Uiquipèdia:L'enciclopèdia lliure

Logo de la Uiquipèdia

El creiximent de Uiquipèdia en valencià comporta un aument del número de persones interessades en este proyecte colaboratiu. No obstant, a mida que creixen les expectatives de quantitat i qualitat dels seus artículs, també aumenten les demandes i queixes sobre les restriccions impostes en la seua edició, contemplades en polítiques consensuades per la comunitat.

La gran pregunta que es fan els usuaris anònims o novells que desconeixen les bases i el funcionament d'esta enciclopèdia és «que és "lliure" dins de Uiquipèdia?», i no és infreqüent vore comentaris de decepció del tipo «¡esta enciclopèdia és lliure i yo hauria de poder fer lo que volguera en llibertat!»

Frases com esta han segut ya llegides fins al cansament per molts usuaris experimentats i administradors del proyecte, que es veuen en la necessitat d'explicar a usuaris principiants les regles del joc. És per això, que es pretendrà a continuació explicar de manera profunda i detallada eixe lema que es troba en totes les pàgines de Uiquipèdia i que moltes vegades és malinterpretat.

Lliure

D'eixa frase de tres paraules, «lliure» és la que més crida l'atenció i la que major confusió produïx per a molts. Segons pot comprovar-se en Wikicionari, dos de les accepcions atribuibles al referit terme són: «Que no té restriccions i llimitacions», i «que no se subjecta a normes o estils preestablits».

A primera vista, pareixerà que l'usuari novell tinguera la raó absoluta respecte a que no ha d'haver imposició en les seues accions per part de ningú. No obstant, Uiquipèdia està efectivament subjecta a normes i estils preestablits, ya que, si no fora aixina, tot el proyecte hauria desembocat en un absolut caos. Aixina, és evident que n'hi ha un atre sentit per a la paraula «lliure» usada en el lema de Uiquipèdia, diferent d'aquell que fa referència ad eixa llibertat ideal que preconisa un contradictori llibertinage.

L'enciclopèdia lliure

Si be ya s'ha explicat que eixe «lliure» no està referit a la llibertat en la seua més pura definició, no pot evitar-se la pregunta següent: «Llavors, a quina accepció de "lliure" està referint-se el lema?» Per a resoldre esta segona qüestió, és necessari atendre a les tres característiques bàsiques de Uiquipèdia:

  1. És una enciclopèdia, entesa com a recolzament que permet la recopilació, l'almagasenament i la transmissió d'informació de forma estructurada.
  2. És una wiki, per la qual cosa, en chicotetes excepcions, pot ser editada per qualsevol.
  3. És de contingut lliure i utilisa la llicència GFDL.

Com pot vore's, en la tercera característica es fa de nou menció de la paraula «lliure», pero dins del context de l'expressió «contingut lliure». Si es consulta dita expressió, es vorà que ve definida com «aquell contingut que està permés per una cessió de drets, com la llicència GNU, els contractes Coloriuris i alguns tipos de llicències de Creative Commons, Aire incondicional, Copycristian o Art Lliure». A la vista de la nomenada definició, el vocable «lliure» no té res que vore en el concepte utòpic de la llibertat, sino en un tipo de contingut en una llicència especial.

Programaris, llicències i continguts lliures

Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de llicències i continguts «lliures», es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el programari: Uiquipèdia està continguda en un wiki (tipos especial de lloc web) nomenat MediaWiki. MediaWiki és una peça de programari lliure . «'Programari' lliure (en anglés free program) és aquell programari que brinda llibertat als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment freeware), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ('programari' comercial).»

Segons es desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents:

  • «llibertat 0», eixecutar el programa en qualsevol propòsit (privat, educatiu, públic, comercial, etc.)
  • «llibertat 1», estudiar i modificar el programa (per a la qual cosa és necessari poder accedir al còdic font).
  • «llibertat 2», copiar el programa de manera que puga ajudar-se a atres persones.
  • «llibertat 3», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat.

En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que to