques, etc.
* '''Festes Patronals'''. Del [[8 d'octubre|8]] al [[12 d'octubre]] en honor al Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des les processons, plenes de gran devoció; les actuacions musicals, balls, passacarrers, concerts, ball i dansa clàssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions deportives ([[fútbol]], [[Pilota a raspall|raspall]], [[tir al plat]], [[escacs]], etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; focs artificials; concursos gastronòmics, etc.

== Fills ilustres ==
*[[Joan Baptista Humet]] (Navarrés, [[1950]] - Barcelona, [[2008]] ) Cantant.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.navarres.es Ajuntament de Navarrés]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].

{{Municipis de El Canal de Navarrés}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Millars (Valéncia)

2013-05-23T11:27:41Z

Jose2:

'''Millars''' (en [[castellà]] i oficialment '''''Millares''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca d'[[El Canal de Navarrés]].

Llimita en [[Bicorp]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], [[Dosaigües]] en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]].

{{Municipis de El Canal de Navarrés}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Yàtova

2013-05-23T11:24:14Z

Jose2: /* Economia */

'''Yàtova''' (oficialment, '''''Yátova''''' en [[castellà]]) és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Foya de Bunyol]].

Llimita en [[Alboraig]], [[Bunyol]], [[Dosaigües]] i [[Macastre]] en la mateixa comarca) i en [[Cortes de Pallars]] i en [[Requena]] en les comarques de la [[Vall de Cofrents]] i la [[Plana d'Utiel-Requena]] respectivament.

== Geografia ==
El poble de Yàtova, situat a la major altitut de la comarca de la Foya de Bunyol, està catalogat com poble d'alta montanya. Se situa a 420 metros sobre el nivell del mar; per atra banda, és també el poble més interior de la comarca. El núcleu s'alça als peus del ''Motrotón'', una lloma arredonida que fa d'emblema local.

El riu ''Juanes'' que, a més del toll de la Carbonera (a on en atres temps n' hi hagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de ''las Palomas''. A més es fruïx d'uns parages naturals com la [[Serra Martés]], ''Pardenillas'', [[Tabarla]], ''[[Riu Millars (Magre)|Millars]]'', [[embassament de Forata]], etc.

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]]!! [[2006]]!! [[2007]]
|-
| align=center| 2.173 || align=center| 2.347 || align=center| 2.478 || align=center| 2.046 || align=center| 2.164 || align=center| 2.296 || align=center| 2.174 || align=center| 1.991 || align=center| 2.005 || align=center| 1.997 || align=center| 1.978 || align=center| 1.999 || align=center| 2.083 || align=center| 2.123
|}
== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de [[garrofa|garroferes]], [[armela|ametllers]] i [[oliva|oliveres]].

== Festes i celebracions ==
* '''Sant Antoni Abad'''. Les festes en el seu honor se celebren a partir del [[17 de giner]].
* '''[[Falles]]'''. Tenen lloc la fi de semana posterior a Sant Josep ([[19 de març]]).
* '''Festes Patronals'''. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat la fi de semana més propenca al [[15 de maig]] en una fira de maquinària agrícola.
* '''Festes Majors'''. Se celebren a mijan [[agost]]. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran número d'habitants del poble, les reveles, i per descontat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfrassen i ballen fins a l'alba, donant pas a la semana taurina en "[[bou de corda|bous de corda]]", grans concursos de ganaderia i "[[bou embolat|bous embolats]]".

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://yatova.es/ Ajuntament de Iàtova]
* [http://mural.uv.es/dacampan/ Plana web personal de Yàtova]
* [http://www.ive.es/ Institut Valencià d'Estadística].

{{Municipis de la Foya de Bunyol}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Godelleta

2013-05-23T11:22:49Z

Jose2:

'''Godelleta''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Foya de Bunyol]].

Llimita en [[Alboraig]], [[Bunyol]] i [[Chiva]] (en la mateixa comarca); i en [[Torís]] i [[Torrent]] (en les comarques de la [[Ribera Alta]] i l'[[Horta Oest]] respectivament).

{{Municipis de La Foya de Bunyol}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Dosaigües

2013-05-23T11:21:53Z

Jose2:

'''Dosaigües''' (oficialment, en [[castellà]] '''''Dos Aguas''''') és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Foya de Bunyol]].

Llimita en [[Alboraig]], [[Macastre]] i [[Yàtova]] (en la mateixa comarca); en [[Catadau]], [[Llombay]], [[Montroy]], [[Real de Montroy]], [[Tous]] i [[Torís]] (en la comarca de la [[Ribera Alta]]) i en [[Cortes de Pallars]] i [[Millars (Valéncia)|Millars]] (en la [[Vall de Cofrents]] i en la [[Canal de Navarrés]] respectivament).

{{Municipis de La Foya de Bunyol}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Chest

2013-05-23T11:21:13Z

Jose2:

'''Chest''' (oficialment i en castellà, '''''Cheste''''') és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Foya de Bunyol]].

Llimita solament en [[Chiva (Foya de Bunyol)|Chiva]] en la mateixa comarca; en [[Bugarra]], [[Chestalgar]] i [[Pedralba]] (en els [[Serrans]]) i en [[Loriguilla]], [[Riba-roja de Túria]] i [[Vilamarchant]] (en la comarca del [[Camp de Túria]]).

{{Municipis de La Foya de Bunyol}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Quart de Poblet

2013-05-23T11:18:41Z

Jose2:

{{Artícul destacat}}
{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localizacio_de_Quart_de_Poblet_respecte_del_Regne_de_Valencia.png‎‎‎|95px]]
|image_província = [[Image:‎ 160px-Localisacio_de_Quart_de_Poblet_respecte_de_Horta_Oest.png ]]
|nom = Quart de Poblet
|image_escut = [[Image: Quart_de_Poblet_escudo.jpg|90px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Quart de Poblet]]
|coor = 39°29′N 0°26′34
|superfície = 19.6 km²
|altitut = 40 msnm
|població = 25.499 hab.
|densitat = 1.300 hab./km²
|gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46930
|festes = Primer Dissabte de Setembre
|alcalde = Carmen Martínez Ramírez ([[PSPV]]-[[PSOE]])
|uep = [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
|notes =
}}
'''Quart de Poblet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 25.499 habitants ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2009]]).

== Geografia ==
Situat entre [[L'Horta Sur]] valenciana. La superfície del [[municipi]] es completament plana. El riu [[Túria]] creua el [[municipi]] pel nort; per l'oest circula la [[Rambla del Poyo]]. El clima es [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants son els de l'oest i de l'est.
Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de [[MetroValencia]] i per mig dels autobusos de la llínea 150 de [[Metrobús]].

==== Infraestructura i accessos ====
Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]] solquen el [[municipi]] de [[Quart de Poblet]]. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per [[autovia]] en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
* L'autovia [[Autovia del Este|A-3/E-901]] [[Madrit]]-[[Valéncia]] o ''[[Autovia del Este]]'' -antiga [[N-III]]- discorre llongitudinalment al sur de [[Quart de Poblet]] i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el [[aeroport de Manises|aeroport]].
* L'[[Autopistes d'Espanya|autovia]] [[V-30]] de circumvalació, paralela a la nova marge del riu [[Túria]], traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera [[V-11]] servix a [[Quart de Poblet]] i la conecta en la terminal del [[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.

L'[[Estació de Quart de Poblet|estació de ferrocarril]] de [[Renfe Operadora]], en la antiga '''[[Llínea C-4 (Cercanies Valéncia)|llínea C-4]] [[Valéncia]]-[[Estació del Nort (Valéncia)|Nort]] - [[Ribarroja del Túria]]''' fon adaptada a llínea 5 de [[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] inaugurant-se el dia 18 d'abril de [[2007]] un nou tram conectant [[Quart de Poblet]] en la ret del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]].

Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten [[Quart de Poblet]] en [[Valéncia]] i atres localitats (vore enllaços).

=== Barris i pedanies ===
En el [[terme municipal]] de Quart de Poblet es troben també els següents núcleus de població:
* '''Barri Sant Jerònim'''.
* '''Barri del Crist'''.
* '''Barri Sant Josep'''.

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de [[Quart de Poblet]] llimita en les localitats de
[[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Chiva]], [[Manises]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
[[Quart de Poblet]] és provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]].

No obstant, fon en la Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en la història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Cid]]; i en les fonts destaca la alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.

Després de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria (Al-Ándalus)|alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicente de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data 7 de giner de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.

Fon en [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.

La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el [[segle XIV]], encara que fon reedificada en el [[segle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], després de l'aparició del sant anacoreta al moliner.

El 14 de juny de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]].

La ''Procesió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el 8 de juny de [[1723]] després d'una época de sequíes. Set décades després, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.

A lo llarc del [[segle XIX]], els habitants de [[Quart de Poblet]] participaren en la [[Guerra de la Independència espanyola|Guerra de la Independència]]([http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/ima0083.htm Combate de San Onofre]), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la anomenada [[Batalla de Sant Onofre]] (27 de juny de [[1808]]), les tropes de la Divisió [[Valéncia]] estaben capitaneades pel brigadier [[Saint-Marc]]. El [[Papa]] [[León XIII]] declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en [[1885]], patró principal de la Vila; foren fundades l'[[Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet|Agrupació Musical L'Amistat]] i la [[Cooperativa San José]], i el 23 de maig de [[1889]] un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies [[Valéncia]]-[[Ribarroja del Túria]].

Ya en el [[segle XX]], el municipi es convirtí en el punt d'inici del anomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu [[Túria]] després de la trágica [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]] en l'objetiu de que no atravessara [[Valéncia]]. Pel seu terme discurrix l'autovia [[A-3]], que unix [[Valéncia]] i [[Madrit]], lo que ha propiciat el desenrroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels anys 60, [[Quart de Poblet]] contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys després la arribada de persones procedents principalment d'[[Andalucia]], [[Aragó]], [[Regió de Murcia]] i [[Castilla-La Mancha]], que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 26.000 habitants.

El [[19 de abril]] de [[1979]] es va constituir en [[Quart de Poblet]] el primer ajuntament democràtic, després de la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]].

En la actualitat, [[Quart de Poblet]] viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de [[MetroValencia]] a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la [[Llínea C-4 (Cercaníes Valéncia)|llínea C4]] de [[Cercaníes Valéncia]] entre Vara de Quart i [[Quart de Poblet]] deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'[[Aeroport de Valéncia]] i els núcleus urbans de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.

== Demografia ==
[[Quart de Poblet]] conta en una població de 25.499 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2009]]).

Un 5,5% de la població de [[Quart de Poblet]] es de [[inmigració en Espanya|nacionalitat extranjera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<ref>'''Font''': Explotació estadística del censo segons el [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de [[Quart de Poblet]]<ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </ref>
|-
! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]
|-
| align=center| 1.674||align=center| 1.921 ||align=center| 1.814 || align=center| 2.263 || align=center| 2.644 || align=center| 3.152 || align=center| 3.993 || align=center| 5.408 || align=center| 10.571 || align=center| 20.529 || align=center| 27.409 || align=center| 27.404 || align=center| 27.112 ||align=center| 25.739 || align=center| 25.430|| align=center| 25.340|| align=center| 25.441|| align=center| 25.499
|}

== Economia ==

Els cultius principals son de regadiu: [[Taronjer]]s, [[peral]]s, [[hortaliça]], cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven [[cereal]]s, [[vid]], [[garrofer]]es i [[olivera]].

Les industries tradicionals son textils, refractaris, ceràmica, etc.

== Monuments ==
[[Image:Iglesia_Quart_de_poblet.jpg|thum|Plaça de l'Església]]
* '''Església Parroquial'''. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el [[segle XVIII]] i restaurada en [[1916]].La capella de la Verge es obra de [[Bartolomé Ribelles Dalmau]]. En [[1958]] es creà la parròquia del Santíssim Crist.

* '''Ermita de Sant Onofre'''. Dins del eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imagens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.

* '''Cisterna Arabe'''. El apartat monumental, lo més destacable de [[Quart de Poblet]] es la seua cisterna arabe, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l¡ampliació de la Església. Declarat monument històric-artístic arqueológic, en [[1981]].

== Cultura ==

* Agrupació Musical "L'Amistat" [[1895]]
* Orfeó Veus Juntes [[1975]]
* Grup de Dançes de Quart de Poblet [[1978]]
* Asociació Musical Barrio del Cristo [[1984]]
* Societat Artístico Musical "La Unió" [[1991]]
* Coro "Farinelli" [[1995]]
* Asociació Cultural de Tabals i Dolçaines "Va de Bó" [[1997]]

== Social ==

=== Accessibilitat en el Municipi ===
En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficicials. Este plà plurianual, ya ha merexcut un reconeixement per part del [[Ministeri de Treball d'Espanya|Ministeri de Treball]] al otorgar a l'Ajuntament el [[premi Reina Sofía]] d'Accesibilitat Universal 2005. Tambén s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accesible construït per la [[Generalitat Valenciana]].

== Festes locals ==

5 de giner. [[cavalcata de Reis Magos]].

17 de giner. Festivitat de [[Sant Antoni Abad]]. Bendició de animals i repartiment de pà beneit.

19 de març. [[Falles]] de Sant Josep.

Març. Actes del Mig Any de Moros i Cristians.

Març/Abril. [[Semana Santa]].

1 de maig. Festes del Barri de San José.

1 de juny. [[Verge de la Llum]], patrona de la vila.

9 de juny. Processió de [[Sant Onofre]].

10 de juny. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la [http://lamistat.quartdepoblet.org Agrupació Musical L'Amistat] i [[processió]].

Juny. [[corpus Christi]]. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge seguent a la festivitat.

Final de juny. Festas del Barri de San Jerónimo.

Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de [[Moros i Cristians]], que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.

9 d'octubre. [[Día de la Comunitat Valenciana]].

Novembre. Actos en honor de [[Santa Cecilia]], patrona de la música.

Decembre. [[Nadal]]. Fireta de Nadal en el [[Polideportiu]].

=== Festes Moros i Cristians ===

El seu orige es remonta a [[1985]]. Es realisen en conmemoració de la batalla que el Mío Cid lliurà contra les tropes [[Almorávide]]s acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Africa [[Yusuf ibn Tashfin]], en el plà de Quart que suposà la lliberació de [[Valéncia]] de les amenaçes musulmanes d'aquella epoca per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del exércit [[almorávide]] en la [[peninsula Iberica]] de mans cristians.

Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de [[Quart de Poblet]], y està conformada per huit comparses.

Bando Moro
* Faitanar
* Alí Ben Bufat
* Hussun Kaaba
* Almahà Ben Jové

Bando Cristià
* Almogávares
* Piratas
* Llauradors
* Templarios

Les festes es realisen els seguents dies:
* '''Dijous''' (nit) Pregó de Festes
* '''Dibendres''' (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla
* '''Disabte''' (nit) Entrada Mora i Cristiana
* '''Dumenge''' (matí) Desfile Infantil
* '''Dumenge''' (vesprà) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Ramón Segarra Asensio<ref> En les [http://www9.mpt.es/documentacion/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/banco_de_datos/cargos_representativos/30_aniversario/parrafo/011/document_es/Alcaldes79_Valencia.xls Eleccions municipals de [[1979]]] fon triat Onofre Colomer Mateu fins el 11 de giner de [[1981]], on li entrega el carrec a Ramón Segarra Asensio. </ref>
| Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_2 = Onofre Colomer Mateu
| Partit_2 = PSPV-PSOE
| Alcalde_3 = Ramón Segarra Asensio
| Partit_3 = PSPV-PSOE
| Alcalde_4 = Ramón Segarra Asensio
| Partit_4 = PSPV-PSOE
| Alcalde_5 = Ramón Segarra Asensio
| Partit_5 = PSPV-PSOE
| Alcalde_6 = Carmen Martínez Ramírez
| Partit_6 = PSPV-PSOE
| Alcalde_7 = Carmen Martínez Ramírez
| Partit_7 = PSPV-PSOE
| Alcalde_8 = Carmen Martínez Ramírez
| Partit_8 = PSPV-PSOE
}}

== Notes ==
<references />

== Bibliografia ==
* <cite>Carta de Poblament.</cite> Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó
* <cite>Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet.</cite> 1984. Vicente Coll Ferrer
* <cite>Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet.</cite> Archivo Municipal.
* ''Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812''. José Ramón Sanchis Alfonso.

== Enllaços externs ==
* [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística] D'on se va extraure informació en el seu consentiment.[[Wikipedia:Autorizaciones/Federación Valenciana de Municipios y Provincias]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Cuart de Poblet}}

{{Municipis de L'Horta Oest}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Almenara

2013-05-23T11:13:03Z

Jose2:

'''Almenara''' és un [[municipi]] de la [[provincia de Castello]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanye a la [[comarca]] de la [[Plana Baixa]]. La seua població censada en [[2011]] era de 6.102 habitants ([[Institut Nacional d'Estadistica (Espanya)|INE]]).<ref name=ine>[http://www.ine.es/nomen2/index.done INE - Relació d'unitats poblacionales]</ref>

== Toponimia ==
El terme Almenara prove de l'[[àrap|arabic]] المنارة (''al-manāra''), "far", a la seua volta derivada de نار (''nār''), "foc". El nom fa referéncia a les torres null situades en l'encerrellada del Castell, des de les que s'encenien focs com senyal d'avís.

== Geografia fisica ==
Almenara se situa en la transició entre plana de la Plana, al nort del terme i la comarca natural del [[Vall de Segà]], a on se situa el poble i les millors terres, encara que administrativament s'enquadra en el sector més meridional de la [[Plana Baixa]], entre la costa mediterranea i les estribaciones de la [[Serra d'Espadán]].<ref name=almenenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Almenara}}</ref>

El terme, predominantment pla al sur i a l'este, és més accidentat cap al nort i, sobre tot, a l'oest, a on s'alça la Montanya de la Frontera (369 m). Al nort del caixco urbà s'alça l'encerrellada del Castell (175 m) i a l'este del ferrocarril, a tan soles 2,5 km del mar, s'alça el mont dels Estanys (110 m). La costa, de més de 3 km, és baixa i arenosa i entre esta i la terra firma s'esten el [[Marjal d'Almenara|marjal]], aprofitat des d'amijanats del [[sigle XIX]] per al conreu d'[[arròs]], i que està separat de la plaja de Casablanca per una estreta [[restinga]].<ref name=almenenci />

El terme està drenat pels barrancs de la Murta i l'Arquet, al sur, i els de Covatelles i Talavera al nort. Tots ells desapareixen entre els marjals, sense aplegar a desaiguar al mar. La superficie forestal està restreta a la zona alta i inaccessible de les montanyes, i està constituida per [[pi]]s, [[romer]], [[Genista scorpius|argilaga]] i [[Cytisus|ginesta]]; i al marjal, a on creixen [[juncar]]es.<ref name=almenenci />

===Localidades limítrofes===
{| border="3" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="70%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Vall d'Uxó]] i [[La Llosa]]
| width="35%" align="center"|
|-
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Sagunt]] i [[Cuart dels Valls]]
| width="30%" align="center"|'''Almenara'''
| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Mar Mediterraneu]]
|-
| width="35%" align="center"|
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Cuartell]], [[Benavites]] i [[Sagunt]]
| width="35%" align="center"|
|}

== Historia ==
Els testimonis més antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el [[epipaleolítico]], aixina com uns [[dólmen]]es i un possible [[menhir]] del [[eneolítico]]. Hi ha un poblat de la [[Edat del Bronze]] en la Montanya Blanca, i menuts restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual castell s'han trobat un poblat i necropolis [[Ibers|iberic]]s, prou desobrats per les construccions posteriors. Hi ha, aixina mateix, restants d'una intensa romanizació, lligada a la veïna [[Sagunt]] i que testimonien el jaciment del Punt del Cid i els restants d'un embarcador que han aparegut en els marjals costers. Se coneixen, ademés, 18 llapides romanes, alguns trams de camins, i els restants d'una vila i una torre en les rodalies dels ''estanys''.<ref name=almenenci />

En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construi el castell de cuyo far presa el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Borriana, al nort, i la de Murviedro, al sur. [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] prengue la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren varies alqueries escampes en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una poblacio als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urba d'Almenara.<ref name=almenenci />

En [[1292]] passà a mans de [[Joan de Próxita]], senyor de la Baronia de Luchente. Després, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Cuart dels Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Cuartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benisanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Segorbe i els [[Germanies|agermanados]], que foren derrotats i cuyo decliu començà després d'esta derrota. Se produiren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independéncia Espanyola|guerra de l'Independencia]]. La població, que havia aumentat considerablmente des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les varies passes que assolaren la zona.<ref name=almenenci />

== Demografia ==
A principis del [[sigle XVI]] Almenara contava en 144 veïns (uns 580 habitants), poblacio que se mantingué estable fins a mijans del [[sigle XVIII]], en que alcançà els 400 veïns (uns 1600 habitants). La població quedà estable de nou fins la dècada de [[1950]] en que se duplicà fins alcançar els 2.840 habitants. En [[1981]] se duplicà de nou, a l'alcançar els 5.032 habitants, sifra que s'ha mantingut casi invariable fins [[2005]], any en que de nou inicia un considerable increment demografic.

El nucleu historic i principal d'Almenara se troba a uns 4 km de la costa, baix l'encerrellada del Castell. En la mitad nort de la restinga que separa la zona de marjals de la plaja de Casablanca s'ha desenrollat el '''Barri Mar''', denominat oficialment '''Platja d'Almenara Casablanca''', que ya conte en 840 habitants en [[2011]].<ref name=almenenci /><ref name=ine />

== Referencies ==
{{listaref}}

[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Albocàsser

2013-05-23T11:08:15Z

Jose2:

'''Albocàsser''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[provincia de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]] i capital de la mateixa.

{{Municipis de L'Alt Maestrat}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

El Campet de Mirra

2013-05-23T11:07:17Z

Jose2:

'''El Campet de Mirra''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]]

{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Novelda

2013-05-23T11:05:21Z

Jose2:

'''Novelda''' és una localitat situada en la comarca de la [[Vall del Vinalopo]], en la [[província d'Alacant]]. Conta en uns 23.000 habitants. Es troba situada junt al ''riu'' que dona nom a la vall i a 165 quilometros del [[Cap i Casal]].

== Economia ==
Les activitats eonómiques fonamentals son el cultiu del [[raïm]] i el comerç d’especies (sobre tot [[safrà]]); també és molt important l’extracció i producció de marbre de les numeroses canteres que es localisen en el seu terme i en el d’unes atres poblacions colindants, com la [[Romana]] i el [[Pinos]].

== Historia ==
Troballes arqueologiques en coves i assentaments (Cova dels Misteris, Cova del Migdia) testimonien que la localitat fon habitada des de la [[Prehistoria]]. Els [[almohades]], en el [[segle XII]], s’assentaren en un tossal conegut com la Mola, a on construïren un castell que fon conquistat pels cristians en [[1252]].

== Monuments ==
La ciutat –titul otorgat en [[1901]]- de Novelda te un gran valor monumental del qual destaca el seu patrimoni:

*Casa Museu Modernista: Conte un espai dedicat al llegat del cientific i mari [[Jorge Juan i Santacilia]].
*Centre Cultural Gómez–Tortosa,
*Casino.
*Santuari de Santa Maria Magdalena: a 3 km de la poblacio es situa este santuari dedicat a la patrona de la localitat, que s’erigix davant del castell.
*Castell de la Mola: En el qual destaca la seua Torre Triangular, unica en [[Europa]].
*Museu de Prehistoria.
*Iglesia archiprestal de Sant Pere: Concebuda en estil barroc.

{{Municipis d'El Mig Vinalopó}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Elda

2013-05-23T11:03:13Z

Jose2:

'''Elda''' és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], situada en la [[província d'Alacant]]. Te una població de 54 536 habitants, ocupant el 7º posat en número d'habitants entre les ciutats de la província d'Alacant i el seu terme municipal ocupa una àrea de 44,86 quilómetros quadrats.

Ubicada a vores del [[riu]] [[Vinalopó]], és la capital i ciutat més important de la [[comarca]] del [[Mig Vinalopó]] i el seu caixco urbà, fusionat completament en el de [[Petrer]], forma junt en el d'esta ciutat una [[conurbació Elda-Petrel|conurbació]] de 89.336 habitants. Conta en una important industria de [[calçat]], en particular el femení, que representa la principal activitat econòmica de la població.

{{Municipis d'El Mig Vinalopó}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Xixona

2013-05-23T09:34:38Z

Jose2:

'''Xixona''' (en [[Castellà]]: ''Jijona'') és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[Província d'Alacant]], en la comarca de [[L'Alacantí]], en la [[Comunitat Valenciana]], mundialment famós per ser el lloc en el que es produïx un apreciat dolç [[Nadal|nadalenc]]: el [[torró]], tant la varietat de Xixona com la d'Alacant. Conta en 7.596 habitants ([[INE Espanya|INE 2006]]).

== Demografía ==
Xixona conta en 7.575 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]). La població fluctua segons l'estació de l'any; en [[estiu]] el número de habitants es menor.

== Monuments i llocs d' interés ==
*'''Castell'''. Edifici d'interés arquitectònic.
*'''Convent Franciscà de la ;Mare de Deu d'Orito'''. Edifici d'interés arquitectònic.
*'''Ermita de Santa Barbera'''. Edifici d'interés arquitectònic.
*'''Iglésia de Santa Maria'''. Edifici d'interés arquitectònic.
*'''Museu del Torró''', a on es conserven recorts de la família Sirvent Selfa fundadora de les marques El Lobo i 1880.

== Festes ==
Es celebren festes de [[Moros i Cristians]] en la segona quinzena de [[febrer]]. Estos Moros i Cristians son també nomenats ''Festes dels Gelaters''.

Les festes patronals de la localitat, també de Moros i Cristians se celebren en [[agost]], en el fi de semana mes pròxim al dia 24, Sant Bartolomé, co-patro de Xixona junt a Sant Sebastià.

== Enllaços externs ==
*[http://www.xixona.es/ Ajuntament de Xixona]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03083&Submit.x=23&Submit.y=7 Índex estadístic del municipi de Xixona]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion Dades i sifres dels municipis de la província d'Alacant]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://www.jijona.com Consell Regulador de Xixona i Torró d'Alacant]
*[http://www.festesxixona.com/ Web oficial de la Federació de Moros i Cristians de Xixona]
*[http://intercentres.cult.gva.es/cristofolcolom/HTML/castella.htm#C Situació i descripció geogràfica, física i urbana de Xixona]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
*[http://www.museodelturron.com/ Pagina del Museu del Torró]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Jijona}}
{{Municipis de L'Alacantí}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

La Torre de les Maçanes

2013-05-23T09:33:27Z

Jose2:

'''La Torre de les Maçanes''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca del [[L'Alacantí]].

{{Municipis de L'Alacantí}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Sant Vicent del Raspeig

2013-05-23T09:32:59Z

Jose2:

'''Sant Vicent del Raspeig''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca del [[L'Alacantí]].

{{Municipis de L'Alacantí}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Sant Joan d'Alacant

2013-05-23T09:32:23Z

Jose2:

'''Sant Joan d'Alacant''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca del [[L'Alacantí]].

{{Municipis de L'Alacantí}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

El Campello

2013-05-23T09:31:54Z

Jose2:

'''El Campello''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca del [[L'Alacantí]].

{{Municipis de L'Alacantí}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Aigües de Busot

2013-05-23T09:30:58Z

Jose2:

'''Aigües de Busot''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]], o bé '''Aigües de Busot'''.<ref name="GEC">{{GEC|0001333|nom=Aigües de Busot|consulta=1 octubre 2010}}</ref>

== Història ==
Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquesta, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara només queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des del [[1252]] al [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes ultimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en [[1816]], havia tingut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.

En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.

== Activitats econòmiques ==
Aigües ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.

== Entorn natural ==
A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínia de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. Es un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].

{{Municipis de L'Alacantí}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Riu Bolulla

2013-05-23T09:29:30Z

Jose2:

El '''riu Bolulla''' és un [[riu]] de la [[província d'Alacant]]. Naix en el vall de [[Tárbena]] i desemboca en el riu [[Algar]], del que és afluent i que aplega al mar [[Mediterràneu]] en [[Altea]].

Te una llongitut aproximada de 4 quilómetros i presenta un cabal molt intermitent.

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Río_Bolulla}}

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Pinoso

2013-05-23T09:27:18Z

Jose2: S'està redirigint a El Pinós

#REDIRECT [[El Pinós]]

Acció Nacionalista Valenciana

2013-05-22T11:53:47Z

Jose2:

{{Partit Polític |
| nom = Accio Nacionalista Valenciana (ANV)
| color = #0089CE
| logo = [[Image:ANV.jpg|Logo d'Accio Nalionalista Valenciana|135px]]|
| president = [[Boro Vendrell]]
| fundació = 1933-1936. Refundacio en 2005.
| ideologia = [[nacionalisme]] i [[valencianisme]]
| sèu = [[Sueca]] (Valéncia)
|internacional = |
| web = http://www.accionv.com|
}}
[[Image:Accio.gif|thumb|180px|Eixemplar del 16 de Juny de 1934 del Periodic '''“Accio“''' d'Accio Nacionalista Valenciana que es publicava semanalment]]

'''Acció Nacionalista Valenciana''' (ANV) és un partit polític fundat en [[agost]] de [[1933]], que en els seus origens tenia un caracter nacionaliste, [[valencianiste]] i de marcada tendencia catolica.

Va ser format per jovens estudiants universitaris procedents de l'[[Agrupació Valencianista de la Dreta]], una escissió valencianista de la [[Dreta Regional Valenciana]].

La seua publicació principal era el semanari ''Acció'' (1934). Els seus principals directius foren [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]].

Defenia l'existència de la personalitat nacional valenciana i reclamava un estatut d'autonomia per a la [[Nacio Valenciana]]. A partir del mes de [[juny]] de [[1935]] pendrà el nom d' '''Acció Valenciana'''. Es va dissoldre en mig dels inicis de la [[guerra civil espanyola]], el local fon incautat per la [[UGT]] de la neteja pública, i molts socis foren fusilats.

En [[març]] de [[1939]] [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], Josep Sanç Moya, Josep Vila Cabanes i Ricart Sanmartín Bargues intentaren reconstruir el grup en forma de societat folklorica, pero foren denunciats al Governador Civil, qui va prohibir definitivament la societat en març de [[1940]].

== Refundacio en l'any 2005 ==
En l'any [[2005]] diversos valencianistes provinents d'una [[Unio Valenciana]] que en aquell moment estava desintegrant-se, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a Accio Nacionalista Valenciana, i sera oficialment en [[febrer]] de [[2006]] quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial.

Ideologicament, ANV te un fort component nacionaliste, més alla del [[nacionalisme]] moderat d'[[Unió Valenciana]], i lligüisticament i identitariament parlant, defenen decididament la [[llengua valenciana]] i les [[Normes d'el Puig]], tenint en conte, que un dels motius dels seus fundadors per a crear el nou partit i refundar ANV, era que [[UV]] havia fet una defensa molt fluixa i tebea de la llengua i l'identitat valenciana en les institucions a on tenia representació.

El seu president actualment es [[Boro Vendrell]]. Han editat 4 numeros del seu bolleti informatiu "Acció". Presentaren una llista en un municipi de l'[[Horta de Valencia]] a les Eleccions Municipals de [[2007]]. No presentaren llista a les ultimes eleccions a la [[Generalitat Valenciana]]. Actualment es troba en un periodo de certa inactivitat.

== Enllaços externs ==
*[http://www.accionv.com Portal d'ANV]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Nacionalisme Valencià]]

Gorga

2013-05-22T11:49:07Z

Jose2:

'''Gorga''' és un poble [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[Província d'Alacant]], en la comarca del [[Comtat]].

== Localisació ==
Municipi valencià situat en la comarca del Comtat de [[Cocentaina]], a on s'ajunten les Valls de Travadell i de Seta. Es troba a 15 km. d'[[Alcoy]] i a uns 75 d'[[Alacant]]. Llimita en els térmens municipals de [[Millena]], [[Quatretondeta]], [[Cocentaina]], [[Benilloba]], [[Penàguila]] i [[Benasau]]. La seua situació geogràfica interior i la seua orografia han fet que la població anara minvant, reduint-se hui en dia a prop de 300 veïns.

== Monuments ==
*Església de la Mare de Déu de l'Assunció.
*Casa senyorial del Marqués d'Ariza.

== Festes ==
Les festes patronals es celebren a primers de [[setembre]] en honor de la Mare de Déu de Gràcia i els Sants de la Pedra. Destaca també la festa de Sant Blai, a principis de [[febrer]], en la que es repartix el "Pa Beneït".

[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

{{Localitats d'El Comtat}}

Agres

2013-05-22T11:46:18Z

Jose2:

'''Agres''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat al nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] d'[[El Comtat]]. Conta en 623 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

== Geografia ==
Poble de montanya. Està situat entre la [[Serra de Mariola]] i la [[Serra d'Agullent]], en la zona nort de la província d'Alacant i sur de la [[província de Valéncia]], el seu terme delimita abdós províncies. És poble empinat de barri antic ben conservat i ple de fonts d'[[aigua]] neta i freda.

El clima es fresc, de montanya i la neu garantisada tots els [[hivern|hiverns]]. El 6 de [[giner]] les temperatures descendiren fins als -7 ºc.

=== Localitats limítrofes ===
Els seus llímits son: al nort, [[Agullent]], [[Benissoda]] i [[Albaida]]; al est, [[Muro d'Alcoy]] i [[Cocentaina]]; a l'oest, [[Alfafara]] i [[Bocairent]]; i al sur, [[Alcoy]].

== Economia ==
L'economia d'Agres es bàsicament agrícola de fruts de secà com son les [[poma|pomes]] i els [[albercoc|albercocs]]. Encara que la major producció és de [[armela|armelers]] i [[oliva|olivars]]. Conta en un taller de fusta i forja de [[ferro]] i metals. N'hi han algunes industries textils. N'hi han també dos almàsseres d'[[oli]] i una Cooperativa agrícola.

== Enllaços externs ==
* [http://www.agres.es Web de l'Ajuntament d'Agres]
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03003 Índex estadístic municipal d'Agres]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://www.pastoret.org Web de la Filà dels Pastors de la Mare de Deu d'Agres]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

{{Localitats d'El Comtat}}

Alcanalí

2013-05-22T11:43:22Z

Jose2:

'''Alcanalí''', oficialment '''Alcalalí''', es una població de la [[Vall de Pop]], en la comarca de la [[Marina Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]).

== Geografia ==
Alcanalí és una població situada al territori d'[[Aixa (Marina Alta)|Aixa]], travessat pel riu [[Xaló-Gorgos]]. Un dels seus afluents és el [[el Barranc de Passula|barranc de Passula]], que separa el terme municipal d'Alcanalí del de [[Xaló]]. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada ''Alquellelin'' en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'[[entitat local menor]] de [[la Llosa de Camacho]], les partides de [[Passula]], la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra [[Seguili]] i el [[coll de Rates]], una de les entrades a la [[Marina Alta]] des de la [[Marina Baixa]]. El seu terme és de 14,4 km2.

=== Núcleus ===
* Alcanalí
* [[Llosa de Camacho]]

=== Llímits ===
El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de [[Benidoleig]], [[Xaló]], [[Llíber]], [[Murla]], [[Orba]], [[Parcent]] i [[Pedreguer]] (en la mateixa comarca); i també en el terme de [[Tàrbena]] (en la comarca de la [[Marina Baixa]]).

=== Accés ===
S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista [[AP-7]]. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.

== Història ==
[[Jaume I]] prengué Alcanalí en [[1245]] i li'l donà a na [[Berenguela Alonso de Molina]] en l'any [[1268]]. En [[1325]] l'adquirí n'[[Hugo de Cardona]]. Fins a l'any [[1408]] en [[Pere de Castellví]] fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. L'any [[1409]] se li otorgà l'independència jurídica. En [[1599]] [[Eximén Pérez Roiç de Lihori]] el comprà a [[Martí d'Alagó]]. Quedà despoblat en [[1609]] a causa de l'[[expulsió dels moriscs]] i en [[1610]] se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En [[1616]], es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de [[Mosquera]]. L'últim baró fon [[José Roiç de Lihori]]. El títul passà als barons de Llaurí. En el [[sigle XVIII]] produïa [[cereals]], [[seda]], [[garrofa (ceratonia)|garrofes]], [[oli]], [[almela|almeles]], [[pansa|panses]], [[moscatell]] i [[figa|figues]]. Manté una torre del [[sigle XIV]].

== Demografia i economia ==
És remarcable l'evolució demogràfica: en [[1572]] tenia 36 famílies; en [[1787]] n'eren 369 habitants; en [[1845]], 450; en [[1900]], 1.118; i ya més recentment, en [[1986]], 649, i en [[2002]] pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En [[2007]] ya n'eren 1.395 habitants.

La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de [[raïm]] i [[taronja|taronges]] en les seues fèrtils terres.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.118 || align=center| 925 || align=center| 909 || align=center| 1.010 || align=center| 961 || align=center| 831 || align=center| 731 || align=center| 685 || align=center| 611 || align=center| 855 || align=center| 981 || align=center| 1.352 || align=center| 1.395
|}

== Monuments ==
* '''Torre Medieval'''. Del segle XV, declarada Bé d'Interés Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.
* '''Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcanalí''', Ruiz de Lihori.
* '''Iglésia de la Nativitat'''. Edifici d'estil [[neoclàssic]] del segle XVIII.
* '''Ermita de Sant Joan de Mosquera'''. Del segle XVIII
* '''Ermita del Calvari'''. Construïda entre [[1952]] i [[1954]].

== Cultura ==
=== Museus ===
* '''Museu de la Pansa'''. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre segles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.
* '''Museu Etnològic'''. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en [[2007]], i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.

=== Deports ===
Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la [[Vall de Pop]], és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la [[Pilota Valenciana]]. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les [[llargues]] que només permet la seua pràctica al carrer.

=== Gastronomia ===
Els menjars tradicionals són el puchero, les coques i l'[[arròs en fesols i naps]].

== Festes ==
* '''Festes de Juny'''. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el [[23 de juny|23]] al [[26 de juny]]. Són tradicionals les processons religioses, els focs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.
* '''Festes de Sant Miquel'''. Tradicionalment es celebraven el [[29 de setembre]], pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'[[agost]]. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.alcalali.es/ Ajuntament d'Alcanalí.]
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística].
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].

{{Municipis de La Marina Alta}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

L'Atzúvia

2013-05-22T11:42:47Z

Jose2:

'''L'Atzúvia''' o '''Adsubia''' (oficialment i en [[castellà]]) és una població i [[municipi]] de la [[comarca]] de la [[Marina Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]). Antigament es denominava ''L'Atzúvia dels Roques'' o la ''Vila dels Roques''.

== Geografia ==
L'Atzúvia està situada en la [[Valls de Pego]] als peus de la [[Serra Gallinera]] i la [[Serra Negra]]. L'orografia del terme, de 14,7 km2, propicia el cicloturisme i el senderisme. Cal destacar entre els seus parages el Tossal del Llop, zona d'acampada; la serra de l'Orcha, la serra de la Safor, la cova de Bassiets i, la més coneguda, del Canelobre.

=== Núcleus ===
* L'Atzúvia
* [[Forna]]

=== Llímits ===
El terme municipal llimita en els de [[Pego]], [[la Vall d'Ebo]] i [[la Vall de Gallinera]] (a la mateixa comarca); i en els de [[Vilallonga]] i [[Oliva (Safor)|Oliva]] (en la [[Safor]]).

=== Accés ===
S'accedix a L'Atzúvia prenent l'eixida 61 de l'autopista [[AP-7]], passant per Pego i prenent la CV-700.

{{Municipis de La Marina Alta}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Murla

2013-05-22T11:41:41Z

Jose2:

'''Murla''' és un poble [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[Província d'Alacant]], en la Comarca de la [[Marina Alta]].

== Localisació ==
Municipi valencià situat en la [[Marina Alta]], en la subcomarca de la Vall de Pop. Es troba a uns 20 km. de [[Dénia]] i a uns 90 de la ciutat d'[[Alacant]]. Té prop de 400 habitants i una superfície aproximada de 6 km. quadrats. Llimita en les localitats d'[[Orba]], [[Parcent]], [[Benigembla]] i la [[Vall d'Alauar]].

== Festes ==
A l'hivern es celebra la festa de Sant Sebastià, el [[20 de giner]]. A l'[[estiu]] es celebren les festes patronals dedicades a la Divina Aurora i al Crist del Salvador, el dies 5 i 6 d'[[agost]], a on destaca per la seua bellea el tradicional Cant de l'Aurora. Ya en la primavera d'[[hivern]] es celebra la festa de Sant Miquel, el dia [[29 de setembre]].

== Monuments ==
*Església de Sant Miquel (Castell de Pop). L'església està construida sobre el primitiu castell islàmic, del que encara queda una torre.
*Ermita de la Sanc.
*Ermita de Sant Sebastià.

{{Municipis de La Marina Alta}}

[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Banyeres

2013-05-22T11:39:13Z

Jose2:

'''Banyeres''', en [[castellà]], '''Bañeres''', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Està situat en el nort de la [[província d'Alacant]], concretament en la [[comarca]] de [[L'Alcoyà]]. Conta en 7.193 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

=== Localitats limítrofes ===
Banyeres llimita en les següents localitats: [[Alcoy]], [[Beneixama]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Fontanars]], [[Onil]] i [[Ontinyent]].

== Gastronomia ==
La gastronomia popular oferix ''olla de penques'', gaspacho, ''borra'' i ''coquetes fregides''. La beguda típica és el licor d'herbes o [[herbero]] elaborat a base d'''herbetes'' tipiques de la [[Serra de Mariola]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.cristiansbanyeres.blogspot.com/ Filà Cristians de Banyeres de Mariola]
*[http://www.caballerosdelabarra.blogspot.com/ Esquadra Cavallers de la Barra de Banyeres de Mariola]
*[http://www.totbanyeres.com Totbanyeres.com, portal dels comerços, empreses i associacions de Banyeres de Mariola]
*[http://www.portademariola.com/index.php?&id=2 Pagina de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03021&Submit.x=55&Submit.y=15 Índex d'estadística municipal de Banyeres]. Unitat de Documentació de la Diputació d´Alacant
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03021 Banyeres en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.gva.es/jsp/distributivas/contenidodistr.jsp?tipo=MUSEOS Museu Valencià del Paper]
*[http://www.colectiuaitana.com/ Colectiu Aitana]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.

{{Municipis de L'Alcoyà}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Ruta dels Monasteris de Valéncia

2013-05-22T09:53:20Z

Jose2:

[[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|250px|Claustre del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en [[Alfauir]], inici de la Ruta dels Monasteris.]]
La '''Ruta dels Monasteris de Valéncia''' ([[GR]]-236) és una ruta religiosa, cultural i turística inaugurada en l'any [[2008]].<ref>'''Font''': [[El Mundo]].[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/03/14/valencia/1205508701.html S'inaugura la ruta dels Monasteris.]</ref><ref>'''Font''': [[Las Provincias]]. [http://www.lasprovincias.es/ocio/escapadas/rutamonasterios.html La ruta dels Monasteris: El Pas del Pobre.]</ref>Esta ruta unix cinc històrics [[monasteris]] tots ells situats en les comarques centrals de la [[Província de Valéncia]] a lo llarc de 90 km. La ruta te el seu inici en la ciutat de [[Gandia]] i finalisa en [[Alzira]], travessant les comarques valencianes de La [[Safor]], [[Vall d'Albaida]] i la [[Ribera Alta]].

== Monasteris ==
La Ruta dels Monasteris de Valéncia compren la visita als següents monasteris, tots enclavats en la província de Valéncia, en el següent orde de visita:
*1 [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] ([[Alfauir]]).
*2 [[Monasteri del Corpus Christi (Lluchent)|Monasteri del Corpus Christi]] ([[Lluchent]]).
*3 [[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]).
*4 [[Monasteri d'Aigües Vives]] ([[Carcaixent]]).
*5 [[Monasteri de La Murta]] ([[Alzira]]).

== Itineraris ==
La ruta pot realisar-se a traves de quatre itineraris diferenciats:
*A peu, acondicionada i senyalisada per a la pràctica del senderisme.
*En [[coche]].
*En [[bicicleta]] de montanya, acondicionada i senyalisada per a la pràctica de [[BTT]].
*A [[cavall]], senyalisada i homologada per la [[Real Federació Hípica Espanyola]] (RFHE).

Tots els itineraris són diferents i no discorren exactament per els mateixos municipis; pero tots els traçats passen per tots els monasteris.

=== Itinerari a peu ===
El itinerari a peu discorre per la senda de [[Gran Recorregut]] '''GR-236''' homologada per la Federació Valenciana de Montanyisme. El GR-236 es el còdic internacional del traçat a peu de la Ruta dels Monasteris. Recorre 17 municipis de la província de Valéncia a lo llarc d'antigues sendes històriques migevals com el Pas del Pobre, sendes de montanya, camins reals i rurals i antigues vies de ferrocarril.

El GR-236 escomença en l'estació de Renfe de Gandia i finalisa en l'estació de Alzira passant pels següents monasteris i en este orde:

*1 [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
*2 [[Monasteri del Corpus Christi (Lluchent)|Monasteri del Corpus Christi]]
*3 [[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]]
*4 [[Monasteri de Aigües Vives]]
*5 [[Monasteri de La Murta]]

La Ruta dels Monasteris a peu requerix de 2 a 4 jornades depenent de la distancia que es desige realisar cada dia. Existix una senda principal (3-4 dies) i atre recorregut que acurta la senda (2-3 dies), pero en esta última es queda sense visitar el Monasteri del Corpus Christi de Lluchent.

=== Senyalisació GR-236 ===
La senda [[GR]]-236 es troba molt ben senyalisada a lo llarc de tot el seu recorregut i només és necessari prestar atenció a les senyals que el pelegrí o excursioniste es trobarà a lo llarc del camí. Totes les senyals es troben en bon estat ya que la ruta s'inaugurà en l’any [[2008]].

La senda està perfectament senyalisada de principi a fi, des de l’estació de RENFE de Gandia fins a l’Estació de RENFE d’Alzira. N'hi han pals indicatius en les bifurcacions problemàtiques en senyals d`'ubicació (indiquen on et trobes) i de direcció (indiquen el temps i la distància fins al següent poble o Monasteri). Són [[blanc|blanques]] i [[roig|roges]] i totes porten el còdic de la senda (GR-236). Cada 40-50 metros hi ha marques de pintura en el sol (2 llínees paraleles; blanca la de dalt i roja la de baix). Quan la senda travessa un núcleu urbà llavors desapareixen les marques de pintura i apareixen plaques metàliques de 10 x 10 cm. colocades també en el sol, en el logotip de la Ruta dels Monasteris i una flecha que indica la direcció a seguir.

==== Itinerari Principal ====
*Recorregut: 75 km
*Duració: 3-4 dies
*Inici: Estació de Renfe de Gandia.
*Fi: Estació de Renfe d'Alzira.

L'itinerari principal del GR-236 travessa las següents poblacions:
*1-[[Gandia]]
*2-[[Almoines]]
*3-[[Beniarjó]]-[[Beniflà]]
*4-[[Palma de Gandia]]
*5-[[Monasteri de San Jeroni de Cotalba]]
*6-[[Ròtova]]
*7-[[Alfauir]]
*8-[[Almiserà]]
*9-Castell de Vilella
*10-[[Lluchent]]
*11-[[Monasteri del Corpus Christi (Lluchent)|Monasteri del Corpus Christi]]
*12-[[Castell de Xio]]
*13-[[Pinet]]
*14-[[Barig]]
*15-[[Simat de Valldigna]]
*16-[[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]]
*17-[[Benifairó de la Valldigna]]
*18-[[Monasteri d'Aigües Vives]]
*19-La Barraca d'Aigües Vives
*20-[[Monasteri de La Murta]]
*21-[[Alzira]]

==== Itinerari Curt ====
*Recorregut: 55 km
*Duració: 2-3 dies
*Inici: Estació de Renfe de Gandia.
*Fi: Estació de Renfe d'Alzira.

El GR-236 es dividix en dos en l'entrada del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] i s'unix de nou a uns 500 mts. abans d'entrar en el municipi de [[Barig]].

L'itinerari curt del GR-236 recorre los següents municipis:
*1-[[Gandia]]
*2-[[Almoines]]
*3-[[Beniarjó]]-[[Beniflà]]
*4.[[Palma de Gandia]]
*5-[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
*6-[[Marchuquera]]
*7-La Drova
*8-[[Bárig]]
*9-[[Simat de Valldigna]]
*10-[[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]]
*11-[[Benifairó de la Valldigna]]
*12-[[Monasteri de Aigües Vives]]
*13-La Barraca de Aigües Vives
*14-[[Monasteri de La Murta]]
*15-[[Alzira]]

=== Itinerari en coche ===
Tots los vehículs poden recórrer tota la Ruta por carretera, excepte los autobusos de 50 persones en avant. Per a este tipo d'autobusos, el Port de Bárig i el de La Drova resulten perillosos. En este cas seria recomanable canviar el recorregut de Gandia a Simat de Valldigna per la [[N-332]] i mes tart per la carretera [[CV-50]]. El ramal principal del GR-236 travessa els següents núcleus urbans i en el següent orde:

*1 [[Monasteri del Corpus Christi (Lluchent)|Monasteri del Corpus Christi]]
*2 [[Lluchent]]
*3 [[Benicolet]]
*4 [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
*5 [[Gandia]]
*6 [[Marchuquera]]
*7 La Drova
*8 [[Bárig]]
*9 [[Simat de Valldigna]]
*10 [[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]]
*11 [[Monasteri d'Aigües Vives]]
*12 La Barraca de Aigües Vives
*13 [[Alzira]]
*14 [[Monasteri de La Murta]]

=== Itinerari en bicicleta ===
Respecte al traçat de la Ruta en bicicleta de montanya, es tracta d'una ruta circular de 123 km. A lo llarc de tot el recorregut, el traçat per a bicicletes conta en la seua pròpia senyalisació, homologada en Europa. Este traçat recorre un total de 22 municipis, incloent 3 municipis que no estan en la resta de traçats, concretament Xeresa, Xeraco i Tavernes de la Valldigna.

El traçat per carretera resulta perillós per a recórrer-lo en bicicleta. Els següents trams del traçat per carretera del GR-236 es poden fer també en bicicleta:

*Gandia-Almoines-Beniarjó-Palma de Gandia-Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba-Ròtova-Alfauir-Almiserà.
*Lluchent-Convent del Corpus Christi.
*Simat de la Valldigna-Monasteri de la Valldigna-Convent d'Aigües Vives-Barraca d'Aigües Vives.
*Monasteri de la Murta-Alzira-Estació Renfe d'Alzira.

=== Itinerari a cavall ===
Es tracta del primer itinerari d'estes característiques homologat en Espanya per la Real Federació Hípica Espanyola (RFHE) i el seu còdic es el '''IE-001'''. Es el primer itinerari d'Espanya i el segon d'Europa en ser homologat com a ruta eqüestre.

La nova ruta eqüestre seguix pràcticament el mateix recorregut que la ruta a peu pero en alguns canvis, pensats per a adequar-se millor al pas dels cavalls.

La ruta a cavall escomença en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en plena naturalea, i no en [[Gandia]]. Recorre mes de 80 km fins al [[Monasteri de la Murta]] d'[[Alzira]], i afig la visita de la localitat de [[Benicolet]]. La senyalisació es de color ocre i incorpora senyals a on s'indica, a banda del camí a seguir, a on es troben els estables, abeuradors i atres elements per al cuidat dels cavalls.

Per a l'implantació d'esta senyalisació s'ha seguit el model europeu i esta ruta servira de patró para las futures rutes eqüestres d'Espanya.

== El Pas del Pobre ==
El "Pas del Pobre" es el tram final de la Ruta dels Monasteris i u dels més emblemàtics de tot el recorregut. El caminant fruirà d'espectaculars panoràmiques dels valls d'Aigües Vives, la Murta i la Casella, abans de arribar al final de la ruta, en [[Alzira]] i el [[Monasteri de la Murta]]. El motiu de la seua existència fon la proximitat de tres cenobis: el Monasteri de la Valldigna, el Convent d'Aigües Vives i el Monasteri de la Murta.

Durant l'Edat Media l'home concebia l'estància en la terra com una pelegrinació a l'eternitat, de manera que la costum de visitar llocs sagrats era freqüent. Els monasteris eren també uns bons llocs per a menjar o pernoctar, i els transeünts procuraven l'atenció de les seues hostajeries, ben regentades pels monges. A lo llarc de l'any acodien per esta senda multitut de pobres demanant la caritat i el cuidat dels beneïts flares, d'ahí el nom de “Pas del Pobre”. Esta senda històrica ha segut recuperada, revalorisant aixina l'importància natural i cultural de la Ruta dels Monasteris de Valéncia.

== Credencials ==
La "Ruta de los Monasteris de Valéncia" conta en les seues pròpies credencials per als pelegrins i excursionistes, que es cunyen a lo llarc dels diferents monasteris, per a acreditar la seua visita. Es poden arreplegar en l'[http://www.visitgandia.com Oficina de Turisme de Gandia]. Esta credencial acredita l'eixida des de l'Estació de RENFE de Gandia fins a l'arribada a Alzira, el final de la Ruta.

== Informació turística ==
*'''Informació Turística de Gandia'''
Avda. Marques de Campo s/n 46701 Gandia (Valencia) Telf 96 287 77 88 www.visitgandia.com

*'''Oficina de Turisme de Ròtova'''
Plaça Major 7 - 46725 Ròtova (Valencia) Telf 96 283 53 16

*'''Informació Turística de Tavernes de Valldigna'''
Avda. Marina s/n 46760 Tavernes de Valldigna (Valéncia) Telf 96 288 52 64 www.valldignaturisme.org

*'''Informació Turística de Alzira'''
Plaça del Regne 46600 Alzira (Valéncia) Telf 96 241 95 51 www.alzira.es

*'''Oficina de Turisme de Simat de Valldigna'''
Passeig 9 de Octubre, s/n 46750 Simat de Valldigna (Valéncia) Telf 96 281 09 20

== Vore també ==
*[[PR-100]]
*[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
*[[Monasteri del Corpus Christi (Lluchent)|Monasteri del Corpus Christi]]
*[[Monasteri de Santa Maria de la Valldigna]]
*[[Convent d'Aigües Vives]]
*[[Monasteri de La Murta]]

== Referencies ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=2750 La Ruta dels Monasteris de Valéncia (Diputació de Valencià)]
*[http://www.comunidad-valenciana.org/opencms/opencms/turisme/es/contents/infraestructuras/interior/monasterios/monasterios.html La Ruta en el Portal de Turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.turisafor.com/elemento.php?aCodMensaje=2686 Mapes i itineraris de la Ruta dels Monasteris]
*[http://www.creuantmuntanyes.blogspot.com/p/ruta-dels-monestirs-gr-236.html La Ruta per etapes i mapes]
*[http://www.visitgandia.com/es/rutas-culturales-de-gandia.aspx La Ruta en la web de Turisme de Gandia]
*[http://www.cotalba.es Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]
*[http://www.lasprovincias.es/v/20110513/ocio/gps/trote-monasterios-20110513.html La ruta a cavall o en bicicleta permet conéixer el cenobi de Sant Jeroni de Cotalba]
*[http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=68723&idioma=C Portal "Senda Verde" de la Conselleria de Mig Ambient de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.fedme.es/index.php?action=sendero.sendero&sendero=160 Informació en el Portal de la Federació Espanyola de Deports de Montanya i Escalada (FEDME)]
*[http://www.elperiodic.com/pvalencia/noticias/103176_collado-ruta-ecuestre-monasterios-proyecto-pionero-servira-ejemplo-otros-destinos.html La Ruta dels Monasteris homologada com a ruta eqüestre]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Ibi

2013-05-22T09:40:12Z

Jose2:

'''Ibi''' és una població de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la comarca de [[L'Alcoyà]]. Conta en una població de 24.093 habitants ([[INE]] [[2008]]).

== Geografia ==
=== Localisació ===
La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual [[província d'Alacant]], dins de la seua zona montanyosa, i al nortest de L'Alcoyà.

L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i és fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal.

La distancia de quilómetros que la separen de [[Valéncia]] ciutat és de 125 km i 45 km d'[[Alacant]]. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i fins i tot, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia.

Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població més alta de la [[província d'Alacant]]. En els seus entorns hi han altures més o manco importants, com la ''Serra de Biscoy'' (1.164 m.), ''Teixereta'' (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades.

El ''Monte Carrascal'' dividix el terme d'Ibi en el de Xixona, sent els seus llímits estos: al nort el terme d'Alcoy, a l'est estan Alcoy i Xixona, al sur en Xixona i Castalla, i a l'oest llimita en Onil i Alcoy.
El terme d'Ibi és creuat per la ''Rambla Gavarnera'', riuet que rep les aigües d'alguns manals. Es afluent del Riu Vert, que naix en la ''Marjal d'Onil'' i que travessa la comarca fins aplegar a Tibi.

És precisament en Tibi a on trobem el pantà, construït a finals del [[sigle XVI]], baix el regnat de [[Felip II]], considerat com el més antic en funcionament d'[[Espanya]].

Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, està a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la més important de totes.
En quant a la vegetació, és típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les ''Rambles'' i ''Les Hortes'', aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu.

=== Localitats limítrofes ===
Ibi llimita en les següents localitats: [[Alcoy]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Onil]].

== Demografia ==
Segons el cens (INE2008), Ibi conta en 24.093 habitants, per lo que és el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants.

== Història ==
La terra ibense va conéixer poblament prehistòric, época de la qual s'han trobat residus diversos, aixina com pintures del nomenat ''Art Rupestre Valencià'' en coves pròximes al seu terme.
De la civilisació ibèrica, darrere del mont de Sant Miquel, es van trobar residus de molins de [[farina]], empedrats, i atres vestigis.

També els romans habitaren la zona de les ''Hortes'', en la marge dreta del riu Les Caixes, deixant sobre tot fragments de ceràmica. Segons el ex-croniste del [[Regne de Valéncia]], Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta població en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: ''IBES''.

Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant només en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa.

Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als àraps per un atre àrap, Ceit-Abu-Ceit, sarraí al servici d'En [[Jaume I]]. Durant el sege de Biar, en [[1248]], diu la tradició que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc.

En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a [[Xixona]], quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.

Durant el regnat de Felip II, el [[15 de febrer]] de [[1578]], li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en [[1592]].
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).

D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.

Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], que va aplegar a Ibi en [[1731]], image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.

De l'historia mes recent es pot destacar el fusilament, a mitat del [[sigle XIX]], del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.

L'aparició de l'industria joguetera, el seu desenroll, l'utilisació de fabriques i maquinaria del joguet per a fer armament durant la guerra civil, aixina com l'acunyació de [[moneda]] republicana, son els fets mes importants de la primera mitat del [[sigle XX]]. Sigle que continuarà, en els anys xixanta, en el creiximent espectacular de la vila d'Ibi, a conseqüència de l'immigració atreta per la manca de ma d'obra necessària per a l'industria del joguet. Immigració que pujaria la població ibense a 25.000 habitants en l'actualitat, des dels 3.000 inicials, en poc mes de trenta anys.

La Vila Real d'Ibi és un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo mon en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense».

== Enllaços externs ==
*[http://www.ibivirtual.com/ Ajuntament d'Ibi]
*[http://www.villadeibi.com Vila de Ibi]. Web local en noticies diàries des de 2001.
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03079 Ibi en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.ibienfestes.com/ Reportages gràfics de les festes de Moros i Cristians d'Ibi]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]
*[http://www.morosycristianosibi.com/ Pagina de la Comissió de festes de Moros i Cristians, historia, fotos, comunicats, música, vídeos...]
*[http://wwww.colectiuaitana.com Colectiu Aitana]
*[http://www.museojuguete.com/ Portal sobre el museu del joguet d'Ibi]
*[http://grupdedansesibi.blogspot.com/ Web del Grup de Danses d'Ibi]
*[http://www.buzonreyesmagos.com/ Web dedicada als Reixos Macs d'Ibi]

{{Municipis de L'Alcoyà}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Alcoy

2013-05-22T09:36:13Z

Jose2:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
|image_escut = [[Image:Escut_Alcoy.png|60px]]
|nom = Alcoy
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alcoyà]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alcoy]]
|coor = 38°41′54″N 0°28′25″O
|superfície = 129,86 km²
|altitut = 562 msnm
|població = 61.417 (INE 2010)
|densitat = 475,11 hab./km²
|gentilici = Alcoya/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 03800
|festes = Del [[21 d'abril|21]] al [[24 d'abril]], [[Moros i Cristians]]
|alcalde = Jordi Sedano ([[PPCV]])
|uep = [http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d'Alcoy]
|notes =
}}
'''Alcoy''' és un municipi situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).

== Geografia ==
=== Localisació ===
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los.

Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 ([[Barcelona]]-[[Cadis]]), comunica la ciutat en [[Alacant]] pel Sur i en [[Xàtiva]]-[[Valéncia]] pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.

=== Localitats llimítrofs ===
Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].

=== Clima i vegetació ===
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria és variable, alcançant entre 350 i 850 mm.

La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.

== Demografia ==
=== Població ===
El padró oficial de l'any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se manté més o menys estable des dels anys [[1970]].

=== Immigració ===
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa és la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).

=== Llengua ===
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.

=== Atres indicadors ===
==== Parc de vehículs ====
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.

== Cultura ==
=== Festes ===
[[Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|thumb|250px|Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973]]
Els patrons d'Alcoy son [[Sant Mauro]], [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]] i la [[Mare de Deu dels Lliris]].

==== [[Moros i Cristians]] ====
En [[abril]] es celebren les seues festes de [[Moros i cristians]] d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril.

'''Filaes:'''
*''Bando Moro:'' Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
*''Bando Cristià:'' Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.

==== [[Cavalcata dels Reixos]] ====
La '''Cavalcata dels Reis Macs''' o '''Cavalcata dels Reixos Macs''', és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]].

=== Accessibilitat ===
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l'any [[1996]] i en vigor des de el dia [[9 de novembre]] del mateix any.

== Alcoyans ilustres ==
=== Músics ===
*[[Amando Blanquer Ponsoda]], compositor.
*[[Camilo Sesto]], cantant.
*[[Francisco (cantant)|Francisco]], cantant.
*[[Carlos Palacio]], compositor,
*[[Víctor Espinós Moltó]], musicolec (1875-1948).

=== Pintors ===
*[[Antonio Gisbert Pérez]], pintor.

=== Escritors i poetes ===
*[[Joan Gil-Albert]], poeta.
*[[Joan Valls i Jordà]], poeta.

=== Deportistes ===
*[[Francisco José Carrasco|Francisco José "Lobo" Carrasco]], futboliste.
*[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta.
*[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Piloto de motociclisme.

== Bibliografia ==
* Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).

== Vore també ==
*[[Moros i Cristians]]
*[[Castell de Barchell]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d'Alcoy]
*[http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d'Alcoy]
*[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Sant Jordi i Alcoy, en la formacio del Regne de Valencia]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03009&Submit.x=34&Submit.y=7 Índex d'estadística municipal d'Alcoy]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03009 Alcoy en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/presup.asp?codipresup=9&Submit.x=33&Submit.y=7 Presupost municipal d'Alcoy]
*[http://alcoi.comunitatvalenciana.com/ Web de turisme d'Alcoy en la Comunitat Valenciana]
*[http://www.alcoyturismo.com/ Tourist Info Alcoy]
*[http://www.alcoy.es Alcoy Ciutat Digital]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alcoy}}
{{Municipis de L'Alcoyà}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alcoy]]
{{Capitals comarques}}

Prims

2013-05-22T09:33:22Z

Jose2:

'''Prims''' és un dolç característic de la comarca valenciana de la [[Plana Alta]], a on encara queden pobles com [[La Pobla Tornesa]], [[Bell Lloc del Pla]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[La Torre d'En Basora]], [[La Torre d'En Doménech]],[[ Atzeneta del Maestrat]], la Serra d'En Galzera i [[Vilafames]], que ne fan en casa.

== Elaboració ==
A la pasta se li tiren uns anisets per a condimentar-la. Es mesclen tots els ingredients en la [[farina]], fins a conseguir una pasta fina i homogenea, i després es deixa reposar per a que puge. Quan ya ha fermentat, i en l'ajuda d'una pala, es van formant rectanguls d'uns 20 per 12 cm., aproximadament.

Es dividixen en diagonal i es deixa que pugen de nou per a posar-los al forn. Abans d'introduir-los en el forn, es marca tot el contorn en el polze. Per a que queden acabats, nomes queda, quan ya els hem trets del forn, escampar-los en [[sucre]] molt per damunt.

Són molt apreciats com a berenar i per a celebrar les festes familiars. Encara que és de conservació llimitada, dura alguns dies.

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Dolços Valencians]]
[[Categoria:Postres Valencians]]
[[Categoria:Aliments]]

Prims

2013-05-22T09:32:49Z

Jose2:

'''Prims''' és un dolç característic de la comarca valenciana de la [[Plana Alta]], a on encara queden pobles com [[La Pobla Tornesa]], [[Bell Lloc del Pla]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[La Torre d'En Basora]], [[La Torre d'En Doménech]],[[ Atzeneta del Maestrat]], la Serra d'En Galzera i [[Vilafames]], que ne fan en casa.

== Elaboració ==
A la pasta se li tiren uns anisets per a condimentar-la. Es mesclen tots els ingredients en la [[farina]], fins a conseguir una pasta fina i homogenea, i despres es deixa reposar per a que puge. Quan ya ha fermentat, i en l'ajuda d'una pala, es van formant rectanguls d'uns 20 per 12 cm., aproximadament.

Es dividixen en diagonal i es deixa que pugen de nou per a posar-los al forn. Abans d'introduir-los en el forn, es marca tot el contorn en el polze. Per a que queden acabats, nomes queda, quan ya els hem trets del forn, escampar-los en [[sucre]] molt per damunt.

Son molt apreciats com a berenar i per a celebrar les festes familiars. Encara que es de conservacio llimitada, dura alguns dies.

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Dolços Valencians]]
[[Categoria:Postres Valencians]]
[[Categoria:Aliments]]

Aïn

2013-05-22T09:30:17Z

Jose2:

'''Aïn''', en castellà "Ahín" es un [[municipi]] de la [[provincia de Castelló]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la [[comarca]] de la [[Plana Baixa]].

{{Municipis de La Plana Baixa}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Atzeneta del Maestrat

2013-05-22T09:28:51Z

Jose2:

'''Adzaneta''' es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província de Castelló]] i segons algunes propostes de comarcalisació se situa en la [[comarca]] de l'[[Alcalatén]] encara que per comarcalisació historica es trobaria en l'[[Alt Maestrat]].

== Poblacio ==
Adzaneta conta actualment en una poblacio de 1.409 habitants segons l'([[INE Espanya|INE]] [[2010]]).

{{Municipis de L'Alcalatén}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Monòver

2013-05-21T13:47:16Z

Jose2:

'''Monover''' es un localitat [[Comunitat Valenciana|valenciana]] situada en la comarca de [[El Mig Vinalopo]], en la [[província d'Alacant]]. Es troba a 153 quilometros de la capital valenciana. Conta en una població de 13.000 habitants.

== Toponim ==
Sobre el toponim de la localitat existixen dos teories, una que l’atribuix als romans i el fan derivar del [[llatí]] Mons Novar (mont nou) i una atra que pareix ser la més adequada i que atribuix l’orige a l’[[àrap]] Manowar (lloc florit).

== Economia ==
L’economia de la localitat se basa en l’[[agricultura]], destaca el cultiu de la [[raïm|vinya]] i l’elaboració del prestigiós [[vi]] [[Fondillón]] de reconeguda fama des d’época antiga.

== Historia ==
En el seu terme l’assentament de població més antic que es coneix és el Tossal dels Molins, d’época ibera.Ya d'epoca romana s’han datat troballes d’una necropolis, encara que les característiques i l’orige de l’actual població és d’época islamica.

== Monuments ==
La ciutat s’esten sobre les faldes de la montanya i, conforme s’arriba ad ella, s’observa cóm destaquen les seues construccions i monuments emblematics, la majoria d’ells del [[segle XVIII]]:

*Casa Museu Azorín, residencia de la familia Martínez Ruiz des de [[1876]], dedicada a la memoria de l’escritor.
*Torre del Rellonge ([[1743]]) que dispon d’un rellonge de [[sol]] i un atre mecanic.
*Iglesia de Sant Joan Batiste, d’estil barroc, en dos torres, i que conta en un orgue barroc del [[segle XVII]] recentment restaurat.
*Ermita de Santa Barbera.
*Societat Cultural Casino de Monover.

{{Municipis d'El Mig Vinalopó}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Xavier Casp

2013-05-20T09:28:41Z

Jose2: /* CVC */

'''Francesc Xavier Casp i Verger''' ([[Carlet]], [[1915]] - [[Valéncia]] [[11 de novembre]] de [[2004]]), conegut com '''Xavier Casp''', fon un [[poeta]] i activiste polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia i activitat política ==
En els anys de la [[II República Espanyola|República]] es va afiliar a [[Acció Nacionalista Valenciana]], de la que fon secretari general i es va fer soci de [[Lo Rat Penat]]. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], com molts valencians, va lluitar en el bando republicà i perduda la guerra fon empresonat en [[Torremolinos]] ([[Màlaga]]). Pel seu republicanisme fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] durant la posguerra.

Casp va publicar els seus primers poemes en la reviste ''El Vers Valencià'' i en [[1943]] va fundar com a director la reviste lliterària i trimestral ''Esclat''. En [[1944]] va fundar en el seu gran amic [[Miquel Adlert]] l'[[editorial Torre]], que va conseguir publicar en regularitat els primers llibres en [[valencià]] del [[franquisme]]. En esta editorial van publicar obres [[Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]], [[Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchís Guarner]], [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]], ...

Va tindre un lloc destacat en el [[valencianisme]] de la posguerra, en tertúlies clandestines, posant en contacte a gent tan destacada, com per eixemple [[Joan Fuster]].

==RACV==

Entre els xixanta i els anys setanta, fon readmés en [[Lo Rat Penat]] i, en [[Miquel Adlert]], va mostrar postures cada vegada més pròximes al [[Conflicte llingüístic valencià|valencianisme]], sent un dels impulsors de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], la [[RACV]], i de les [[normes d'El Puig]]. L'amistat en alguns [[pancatalanisme|pancatalanistes]] convençuts, com per eixemple [[Joan Fuster]], es va mantindre, encara quan es van convertir en els símbols culturals i lliteraris més importants dels dos bandos del conflicte llingüístic. Va arribar a ser diputat en les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]].

En [[1994]] rebé el Premi Nacional de Lliteratura en [llengua valenciana] en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], i el Premi Ciutat de [[Valéncia]] - Roís de Corella de poesia.

En [[1995]], va ser guardonat en el Premi [[Ausiàs March]] de poesia de [[Gandia]].

==CVC==

Des de [[giner]] del [[1989]] fins a [[juny]] del [[2002]] va pertànyer al [[''Consell Valencià de Cultura]]''.

==AVL==
En [[juny]] del [[2001]] '''Xavier Casp''' accepta entrar, després de moltes reticències, en la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], fet que li va supondre l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] del [[2001]] a les portes de la seu de la [[RACV]].

No obstant, poc més d'un any després, el [[10 de setembre]] del [[2002]] va presentar la seua dimissió com a membre de la [[AVL]],<ref>[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]</ref><ref>[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo [[Valencià]], bloc. Mateixa carta]</ref> aduint motius de salut. La seua salut va empijorar gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.

==La seua carta de dimissió==

{{cita|
:Honorable Sra. Presidenta de la [[Academia Valenciana de la Llengua]]
:[[Monasteri de Sant Miquel del Reis]]
:Av. de la Constitucio, 284
:46019 - Valencia

Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l´haver d´escriure´t esta carta que, per rao de consciencia, te l´he d´expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.

Des del dia 24 de decembre de l´any [[2001]], en la meua salut fisica se m´han vingut i se me venen declarant motius de malaltia que m´han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no son ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.

Per aixo, es ben coneguda per tu (i suponc que tambe pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l´existencia de l´Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i tambe irrecuperable en temps, en el cas de l´Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l´Academia.

'''He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me''', pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. '''Pero ya no puc ni dec fugir''' de respondre´m a la pregunta que m´inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m´impon la propia edat? Si soc vell d´anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?

Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d´emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l´Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m´han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l´Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l´idioma valencià, no s´havia ni insinuat.

'''Lo que yo portava segur (i he de creure que tambe tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l´Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixi mateix ho confirma la Llei d´us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»'''

Com el meu callar des del 24-12-[[2001]], ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llogic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d´Academic de l´Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l´any [[2001]] en la nostra Generalitat.

Espere, perque aixi t´ho pregue, que ho confirmes on corresponga, si be des d´ara ya me considere desvinculat.

'''I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix''' entranyada en l´evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d´eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l´enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l´espera del nostre poble, '''solidificarà en primicia certes senyes d´identitat llingüistica valenciana''', pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l´actualitat constant, '''com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d´articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...'''

Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de

Xavier Casp

P. D.- Me prenc la llibertat d´escriure´t aci mateix, perque m´interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T´exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.

'''Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental;''' i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...

En veritat, '''vullc que consideres que el valencià que t´escric es el que respon a les meues conviccions,''' fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no son mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant mes de setanta anys d´usar-la parlant i escrivint. '''Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s´expressa ex cathedra...'''

I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa [[1999]] anys que va naixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»

Perdona´m, Ascensio, l´haver -te escrit llargament. No m´he atrevit a acurtar res.<ref>[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]</ref><ref>[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo Valencià, bloc. Mateixa carta]</ref> }}

== Obra poètica ==
La música era una de les passions familiars, pero la va haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia.

De les seues primeres llectures, va quedar emocionat pel ''Càntic Espiritual'' de [[Sant Joan de Cruz]].

Les primeres obres van ser escrites en les [[Normes de Castelló]], encara que a partir dels setanta canviaria a les normes de la [[RACV]], rescrivint part de la seua obra anterior en estes normes.

Entre les seues obres podem destacar:
* Volar ([[1943]])
* La inquietud en calma ([[1945]])
* Jo sense tu ([[1948]])
* On vaig, Senyor? ([[1949]])
* Aires de cançó ([[1950]])
* Esparses ([[1953]])
* Goig ([[1953]])
* Braçat([[1955]])
* Home ([[1957]])
* Jo, cap de casa ([[1962]])
* D’amar-te, Amor ([[1963]])
* Silenci ([[1970]]), que obtuvo el premio "Valencia de literatura"
* Confesión con [[Ausiàs March]] , ([[1973]])
* Vinatea ([[1975]])
* Jo també tinc set ([[1976]])
* Gran Sonata de la Patria ([[1981]]).
* Els sets d'octubre i ... : 61 variacions sobre un sol tema. ([[1995]])
* Sóc qui sóc ([[2000]])

==Bibliografía==
* [[Federico Martinez Roda]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1

==Referencies==
{{Reflist}}

{{traduït de|es|Xavier_Casp}}

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]

Xavier Casp

2013-05-20T09:27:59Z

Jose2: /* AVL */

'''Francesc Xavier Casp i Verger''' ([[Carlet]], [[1915]] - [[Valéncia]] [[11 de novembre]] de [[2004]]), conegut com '''Xavier Casp''', fon un [[poeta]] i activiste polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia i activitat política ==
En els anys de la [[II República Espanyola|República]] es va afiliar a [[Acció Nacionalista Valenciana]], de la que fon secretari general i es va fer soci de [[Lo Rat Penat]]. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], com molts valencians, va lluitar en el bando republicà i perduda la guerra fon empresonat en [[Torremolinos]] ([[Màlaga]]). Pel seu republicanisme fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] durant la posguerra.

Casp va publicar els seus primers poemes en la reviste ''El Vers Valencià'' i en [[1943]] va fundar com a director la reviste lliterària i trimestral ''Esclat''. En [[1944]] va fundar en el seu gran amic [[Miquel Adlert]] l'[[editorial Torre]], que va conseguir publicar en regularitat els primers llibres en [[valencià]] del [[franquisme]]. En esta editorial van publicar obres [[Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]], [[Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchís Guarner]], [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]], ...

Va tindre un lloc destacat en el [[valencianisme]] de la posguerra, en tertúlies clandestines, posant en contacte a gent tan destacada, com per eixemple [[Joan Fuster]].

==RACV==

Entre els xixanta i els anys setanta, fon readmés en [[Lo Rat Penat]] i, en [[Miquel Adlert]], va mostrar postures cada vegada més pròximes al [[Conflicte llingüístic valencià|valencianisme]], sent un dels impulsors de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], la [[RACV]], i de les [[normes d'El Puig]]. L'amistat en alguns [[pancatalanisme|pancatalanistes]] convençuts, com per eixemple [[Joan Fuster]], es va mantindre, encara quan es van convertir en els símbols culturals i lliteraris més importants dels dos bandos del conflicte llingüístic. Va arribar a ser diputat en les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]].

En [[1994]] rebé el Premi Nacional de Lliteratura en [llengua valenciana] en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], i el Premi Ciutat de [[Valéncia]] - Roís de Corella de poesia.

En [[1995]], va ser guardonat en el Premi [[Ausiàs March]] de poesia de [[Gandia]].

==CVC==

Des de giner del [[1989]] fins a juny del [[2002]] va pertànyer al ''Consell Valencià de Cultura''.

==AVL==
En [[juny]] del [[2001]] '''Xavier Casp''' accepta entrar, després de moltes reticències, en la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], fet que li va supondre l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] del [[2001]] a les portes de la seu de la [[RACV]].

No obstant, poc més d'un any després, el [[10 de setembre]] del [[2002]] va presentar la seua dimissió com a membre de la [[AVL]],<ref>[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]</ref><ref>[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo [[Valencià]], bloc. Mateixa carta]</ref> aduint motius de salut. La seua salut va empijorar gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.

==La seua carta de dimissió==

{{cita|
:Honorable Sra. Presidenta de la [[Academia Valenciana de la Llengua]]
:[[Monasteri de Sant Miquel del Reis]]
:Av. de la Constitucio, 284
:46019 - Valencia

Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l´haver d´escriure´t esta carta que, per rao de consciencia, te l´he d´expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.

Des del dia 24 de decembre de l´any [[2001]], en la meua salut fisica se m´han vingut i se me venen declarant motius de malaltia que m´han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no son ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.

Per aixo, es ben coneguda per tu (i suponc que tambe pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l´existencia de l´Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i tambe irrecuperable en temps, en el cas de l´Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l´Academia.

'''He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me''', pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. '''Pero ya no puc ni dec fugir''' de respondre´m a la pregunta que m´inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m´impon la propia edat? Si soc vell d´anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?

Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d´emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l´Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m´han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l´Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l´idioma valencià, no s´havia ni insinuat.

'''Lo que yo portava segur (i he de creure que tambe tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l´Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixi mateix ho confirma la Llei d´us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»'''

Com el meu callar des del 24-12-[[2001]], ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llogic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d´Academic de l´Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l´any [[2001]] en la nostra Generalitat.

Espere, perque aixi t´ho pregue, que ho confirmes on corresponga, si be des d´ara ya me considere desvinculat.

'''I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix''' entranyada en l´evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d´eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l´enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l´espera del nostre poble, '''solidificarà en primicia certes senyes d´identitat llingüistica valenciana''', pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l´actualitat constant, '''com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d´articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...'''

Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de

Xavier Casp

P. D.- Me prenc la llibertat d´escriure´t aci mateix, perque m´interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T´exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.

'''Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental;''' i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...

En veritat, '''vullc que consideres que el valencià que t´escric es el que respon a les meues conviccions,''' fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no son mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant mes de setanta anys d´usar-la parlant i escrivint. '''Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s´expressa ex cathedra...'''

I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa [[1999]] anys que va naixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»

Perdona´m, Ascensio, l´haver -te escrit llargament. No m´he atrevit a acurtar res.<ref>[http://www.aellva.org/biblio/bw4v_casp_dimissio.htm Carta dimissió de la AVL]</ref><ref>[http://lovalencia.blogcindario.com/2006/11/00026-imprescindble-carta-de-xavier-casp-a-la-presidenta-de-la-avl.html Lo Valencià, bloc. Mateixa carta]</ref> }}

== Obra poètica ==
La música era una de les passions familiars, pero la va haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia.

De les seues primeres llectures, va quedar emocionat pel ''Càntic Espiritual'' de [[Sant Joan de Cruz]].

Les primeres obres van ser escrites en les [[Normes de Castelló]], encara que a partir dels setanta canviaria a les normes de la [[RACV]], rescrivint part de la seua obra anterior en estes normes.

Entre les seues obres podem destacar:
* Volar ([[1943]])
* La inquietud en calma ([[1945]])
* Jo sense tu ([[1948]])
* On vaig, Senyor? ([[1949]])
* Aires de cançó ([[1950]])
* Esparses ([[1953]])
* Goig ([[1953]])
* Braçat([[1955]])
* Home ([[1957]])
* Jo, cap de casa ([[1962]])
* D’amar-te, Amor ([[1963]])
* Silenci ([[1970]]), que obtuvo el premio "Valencia de literatura"
* Confesión con [[Ausiàs March]] , ([[1973]])
* Vinatea ([[1975]])
* Jo també tinc set ([[1976]])
* Gran Sonata de la Patria ([[1981]]).
* Els sets d'octubre i ... : 61 variacions sobre un sol tema. ([[1995]])
* Sóc qui sóc ([[2000]])

==Bibliografía==
* [[Federico Martinez Roda]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1

==Referencies==
{{Reflist}}

{{traduït de|es|Xavier_Casp}}

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]

Xavi Castillo

2013-05-20T09:26:38Z

Jose2:

'''Xavi Castillo''' és un humoriste i showman naixcut en [[Alcoy]]. Es el principal integrant de la companyia [[Pot de Plom]] i director d'esta. Està politicament vinculat al [[Bloc Nacionalista Valencià]]<ref>[http://www.blocjove.org/web/content/view/187/35/ Xavi Castillo presenta el concurs ''Adéu PP'' del] [[Bloc Jove]]</ref><ref>[http://annanoticies.com/2006/04/28/3599/ El BLOC premia hui a Xavi Castillo, la Plataforma dels Arts i al Fòrum per la Memòria]</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090130/safor/xavi-castillo-plom-cerraran-20090130.html Xavi Castillo y Pot de Plom cerrarán el II Congrés del Bloc Jove de la Safor-Valldigna]</ref>.

Les obres de Pot de Plom i Xavi Castillo són de producció pròpia. Es caracterisen sobretot per ser monòlecs en una forta i acida critica política i còmica sobre la politica valenciana, el [[PPCV|Partit Popular]], l'[[Iglésia Catòlica]] o les costums valencianes. Sol arribar a les rialles en humor sobre política, sexe i religió o caricaturisant al [[Papa]] [[Joan Pau II]].

==Obres==
*''Les aventures de Xonan, el guerrer''
*''L'estrany viage''
*''El Chou''
*''Historietes medievals''
*''The Best of Jordiet''
*''La Vengansa''
*''Jordiet contraataca''
*''Pànic al centenari''
*''Con la Iglesia hemos topao! (L'herege de Xàtiva i atres històries)''
*''Canvi Climàtic Circus''

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Humoristes]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Humoristes valencians]]

Victor Claver

2013-05-20T09:25:32Z

Jose2:

'''Víctor Claver Arocas''' (naixcut el [[30 d'agost]] de [[1988]] en [[Valéncia]], [[Espanya]]) és un jugador profesional de [[basket]] que actualment milita en les files del [[Pamesa Valéncia]] en la lliga [[ACB]] de [[basket]].

Va començar jugant en les categories inferiors dels "Maristas" de [[Valéncia]], després d'un temps va continuar ab la seua progresió per pasar a formar part de les categoríes inferiors del [[Pamesa Valéncia]]. Durant la temporada [[2005]]-[[2006]] va jugar en el [[Pamesa Valéncia]] de la lliga [[EBA]] i una temporada després pujaría al primer equip.

Va guanyar el concurs de mates la temporada [[2007]]-[[2008]] de la [[ACB]].

[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]

Vicente Ruiz Soro

2013-05-20T09:23:30Z

Jose2:

[[Image:El_Soro.jpg|thumb|300px|<center>Vicente Ruiz Soro, '''“El Soro”'''</center>]]

'''Vicente Ruiz Soro''', més conegut com '''"El Soro"''', és un matador de bous [[Comunitat Valenciana|valencià]] naixcut en [[Foyos]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).

== Carrera professional ==
El seu èxit en tota [[Espanya]], [[França]] i [[Suramerica]] a lo llarc de la década dels 80 i 90 fon rotunt. Fruïa d'un mereixcut prestigi en el mon del [[bou]]. El seu singular estil de torejar, apassionat, en molt de sentiment, valentia i voluntat, li portà a la fama.

Pero '''El Soro''' destacava especialment en la sort de les banderilles, a on era considerant un verdader mestre i aixina ho demostrava el públic quan li insistia per a que ficara ell les banderilles en les faenes en les places. Està considerat per la critica taurina com un dels millors banderillers. En les banderilles inventà una nova forma de ficar-les, "el molinillo", que és una de les maneres més complicades i vistoses de colocar-les.

[[Image:Soro-banderilles.jpg|thumb|300px|<center>'''“El Soro”''' en la seua especialitat, les banderilles</center>]]

'''El Soro''' és l'únic supervivent dels tres toreros del cartell de Pozoblanco (Córdova) de [[setembre]] de [[1984]], dia en que resultà mortalment ferit "Paquirri" en eixa mateixa plaça. Un any després moria "El Yiyo" en la plaça de Colmenar Viejo, dos acontenyiments que han marcat la vida del mestre valencià.

== Accident i retirada ==
El [[8 d'abril]] de [[1994]] patix una greu lesió en el [[genoll]] esquerre en la plaça de bous de [[Benidorm]] ([[Província d'Alacant|Alacant]]), al saltar la barrera després de ficar un par de banderilles al bou. L'accident li destrossà el genoll. Esta greu lesió li apartà de les places de manera definitiva. L'últim bou que toreja va ser en la plaça de [[Sogorp]] ([[Província de Castelló|Castelló]]) el [[9 d'abril]] de [[1994]]. Ha patit més de 20 operacions en el seu genoll, sempre en la gran esperança de tornar a torejar, pero ha segut impossible.

== Comentariste en Canal 9 ==
Des de la década dels 90 treballa com a periodiste i comentariste de bous en [[Canal 9-TVV]] en els programes i espais específics que la [[televisió]] publica valenciana dedica al mon dels bous. Aporta la seua visió com a professional i gran coneixedor dels bous.

== Passodoble ==
El Soro te un passodoble dedicat a la seua persona en el nom de "Vicente Ruiz El Soro". És obra de l'autor musical [[Vicent Ros]].
*[http://www.youtube.com/watch?v=WMoVABoFlKo Passodoble El Soro]

== Homenages ==
Ha rebut multitut d'homenages. Possiblement el més multitudinari i sentit va ser en la Plaça de Bous de [[Valéncia]]. També te dos carrers en el seu nom, un en la seua població natal, [[Foyos]] i atre en [[Sogorp]].

== Enllaços externs ==
*[http://lasfiestasdetupueblo.foroespana.com/figuras-del-arte-f20/vicente-ruiz-el-soro-t77.htm Biografia]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060813/prensa/noticias/Ocio/200608/13/ALI-OCI-094.html El Soro en Las Provincias]
*[http://www.youtube.com/watch?v=WMoVABoFlKo Passodoble Vicent Ruiz El Soro]
*[http://www.elpais.com/articulo/cultura/RIVERA/_FRANCISCO/EL_SORO/COLOMBIA/Soro/triunfa/Colombia/elpepicul/19830105elpepicul_12/Tes/ El Soro triumfa en Colòmbia en 1983]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Toreros valencians]]
[[Categoria:Banderillers valencians]]

Vicente Ruiz Soro

2013-05-20T09:23:08Z

Jose2:

[[Image:El_Soro.jpg|thumb|300px|<center>Vicente Ruiz Soro, '''“El Soro”'''</center>]]

'''Vicente Ruiz Soro''', més conegut com '''"El Soro"''', es un matador de bous [[Comunitat Valenciana|valencià]] naixcut en [[Foyos]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).

== Carrera professional ==
El seu èxit en tota [[Espanya]], [[França]] i [[Suramerica]] a lo llarc de la década dels 80 i 90 fon rotunt. Fruïa d'un mereixcut prestigi en el mon del [[bou]]. El seu singular estil de torejar, apassionat, en molt de sentiment, valentia i voluntat, li portà a la fama.

Pero '''El Soro''' destacava especialment en la sort de les banderilles, a on era considerant un verdader mestre i aixina ho demostrava el públic quan li insistia per a que ficara ell les banderilles en les faenes en les places. Està considerat per la critica taurina com un dels millors banderillers. En les banderilles inventà una nova forma de ficar-les, "el molinillo", que és una de les maneres més complicades i vistoses de colocar-les.

[[Image:Soro-banderilles.jpg|thumb|300px|<center>'''“El Soro”''' en la seua especialitat, les banderilles</center>]]

'''El Soro''' és l'únic supervivent dels tres toreros del cartell de Pozoblanco (Córdova) de [[setembre]] de [[1984]], dia en que resultà mortalment ferit "Paquirri" en eixa mateixa plaça. Un any després moria "El Yiyo" en la plaça de Colmenar Viejo, dos acontenyiments que han marcat la vida del mestre valencià.

== Accident i retirada ==
El [[8 d'abril]] de [[1994]] patix una greu lesió en el [[genoll]] esquerre en la plaça de bous de [[Benidorm]] ([[Província d'Alacant|Alacant]]), al saltar la barrera després de ficar un par de banderilles al bou. L'accident li destrossà el genoll. Esta greu lesió li apartà de les places de manera definitiva. L'últim bou que toreja va ser en la plaça de [[Sogorp]] ([[Província de Castelló|Castelló]]) el [[9 d'abril]] de [[1994]]. Ha patit més de 20 operacions en el seu genoll, sempre en la gran esperança de tornar a torejar, pero ha segut impossible.

== Comentariste en Canal 9 ==
Des de la década dels 90 treballa com a periodiste i comentariste de bous en [[Canal 9-TVV]] en els programes i espais específics que la [[televisió]] publica valenciana dedica al mon dels bous. Aporta la seua visió com a professional i gran coneixedor dels bous.

== Passodoble ==
El Soro te un passodoble dedicat a la seua persona en el nom de "Vicente Ruiz El Soro". És obra de l'autor musical [[Vicent Ros]].
*[http://www.youtube.com/watch?v=WMoVABoFlKo Passodoble El Soro]

== Homenages ==
Ha rebut multitut d'homenages. Possiblement el més multitudinari i sentit va ser en la Plaça de Bous de [[Valéncia]]. També te dos carrers en el seu nom, un en la seua població natal, [[Foyos]] i atre en [[Sogorp]].

== Enllaços externs ==
*[http://lasfiestasdetupueblo.foroespana.com/figuras-del-arte-f20/vicente-ruiz-el-soro-t77.htm Biografia]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060813/prensa/noticias/Ocio/200608/13/ALI-OCI-094.html El Soro en Las Provincias]
*[http://www.youtube.com/watch?v=WMoVABoFlKo Passodoble Vicent Ruiz El Soro]
*[http://www.elpais.com/articulo/cultura/RIVERA/_FRANCISCO/EL_SORO/COLOMBIA/Soro/triunfa/Colombia/elpepicul/19830105elpepicul_12/Tes/ El Soro triumfa en Colòmbia en 1983]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Toreros valencians]]
[[Categoria:Banderillers valencians]]

Vicente Ramos

2013-05-20T09:19:49Z

Jose2:

'''Vicente Ramos Pérez''' ([[Guardamar del Segura]], ([[província d'Alacant|Alacant]]), [[7 de setembre]] de [[1919]] - [[Alacant]], [[2 de juny]] de [[2011]]) era un filòsof, historiador i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].

Va estudiar magisteri i dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va llicenciar en [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1943]]. Va treballar en la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] i fon director honorari de la [[Biblioteca Gabriel Miró]] d'[[Alacant]] des de [[1952]] fins a [[1983]], aixina com de la [[Casa Museu d'Azorín]]. Va crear les revistes [[Revista Verbo|Verbo]] i [[Revista Sigüenza|Sigüenza]]. En [[1957]] va impartir classes de [[llengua i literatura espanyola]] en [[Estocolm]]. Ha segut membre de l'[[Institut d'Estudis Alacantins]], de la [[Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]], de la [[Real Acadèmia d'Història]], i del [[Aula Gabriel Miró]]. Fon guanyador del [[Premi Valencià de Poesia]], i [[croniste oficial]] de la [[província de Valéncia]], també era [[fill adoptiu]] d'[[Alacant]] i [[Guadalest]].

== Vicente Ramos en el valencianisme ==
Durant la [[Transició Espanyola]] va destacar per ser un dels pensadors [[valencianisme|valencianistes]] més destacats en [[província d'Alacant|Alacant]]. En [[1978]] publica un llibre que obté certa repercussió "Pancatalanismo entre valencianos". En [[1980]] va formar part de l'[[Associacio Defensora dels Interessos Alacantins]] (ADIA) en la que militaven atres coneguts valencianistes d'Alacant, com l'escritor alcoyà [[Josep Boronat]]. Va intentar crear el partit [[Unió Provincial Alacantina]], pero degut al seu fracàs electoral va ingressar en [[Unió Valenciana]] del quan arribà a ser president nacional. Dins de la [[Coalició Popular]], fon triat diputat per la [[província d'Alacant]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1982]]. En [[1983]] va abandonar [[Unió Valenciana]] i es va integrar dins del [[Grup Mixt]] fins a [[1986]]. També era membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

En [[2006]] va rebre la [[Medalla al Mèrit Hernandiano]] de la [[Fundació Miguel Hernández]].

== Obres ==
* ''Literatura alicantina [[1839]]-[[1939]]'' ([[1966]])
* ''Historia de la provincia de Alicante y su capital'' ([[1971]])
* ''La guerra civil en la provincia de Alicante'' ([[1972]]-[[1974]])
* ''Pancatalanismo entre valencianos'' ([[1978]])
* ''Historia parlamentaria, política y obrera de la provincia de Alicante'' ([[1988]]-[[1992]])
* ''Alicante en el franquismo''' ([[1992]]-[[1994]])
* ''Historia de la Diputación Provincial de Alicante'' ([[2000]]-[[2002]]).

== Enllaços externs ==
* [http://www.elecohernandiano.com/numero_22/archivos/otros_autores/#2 Biografia de Vicente Ramos]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]

Vicente Marco Miranda

2013-05-20T09:18:03Z

Jose2:

'''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - [[Valéncia]], [[1946]]) va ser un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valenciá]].

Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] lo va nomenar redactor cap. Va ser [[regidor]] i cap de la minoria republicana en el [[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que van tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. [[9 d'agost]] de [[1975]]. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[Alcalde de Valéncia|alcalde provisional de Valéncia]], pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]].

Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]].

Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar després el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]], que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]].

Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de [[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat.

De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular [[In illo tempore]], llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, després en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre [[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]] editat per la [[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any.

Els seus restes descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]].

== Obres ==

* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930)
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002.
* ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gats (Memòries 1939-1942)]]'', publicada en 2007

== Referències ==
{{reflist}}

{{Traduït de|es|Vicente_Marco_Miranda}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]

Vicente López Rosat

2013-05-20T09:14:41Z

Jose2:

'''Vicente López Rosat''' ([[28 d'abril]] de [[1925]] – [[10 de novembre]] de [[2003]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], [[Alcalde de Valéncia]] de [[1969]] a [[1973]].

Es va especialisar en [[neurosiquiatria]]. Va ser membre de la [[Societat Espanyola de Neurosiquiatria]], director del sanatori siquiàtric [[Pare Jofré]] de [[Valéncia]] i cap de servici de siquiatria de la [[Diputació de Valéncia]].

Simpatisant de la [[Falange Espanyola]], en 17 anys es va allistar en la [[Divisió Blava]], i quan va tornar va arribar a ser cap del [[Sindicat Espanyol Universitari|SEU]] i cap local del [[Moviment Nacional]]. Durant uns anys va ser regidor d'educació de l'Ajuntament. Fon nomenat alcalde de Valéncia entre [[setembre]] de [[1967]] i [[novembre]] de [[1973]], i procurador en [[Corts Espanyoles]] entre [[abril]] de [[1970]] i novembre de [[1973]].

Durant el seu mandat es va inaugurar el [[22 de decembre]] de [[1969]] el nou caixer del [[Túria]], urbanisant la [[devesa del Saler]], i va expropiar les terres per a construir la nova [[Universitat Politècnica de Valéncia]].

== Referències ==
* [http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians]
* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Lopez_Rosat/_Vicente/Vicente/Lopez/Rosat/ex/alcalde/Valencia/elpepigen/20031112elpepiage_9/Tes/ Obituari] a [[El País]]

{{Traduït de|ca|Vicente_López_Rosat}}

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Diputats valencians al Congrés dels Diputats]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]

Vicente Enrique i Tarancón

2013-05-18T17:07:25Z

Jose2:

'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Borriana]] ([[Provincia de Castelló]]), fallit el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Ordenat prevere l'[[1 de novembre]] de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista en [[Vinaròs]].

[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

[[1938]], torna Vinarós, com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol.
Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),
[[1964]] arquebisbe d'[[Oviedo]].

El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.

En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].
[[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década.

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.

En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el conclave d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].

En [[1983]] presentà la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'arxidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]]

En [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].

En [[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Vicente Enrique i Tarancón

2013-05-18T17:02:41Z

Jose2:

'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Borriana]], fallit el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Ordenat prevere l'[[1 de novembre]] de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista en [[Vinaròs]].

[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

[[1938]], torna Vinarós, com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol.
Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),
[[1964]] arquebisbe d'[[Oviedo]].

El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.

En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].
[[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década.

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.

En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el conclave d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].
[[1983]] presentar la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'arxidiòcesi de [[Madrit]]-[[Alcalá]]
[[1985]] designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
[[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Vicente Enrique i Tarancón

2013-05-18T17:00:04Z

Jose2:

'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] a [[Borriana]] [[28 de novembre]] de [[1994]]. Ordenat prevere l'[[1 de novembre]] de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista en [[Vinarós]].

[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

[[1938]], torna Vinarós, com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol.
Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),
[[1964]] arquebisbe d'[[Oviedo]].

El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.

En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].
[[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década.

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.

En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el conclave d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].
[[1983]] presentar la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'arxidiòcesi de [[Madrit]]-[[Alcalá]]
[[1985]] designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
[[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Vicente Albero Silla

2013-05-18T16:49:46Z

Jose2:

'''Vicente Albero Silla''' ([[Valéncia]], [[6 de decembre]] de [[1944]]) és un [[economiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].

Llicenciat en Ciències Socials i Ciències Econòmiques per la [[Universitat Complutense de Madrit]]. Fon membre del [[Front de Llibertament Popular]] durant la [[franquisme|dictadura franquista]]. Més tart es va integrar en el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]]. Fon Diputat al [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés]] per la [[Província de Valéncia]] en les llistes del PSOE en [[1989]], càrrec que va mantindre fins a [[1996]].

Fon [[secretari d'Estat]] per a les Polítiques d'Aigua i Mig Ambient en [[1991]], des d'a on va favorir la creació del Consell Nacional de l'Aigua que havia de treballar en la preparació del [[Pla Hidrològic Nacional]].

En [[1993]] fon nomenat [[ministre d'Agricultura d'Espanya|Ministre d'Agricultura, Peixca i Alimentació]], càrrec que va ocupar fins [[maig]] de [[1994]] durant la [[V Llegislatura d'Espanya|V Llegislatura]].

A principis de l'anys [[2000]] es va presentar com a cap de llista per la candidatura del [[BLOC]] en la [[Provincia de Castelló]].

== Referències ==
*[http://www.congreso.es/diputados/wfichadipu.jsp?cod=138&num_leg=4 Ficha en el Congrés dels Diputats]
*[http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1994/05/05/nacional/713033.Html Resenya en el Diari El Mundo]

{{Traduït de|es|Vicente_Albero_Silla}}

[[Categoria:ministres d'Espanya]]
[[Categoria:secretaris d'Estat i subsecretaris d'Espanya]]
[[Categoria:Alumnes de Ciències Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrit]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics del PSOE]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Persones vives]]

Vicent Savall

2013-05-18T16:45:19Z

Jose2:

[[Image:Vicent_Savall.jpg|thumb|180px|'''Vicent Savall''' en una actuació en la Llibreria "Crisol" de Valéncia Ciutat en Juliol de 1999]]
'''Vicent Savall''' és un cantautor [[Comunitat Valenciana|valencià]] en [[Llengua valenciana]]. Naixqué en [[1944]] en [[Bellreguart]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). Sentint des de chiquet inclinació per la música.

Als sis anys s'inicià en el solfeig i deprén flautí en el Círcul Musical. En els franciscans en [[Benissa]] tingué ocasió de conéixer les modulacions del cant gregorià.

Als 18 anys, a mitat de la decada dels 60, fruí en [[París]] d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "Le Petit Conservatoire de la Chançon" que s'emetia en directe per a [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i la [[Suïssa]] francòfona, firmant contracte discogràfic en [[Eddy Barclay]] i cinematogràfic en el grup Scopitones.

Actuà en el prestigiós Teatre Olimpia de [[Paris]] junt a la llegenda del Soul, Pétula Clark, en el Téatre Capuccine, en la Misión Espanyola, en la sala Wagram, en l'emissora Europenº 1, etc.

En ple treball de gravació escomençà Vicent Savall a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va donar al trast en un futur musical prometedor. Va perdre casi totalment l'audició. En la moral per terra, tornà a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys.

Passaren molts anys de resignació fins a que la microcirugia escomençà a fer milacres. Fon intervingut en èxit i hui, oblidada aquella circumstància penosa, Vicent Savall es troba en plena veta creadora, dispost a recuperar el temps perdut o per lo manco a escomençar un atre nou.

Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan torna a editar treballs i no para de fer-ho fins a l'actualitat. Les seues actuacions en directe, premis i reconeiximents han segut també numerosos des dels anys 90.

== Discografia ==
[[Image:Vicent-Savall-Senzillament-Amor.jpg|thumb|180px|Portada del quint treball de Vicent Savall, "Senzillament...Amor" ([[2000]]).]]

*"De les serres a la mar" ([[1995]]), presentat en el [[Palau de la Música de Valéncia]].
*"Sentiments" ([[1996]]), presentat en el [[Palau de la Música de Valéncia]].
*"[[Ausias March]]" ([[1997]]). Musical presentat en el Palau de la Música de Valéncia.
*"''Els Borja''" ([[2000]]). Musical representat en la Casa de la Cultura Marqués González de Quirós, en [[Gandia]] ([[Valéncia]]).
*"Senzillament...Amor" ([[2000]]), presentat en el Teatre [[Antoni Ferrandis]] de [[Paterna]] ([[Valéncia]]).
*“A ritme de cor” ([[2002]]).
*"Al-Azraq" ([[2004]]). Musical.
*"La Casa Vella" ([[2005]]). Recopilatori de la seua discografia.

== Premis ==

*Primer premi del Certamen de Musica Llaugera d'[[Almàssera]] (any [[2001]]).
*Segon premi en el Certamen de Musica Llaugera d'[[Almàssera]] (any [[2000]]).

== Enllaços Externs ==
*[http://www.vicentsavall.com/ Pàgina Oficial de Vicent Savall]
*[http://vicentsavall.com/audio/entrevista%20vicent%20savall.rar Entrevista a Vicent Savall en Radio 9]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Cantants valencians]]
[[Categoria:Cantautors valencians]]
[[Categoria:Biografies]]

Vicent Rebollar

2013-05-18T16:41:55Z

Jose2:

[[Image:Vicentrebollar.jpg|thumb|300px|<center>Vicent Rebollar i Cerdà</center>]]

'''Vicent Rebollar i Cerdà''' és un escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]] que naixqué en [[Almenara]] ([[Castelló]]) un [[25 de giner]] de [[1931]].

== Estudis ==
Cursà estudis de Bachiller en l'institut Francesc Ribalta de Castelló i Salesians de [[Valéncia]] ciutat, per a en acabant matricular-se en Mestria Industrial i Ingenieria Tecnica.

Eixercí durant onze anys com a monitor de Formació Professional en el Ministeri de Treball (PPO). Professionalment ha eixercit com a director i assessor en diverses empreses d'àmbit estatal i internacional.

Ha segut membre de la [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]], articuliste, conferenciant, fundador de la revista "[[L'Agüelet]]", ademés de publicar artículs en revistes d'economia empresarial, sobre formació logística i productivitat.
Posseïx la targeta de "Investigador Estatal" del Ministeri de Cultura, i les seues investigacions publicades tracten de les raïls de la nostra terra; publicacions que edita Difusió Cultural d'Amics L'Agüelet, de la qual és president.

== Publicacions ==
Te publicades 52 obres entre [[valencià]] i [[castellà]], de les que destaquen, per eixemple, "Contalles i relats d'estiu", "La familia", "Almenara, pasado, presente y futuro", "Poemes d'un valencià", "Nits de contes i relats", "Genealogía de la familia Próxita en el estado de Almenara" aixina com "Contes infantils" (10 vol.), "Personages valencians" (10 vol.) i "Personages del Comtat d'Almenara" (10 vol.).

== Activitats ==
En la seua etapa com a president del [[Comite de l'Idioma Valencià]] s'edità el "Mapa de les Comunitats Llingüistiques d'Europa" i el llibre "El valencià, una llengua del segle XXI", presentant-los en el [[Parlament Europeu]] ([[Brusseles]]) aixina com en les exposicions de "Expolingua" de [[Madrit]] i [[Lisboa]]. La seua presencia i participació en estes fires i congressos, aixina com la seua contribució en les publicacions que es presentaven, fon decisiva per a l’exit d’estos acontenyiments.

== Enllaços externs ==
*[http://www.valenciafreedom.com/es/noticias/0-politica/4759-el-grup-d-039-accio-valencianista-s-039-adherix-a-l-039-homenage-a-vicent-rebollar.html/ Adhesio del Grup d'Accio Valencianista a l'Homenage de Vicent Rebollar]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Valencianisme]]