Ibi

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Revisió de 12:02 26 abr 2016 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ')
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Saltar a: navegació, buscar

Ibi és una població de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de L'Alcoyà. Conta en una població de 24.093 habitants (INE 2008).

Geografia[editar]

Localisació[editar]

La població d'Ibi es troba situada al nort de l'actual província d'Alacant, dins de la seua zona montanyosa, i al nortest de L'Alcoyà.

L'actual terme d'Ibi ocupa una superfície de 61'43 quilómetros quadrats, i és fruït de la donació de terrenys dels pobles veïns a partir de la seua independència municipal.

La distancia de quilómetros que la separen de Valéncia ciutat és de 125 km i 45 km d'Alacant. A pesar d'esta lluntania relativa respecte a la capital del Regne, Ibi és valencià per excelència en tots els aspectes, històric, llingüístic, costumiste, i fins i tot, religiós, puix fins als anys xixanta pertanyia directament a l'Arquebisbat de Valéncia.

Ibi és un poble montanyós, sent la seua altitut sobre la mar de 820 m., considerant-se la població més alta de la província d'Alacant. En els seus entorns hi han altures més o manco importants, com la Serra de Biscoy (1.164 m.), Teixereta (o Carrascal d'Alcoy, 1.352 m.), i atres ya no tan pronunciades.

El Monte Carrascal dividix el terme d'Ibi en el de Xixona, sent els seus llímits estos: al nort el terme d'Alcoy, a l'est estan Alcoy i Xixona, al sur en Xixona i Castalla, i a l'oest llimita en Onil i Alcoy. El terme d'Ibi és creuat per la Rambla Gavarnera, riuet que rep les aigües d'alguns manals. Es afluent del Riu Vert, que naix en la Marjal d'Onil i que travessa la comarca fins aplegar a Tibi.

És precisament en Tibi a on trobem el pantà, construït a finals del sigle XVI, baix el regnat de Felip II, considerat com el més antic en funcionament d'Espanya.

Dels manals abans citats, destaca la nomenada Font de la Devesa, aixina com la Font Negra i la Font de Santa Maria, està a quatre quilómetros d'Ibi i que possiblement siga la més important de totes. En quant a la vegetació, és típicament mediterrànea, variant en certes zones dedicades a cultius de regadiu, com les Rambles i Les Hortes, aplegant-les l'aigua per mig del Barranc dels Molins i del Riu de les Caixes, hui en dia de Cabal subterràneu.

Localitats limítrofes[editar]

Ibi llimita en les següents localitats: Alcoy, Castalla, Xixona i Onil.

Demografia[editar]

Segons el cens (INE2008), Ibi conta en 24.093 habitants, per lo que és el 19º municipi de la província d'Alacant en número d'habitants.

Història[editar]

La terra ibense va conéixer poblament prehistòric, época de la qual s'han trobat residus diversos, aixina com pintures del nomenat Art Rupestre Valencià en coves pròximes al seu terme. De la civilisació ibèrica, darrere del mont de Sant Miquel, es varen trobar residus de molins de farina, empedrats, i atres vestigis.

També els romans habitaren la zona de les Hortes, en la marge dreta del riu Les Caixes, deixant sobre tot fragments de ceràmica. Segons el ex-croniste del Regne de Valéncia, Vicent Boix, fa supondre que el general Escipion visitaria esta població en motiu d'un pleit entre dos dels seus habitants, i que ya rebia un nom que recorda l'actual: IBES.

Durant la dominació àrap, Ibi es trasllada a l'emplaçament actual, començant només en unes quantes cases. Els àraps construïren també, en l'encerrellada de Santa Llúcia, el nomenat Castell Roig, aprofitant una antiga construcció d'época cartaginesa.

Ya en la reconquista, existien dos carrers, el Raval Roig i el Raval de Sant Antoni. Ibi va ser guanyat als àraps per un atre àrap, Ceit-Abu-Ceit, sarraí al servici d'En Jaume I. Durant el sege de Biar, en 1248, diu la tradició que el rei conquistador va passar uns dies en este lloc.

En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a Xixona, quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.

Durant el regnat de Felip II, el 15 de febrer de 1578, li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en 1592. Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo premiaria a Ibi en els títuls de FIEL Y LEAL i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).

D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.

Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la Mare de Deu dels Desamparats, que va aplegar a Ibi en 1731, image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.

De l'història mes recent es pot destacar el fusilament, a mitat del sigle XIX, del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.

L'aparició de l'industria joguetera, el seu desenroll, l'utilisació de fabriques i maquinaria del joguet per a fer armament durant la guerra civil, aixina com l'acunyació de moneda republicana, son els fets més importants de la primera mitat del sigle XX. Sigle que continuarà, en els anys xixanta, en el creiximent espectacular de la vila d'Ibi, a conseqüència de l'immigració atreta per la manca de ma d'obra necessària per a l'industria del joguet. Immigració que pujaria la població ibense a 25.000 habitants en l'actualitat, des dels 3.000 inicials, en poc mes de trenta anys.

La Vila Real d'Ibi és un poble que gràcies a una atra de les seues industries, la gelatera, es va vore escampat per tot lo món en un nom sinònim de bon gelat: «La Ibense».

Enllaços externs[editar]


Municipis de L'Alcoyà
Alcoy    Banyeres    Benifallim    Castalla    Ibi    Onil    Penàguila    Tibi